tag:blogger.com,1999:blog-29774019285826527922024-01-03T07:14:38.863-05:00Taller de creació literàriaEutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.comBlogger999125tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-18528555916303220982023-12-25T17:27:00.004-05:002023-12-25T17:31:36.624-05:00Balanç del 2023<p>L'any passat no vaig ni escriure aquesta entrada, que era la que no fallava mai. </p><p>El 2023 ha estat un any bonic, que no vol dir que no hi hagi facetes de la meua vida que no desitjo que siguin diferents, però a vegades, els desitjos no poden canviar allò que nosaltres voldríem que fos diferent. </p><p>Però ha estat un any que em fa sentir agraïda, que va començar amb por perquè al segon semestre del curs passat tenia un horari molt dolent que m'obligava a fer dos viatges d'anada i tornada a Barcelona dos dies a la setmana (4h en total), perquè cada matí de dilluns a dijous me n'anava a quarts de set, abans que els meus fills, aleshores de 4 i 1 any, es llevessin i dues nits tornava quan ja dormien. Tenia por de com s'ho prendrien, de com m'ho faria jo, amb cinc assignatures (a la universitat és molt) noves, direccions de treballs, especialitat nova. Però, de l'experiència, n'he sortit més forta, no en el sentit que m'hagi enfortit perquè van ser moments durs sinó perquè vaig veure que era capaç de fer-ho, perquè vaig estar a l'alçada del repte, perquè els menuts van respondre bé i tota la meua xarxa de suport ho va fer possible i no tinc la sensació que em perdés cap moment en el qual hauria volgut ser. Vaig anar a totes les tutories, no vaig fallar als migdies per dinar amb ells, els àudios del matí van fer el fet i uns quants divendres vaig anar a buscar L. a l'escola i després van arribar unes vacances molt més tranquil·les i degustades que l'any abans, en què eren molt menuts i havia de fer més malabars per adormi-r-ne a una (G. feia dues migdiades) mentre l'altre em volia per ell. A més, va ser una sorpresa agradable adonar-me que el punt d'angoixa de certs dies d'agost en què fa massa calor per estar al carrer, no hi ha res obert i havia de trobar la manera que estiguessin bé els dos tot el dia (jo sortia a la desesperada, cotxet i bicicleta, perquè G. dormís pel camí mentre anàvem a parcs llunyans perquè, si no, L. la despertava o directament no em deixava adormir-la. La tornada era amb els dos al cotxet, jo empenyent pels volts del migdia i la bicicleta damunt dels seus caps, per arribar a fer-los el dinar i tornar a fer adormir a G.) L. ho recordava com les "aventures" dels dos amb la mama i em demanava si en faríem. Aventures va passar a significar agafar el tren els tres i visitar llocs en ple agost (tot i que enguany els FGC ens van tallar la línia del Vallès a l'agost) o anar als parcs que tenim més fora mà amb la bicicleta. I la nova accepció, que ja no era fruit de la necessitat sinó de l'oci, em va agradar molt més. (Ma germana em diu que miri la sèrie dels Clotet perquè hi apareixen escenes que s'assemblen a les d'aquest parell. Ho faré, però tinc els auriculars a casa). </p><p>El quadrimestre em va fer sentir eufòrica (com el part de Gina), forta i allò que ara en diuen empoderada. Vaig xalar molt a la feina, em va frapar la nova especialitat (literatura contemporània), gràcies als apunts d'una antiga professora i companya meua vaig poder fer els meus itineraris de lectures i descobertes per a l'assignatura de la guerra i la postguerra i la nova posició a la feina em permet fer coses que abans no podia fer. </p><p>Aquest any he fet una molt bona amiga nova. Tot va començar per una qüestió de feina, coorganitzar un simposi internacional de dos dies (una altra de les fites personals del 2023) i, malgrat que no ens vam desvirtualitzar fins a final de curs, ens hem fet moltíssim i ens entenem molt bé. </p><p>Aquest curs tinc un horari bo, que era la meua reinvidicació del curs passat