Taller de creació literària

 Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta.  Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pug...

Ahir va nàixer G. Escric aquestes línies des del mòbil, a l'hospital. Seré breu perquè aprofito l'estona que J. ha sortit a sopar.  El final de l'embaràs se'm va fer una mica llarg. Les expectatives creades arran del primer i els símptomes que notava em van fer pensar que G. sortiria aviat i que m'havia de centrar a aguantar fins a la setmana 38 perquè sortís ben sana, tingués les bosses de l'hospital plenes i L. ja hagués gaudit de l'estiu. Des de finals de juny que vam decidir no anar gaire lluny de casa, no més d'uns 30-45 min. en cotxe. Mons pares, un cop més, em van ajudar estant per L. al matí, donant-li el dinar i jo podia aguantar el seu ritme a partir de les 13.30 i fins a l'hora de dormir i el que em reclamés de nit. Però les darreres dos setmanes i en plena calorada se'm va fer una mica llarg. Ja em costava molt moure'm, estava cansada i dormia malament, tenia por de fer res que fes mal a G. o la posés en perill. I s'hi va suma...

El 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia, de la qual encara no hem sortit. Un any de no festes, no trobades, restriccions i violacions de drets fonamentals. Com a societat, les ganes de desempallegar-nos de totes aquestes associacions, fan que mirem amb un cert optimisme (amb esperança) l'arribada de les vacunes exprés, tot i que som conscients que les conseqüències de la pandèmia s'arrossegaran: la crisi, els problemes mentals, les addiccions. Conscients que, dins del que cap, som afortunats, els pares de menors hem vist com creixen en una societat (el meu fill ja ha viscut mitja vida en plena pandèmia) que no era la que vam imaginar per a ells. Tres mesos tancats a casa quan han de sortir, córrer, que els toqui la llum del sol, veure cares en lloc de màscares (L. ha après a parlar quan tothom tenia la boca tapada i a la llar d'infants, desinfecció, màscares, temperatura, sabates de recanvi, pares al carrer). Quan vam sortir, L. no recordava el carrer ni les altres p...

Primer, vas cantar. Vam trotar amb la furgoneta. Et vas amagar llepolies al coll de la camisa. Vas dir que s'afaités encara que fossin vacances. Vam nadar i vas dir que nadar feia gana. Vas carregar arena per mi i vas collir taronges, vas plantar una olivera. Vas emmarcar un certificat d'un concurs de dibuix modest i el vam penjar. Vam anar a la platja i menjar arrosset. Vas participar al concurs d'arròs i sempre guanyàveu. L'arbre de l'entrada per a mi i l'altre per a Montse. O a la inversa. Em vas pintar l'habitació i era lluny. Una conversa amb monosíl·labs. Vas pujar a l'avió per mi. Vam fer videotrucades i no donaves crèdit. Vas pujar a l'ascensor per mi. El pis, et va encisar, i les flors i la llum i les habitacions. A nosaltres ens va agradar el balneari. I et vaig dir que no s'acabava de decidir i vas preguntar-me si hi havies de parlar. I vam ballar. Vas treure'm a ballar. I res no era tan important com venir aquell dia i treure'...

M'has descobert la lluna, caminant pel carrer, tu dalt del tricicle que et van portar els Reis, la mà alçada cap al cel, el braç estirat amunt, amunt. T'he descobert la platja amb les petxines colgades i la neu, però és freda. M'has descobert els arbres, que anomenes dolçament. I el vent, que em bufes a la cara. M'has descobert les brosses menudes, menudes, escampades per tot casa, que tan gentilment em portes al palmell de la mà com si fossin un tresor. Em fas xisclar de joia si veig un avió al cel i tu hi ets, per ensenyar-te'l. Em fas sentir la música de cada objecte i gaudir dels sorolls dels camions, com més grossos millor, sense moure'ns de casa. Amb tu em deixo acaronar pel sol quan tenim temps de passejar tots dos i trobem un racó per a nosaltres sols. I el temps, aleshores sí, s'atura. Amb tu comparteixo el que a mi ja em feia feliç, en aquella vida anterior en què encara no hi eres: la literatura, l'art, els paisatges ...

Ahir vam celebrar el primer aniversari de Lluc. Us dono idees per a muntar una festa tan especial com mereix l'efemèride però senzilla, per a pares amb poc temps (tot i que ens pensàvem que les banderoles, les cols de papers i tot plegat ja estava muntat i J. s'ha passat nits davant de la TV fent manualitats).  1. Invitacions. Volia que L. hi participés, així que van ser una cartolina blanca D'un A 3 i ell, amb pintures de dits de diferents colors hi va anar estampant mans i peus. Totes diferents i fetes a mà. A mi m'agrada guardar-ho, així que també en va fer una per a nosaltres. 2. Convidats. Pares, iaios i padrins. Lloc: casa nostra, que és ple hivern. Aquest cop, a diferència del sant, vam fer-ho a les cinc i a les 7 ja havíem menjat pastís i va entrar a fer una migdiada tard. El vam despertar poc més d'una hora més tard per a sopar, però no va voler. 3. Menjar (berenar). Al sant vam fer aperitiu i foundue de fruites amb xocolata, ben entaulats i pas...

L'onze era divendres i tenia visita amb la ginecòloga. M'havien de posar les corretges per primera vegada per monitoritzar-nos però s'hi va repensar. Tens contraccions? Com ho he de saber? Com un mal de regla. (No vaig dir que no em solia fer mal). Vaig pensar que no, que allò no era. Que caminés 2 hores al dia perquè el primer fill sol trigar. Era la setmana 37. El part s'esperava el 28 de gener.  Em va arribar, finalment, l'Epinó. El dotze vaig caminar 45 minuts totsola. J. es va examinar del màster de la UOC a la UAB i el vaig anar a buscar a l'estació. Estava molt cansada i gens disposada a tornar a caminar a la tarda. Vaig corregir exàmens i posar notes. El tretze vaig escriure una entrada al blog dient: vine quan vulguis, però no em facis patir gaire pensant que t'han de treure. Vaig acabar de corregir treballs i vaig posar les darreres notes a les 16 h. J. era a l'ordinador acabant un treball de la UOC. Li vaig dir que em feia una mica de mal la p...