i, damunt, m'han regalat un caramel: l'assignatura de literatura catalana del s. XV. Ara, menys que mai, no m'ho hauria imaginat. És l'època en la qual em vaig especialitzar i són les grans obres canòniques. Si penseu en A. March, Tirant lo Blanc, l'heu encertat. Xalo, xalo i xalo. </p><p>És cert que tanta docència m'ha permès dedicar-me menys recerca que quan era postdoc, però he fet aportacions de contemporània i segueixo revisant Alegre. Està clar que, pel moment vital en el qual estic i, sobretot, per com l'he volgut viure jo (la maternitat amb dos fills menuts) soc clara a l'hora de posar i de posar-me límits a la feina. Tinc les prioritats clares. Però he vist que això no vol dir que no vegi que començo a considerar coses que abans no volia plantejar-ne: viatges per congressos. Tot arribarà quan sigui el moment. També hi ha qüestions de terminis que trobo difícils de resoldre: quan en posen just després de vacances i el quadrimestre ja és prou intens (aquests anys tenim grups d'uns 70 alumnes per assignatura i no obren segon grup, de manera que són moltes tutories, moltes correccions d'avaluació continuada i cada vegada els alumnes exigeixen més i som més comprensius: segona tanda d'exàmens per malalts o altres segones oportunitats...). I hi ha problemes de salut mental, de condicions delicades en les quals es troben alumnes que fan que vulguis donar suport d'alguns manera, però tot això són hores i energia i el sistema hi ajuda poc. </p><p>Ja ho veieu. La feina que m'havia cremat en un moment d'inestabilitat laboral extrema, que ara no viuran els doctors recents en la matèria, ara em dona moltes alegries i tinc bona relació amb els companys, hi estic molt a gust. </p><p>Els meus fills creixen i sento el goig de mirar-los, de veure com s'enforteix la seua relació i s'ajuden l'un a l'altre, com s'estimen, com cadascú creix i aprèn a viure amb la intensitat que els caracteritza. Enguany ha estat el primer d'extraescolars dels dos. Per fi he trobat el moment de fer una sessió de música a la setmana amb G. (era una activitat que sempre havia volgut fer, primer amb L. i ara amb G., però no hi feia mai pel temps, pel que fos), L. ha començat música fora de l'escola i li aporta estímuls que l'enriqueixen molt perquè a classe en té més aviat pocs, ens hem fet geganters tots quatre per l'afició de L., hem participat en activitats de barri a la ciutat on vivim. Hem viatjat per primera vegada fora dels Països catalans i han volat per primera vegada a l'estiu, que va ser inoblidable. Els dos comparteixen l'amor pels animals i són valents i, ara, moguts. Me'n sento molt orgullosa. Són afectuosos amb tothom i ens han convidat a les primeres festes els amics de L. </p><p>Un dels desitjos d'any nou que va fer L. fa un any va ser anar més al poble. No ho hem fet, però espero fer-ho durant el 2024, almenys des de la tardor. </p><p>Hem fet excursions i ens hem pres la vida amb prou calma, allunyats d'estímuls i d'imatges de les xarxes socials quan ho hem necessitat. </p><p>Com encaro el 2024? Hi he pensat poc, visc més en el present (des de fa uns tres anys) del que ho solia fer. A la feina, vull continuar creixent. A vegades m'agrada tant el dia a dia de la docència, que la recerca queda aparcada fins a final de curs. No té una solució fàcil perquè cada vegada s'allargassa més el curs i el mes de gener, amb les noves reavaluacions seguides de les avaluacions, amb grups tan nombrosos i la mena de proves que jo els faig, no sé si és el moment. Però cada moment serveix per avançar una mica. He tingut moltes idees de recerca i em costa decidir en què em centraré de contemporània. Vull posar-hi fil a l'agulla. <b>Seria un bon propòsit tenir-ho clar p</b>er avançar en el meu projecte laboral.</p><p>Tinc reptes a casa per davant. <b>Aquestes festes vull canviar G. d'habitació, a la de L., amb llit de gran. També farem a la primavera l'operació bolquer i al setembre G. començarà l'escola. No</b> va a la llar d'infants, ella, així que l'adaptació serà diferent de la de L. (i aquest és un dels temes que em fan sentir agraïda, per la família que em dona suport i m'ha permès fer-ho així, igual que que ells dinin a casa). També haurem de <b>vetllar perquè L. tingui oportunitats d'aprenentatge a classe. Ha </b>estat l'any que ha après a llegir i a escriure tot sol, que ha començat a dibuixar figures humanes, a anar amb bicicleta sense rodetes. Tot això ho recordaré pel seu cinquè aniversari, que serà aviat. </p><p>També voldria <b>comprar un llum per a</b> la zona de penombra del menjador. </p><p>Tornar a dedicar <b>temps a la lectura</b> per pur plaer. </p><p>Acabar d'una vegada <b>l'edició! Em </b>desespero una mica d'escriure-ho. </p><p>Seguir celebrant la vida amb la família.</p><p><b>Viure al compàs de les estacions de l'any</b> i ser cada dia una mica més lliure del mòbil i de les xarxes.</p><p><br /></p><p>És clar que els bons propòsits solen ser ambiciosos! </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-29206889471246313622023-08-31T18:27:00.004-04:002023-08-31T18:30:15.744-04:00Un altre setembre: el començament<p>La darrera entrada la vaig escriure al setembre de l'any passat. Hi parlava de l'inici a la feina nova en un lloc vell, familiar, on JA fa deu anys em vaig doctorar i ara sembla que, almenys, les coses es desencallen per a les noves fornades, que són gairebé deu anys més joves que nosaltres. D'això me'n vaig adonar fa poc i em va fer pensar en aquests deu anys de contractes intermitents i de feines diverses (universitats i recerca, instituts, escola d'escriptura), però també dels dos anys als EUA, del nou començament a Barcelona, amb l'estrena del pis i el casament, del trasllat a Sant Cugat i de dos fills que he pogut anar criant com he volgut o com m'ha semblat que era millor en cada moment. </p><p>Al text que vaig escriure també em plantejava com aniria l'adaptació a l'escola, perquè L. començava I3. Va ser un curs que va passar rapidíssim i durant el qual es va fer molt gran de cop. Els 4 anys van anar acompanyats d'una explosió d'energia, de ganes de córrer, de moure's, de força que encara duren. De cop i volta érem al concert de final de curs, els tres escoltant com cantaven i mirant la dansa i em vaig emocionar com molt rarament em passa. S'havia fet molt gran. I és així com la setmana que ve ja començarà I4 i ara ja estic advertida de com de ràpid em pot passar. Ja no seran els més menuts de l'escola. No me n'adonaré i el curs que ve els tindré tots dos al mateix edifici. Al final, G. no anirà a la llar d'infants. No hi veig la necessitat i penso que estarà millor amb mons pares. Les circumstàncies han canviat i ho fan possible, tot i que també sé que a L., nascut al gener, li va fer bé en molts aspectes (malgrat el gran esforç de l'adaptació). Acompanyarem G. en l'adaptació a I3 quan sigui el moment.</p><p>El que sí que faran tots dos aquest curs és música com a extraescolar. Em fa molta il·lusió, perquè G. hi té molta afició i sempre demana estones de piano, a casa (però no sempre pot ser) i perquè penso que serà un bon estímul per a L., a qui sempre ha acompanyat la música (sobretot la moderna). Aniran en acadèmies diferents, perquè he pensat què els aniria bé a cadascun en aquest moment.</p><p>El curs passat, malgrat la intensitat de tot el que vivíem, va ser un molt bon curs. Tot el que quan vaig escriure el text m'hauria pogut generar incertesa es va resoldre bé: L. es va adaptar d'un dia per a l'altre; el meu horari infumable del segon semestre amb cinc assignatures, la primera a les 8 del matí a Barcelona cada dia i la darrera que s'acabava a quarts de nou, també el van acceptar bé (primer L., després G.); vaig recordar per què m'entusiasma tant la meua feina, tot i que amb tanta docència gairebé no vaig fer recerca (ves, la docència també m'encisa) i els companys han fet que m'hi senti molt i molt a gust. Aquest curs, un horari més bo i assignatures que són un caramel. L'especialitat, la nova, que m'ha entusiasmat, però fer-ne recerca seran paraules majors. Amb tot, el dia 1 tinc una sèrie de tasques i deutes pendents que fan feredat i que no, no sé com m'ho faré, però he treballat molt i, a l'agost, també he desconnectat plenament.</p><p>Com l'any passat, he procurat que fos un estiu llarg, amb contacte amb la natura malgrat la calor, de diversió, de temps, d'amor. Ha estat molt diferent: perquè tots dos poden entretenir-se sols, perquè quan volen juguen junts i fan molta gràcia perquè s'estimen bojament i tenen bromes pròpies, perquè no he hagut de fer mans i mànigues per tenir cura dels dos i m'ho han fet fàcil. Això no vol dir que a vegades els contestés malament al final del dia perquè acabo cansada. M'entendreixo quan penso com em cuiden, ells a mi, quan cal. També ha estat diferent perquè he estat flexible amb les rutines (i això ha passat factura però també ens ha permès allargar moments que ens agraden a tots i viure l'estiu d'una manera més calmada), especialment la de la nit. Sé que a ells els van bé, les rutines (I A MI QUE LES TINGUEM!), així que ara hi tornarem. Tampoc s'han descontrolat més d'una hora i dos quarts per nit. Enguany vam començar amb una escapada per Sant Joan al xalet dels sogres a la Costa Brava els quatre. Més endavant, vam anar sis dies a Menorca, el seu primer viatge amb avió. J. deia als amics que se sabien fins i tot les parts dels avions i tots els passos per pujar-hi i que facturarien tot sols, perquè vaig comprar uns quants contes d'avions abans d'anar-hi! Sis dies més al poble, a T., amb la família. Hi vam celebrar anticipadament els 2 anys de G., que prometen pel que fa al caràcter fort que ve de família. A darrera hora també vaig reservar 4 dies a la vall de Ribes, on L. té un record vivíssim munyint cabres cada tardet. Hi vam celebrar, el dia que tocava, l'aniversari de G., que es va delir per l'aigua gelada de rius i gorgs i per córrer davall de la pluja. Hem tingut més de dues setmanes exclusives de tres a casa nostra, una de les quals sense tren (no condueixo), tot un repte perquè a l'agost tanquen les biblioteques, els museus, les botigues i als parcs hi fa massa sol però que vam superar amb nota. Les nostres anomenades "aventures" enguany no ho eren prou si només exploràvem un lloc nou amb transport públic sinó que havien d'incorporar obstacles per superar. Ha estat l'estiu de la bicicleta sense rodetes, la de L. i la de quan jo era menuda; l'estiu en què G. ha començat a portar la seua bicicleta menuda i en què, des del començament, ja és capaç de participar en totes les converses i delectar-nos amb cançons i monòlegs; l'estiu en què L. ha après sol a llegir i escriure; l'estiu de les històries trepidants, dels invents i de les tres festes d'aniversari; aquell en què he descobert que els encanten els animals i hem acabat fent-nos socis del zoo; el dels banys llargs al mar i més efímers als rius i gorgs, els parcs d'atraccions i els aquàtics, els intents fallits de postes de sol i de contemplar els estels (fallits tots pel temps), les videotrucades amb paraigua quan s'enyoraven massa dels iaios. Dels gelats (sí, més flexibilitat). Encara m'admiro de com L. ha fet front al record de la picada de vespa de l'any passat. Hem xalat a la Muntanya més que mai, ens pareixia que ens faltava temps per a tot i, en certa manera, ens n'hem acomiadat una mica. </p><p>A mitjan agost vaig pensar que més valia abaixar expectatives i deixar estar el que m'havia proposat a casa: ordenar l'habitació de la planxa, el meu racó, trobar el llibre de la biblioteca (no ho he aconseguit), comprar el llit nou de G.; el material i la roba del curs nou; anar a la perruqueria tots; fer-los el document d'identitat per si el curs que ve volem viatjar... aquest tipus de tasques, però tot el que hi deia a la porta de la nevera, ha desaparegut.</p><p>Comença un curs nou amb menys neguits o incerteses que el passat. Amb una operació bolquer a la vista, habitació compartida per L. i G. per Nadal, que G. entengui la tornada a la feina, que L. tingui l'oportunitat d'aprendre a classe. Amb un quadrimestre amb poca docència però tres congressos/simposis de literatura contemporània que em desvetllen i que he volgut deixar en espera aquestes setmanes. De l'estiu, me n'han quedat idees en forma de propòsit:</p><p>--> tornar a la Muntanya a la tardor,</p><p>--> tornar a fer excursions, sense calor, durant la tardor, els quatre,</p><p>--> fer escapades a prop,</p><p>--> planejar un possible viatge/escapada a l'estranger.</p><p>--> anar més a la perruqueria.</p><p>--> I les ganes de començar Música, que jo també hi aniré amb G.</p><p>--> I les ganes d'acabar de revisar l'edició d'Alegre i de trobar una línia de recerca en literatura contemporània, però només una, que d'idees a mig definir ja en tinc prou i ara em fan ballar el cap.</p><p>Sí, després de quatre anys, ha tornat el cuquet viatger que en un passat havia fet niu dins meu. M'ha sorprès perquè penso que els paisatges catalans són tan bonics, que no cal buscar fora amb xiquets menuts, però, de mica en mica, m'han agafat unes ganes fortes d'ensenyar-los el món, de mica en mica, potser un castell, potser una cascada, no sé si l'any 2024 o més endavant. </p><p>Perquè aquest curs també em sorprendrà de valent, n'estic convençuda. </p><p>Bon inici de curs! Jo el començo demà amb un examen de recuperació a les vuit. Espero que els alumnes se l'hagin pres seriosament.</p><p>P.S. I no sé si ho he dit, però ha estat un molt bon estiu per molts motius i no sé si en tinc encara una idea ben cohesionada.</p>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-34733582792185266282022-08-22T04:28:00.002-04:002022-10-13T15:18:41.968-04:00Cap al setembre<p>Quan vaig escriure els propòsits d'any nou, que és la part del blog que vaig actualitzant quan toca, vaig escriure que el 2022 era un full en blanc i que tenia pocs propòsits i molt bones intencions. Aleshores acabava de renunciar a una plaça de professor associat que havia guanyat a finals de l'embaràs de Gina. Per tant, no podia signar el contracte fins que s'acabés el permís de maternitat, que tenia de l'altra feina com a PAS tècnic de recerca doctor de la UB per un projecte de literatura medieval, que ha estat fins ara el meu àmbit d'especialitat principal. Encara que hagi fet incursions en altres àrees i temes. Sempre em costa visualitzar el segon semestre de l'any (tot i que m'encanta planificar a llarg termini i, si em preguntessis què voldria fer d'aquí 5 anys, segurament ho tindria més clar) perquè el canvi de curs segueix tenint molt de pes per a mi, i ara potser encara més perquè Lluc començarà Infantil 3.</p><p>La renúncia no era trivial. Aquests darrers mesos he concursat en una plaça de professor lector a la UB, que fa dos anys em vaig quedar fora de la plaça per qüestions burocràtiques. Aquesta l'he guanyat i avui vaig a portar els documents perquè em facin el contracte. Sí, és on volia ser. Potser hi hauria volgut ser abans, potser vaig posar en perill la qualitat i diversitat del CV per la renúncia, però m'ha valgut la pena perquè he pogut estar amb Gina tot el seu primer any (ahir va ser el seu aniversari), gairebé fins a la jubilació de ma mare. I també amb Lluc, mentre ens convertíem en una família de quatre que fa equilibris perquè les necessitats d'un nadó i d'un xiquet són diferents. No m'he avorrit gens, al contrari! I he continuat treballant, sobretot de nit, en la feina PAS. Tot i que estic preparada per fer-ho, no vol dir que em sigui fàcil passar d'un dia per l'altre a no estar tan present com abans en el dia dels fills. Ho vaig fer amb Lluc quan tenia cinc mesos; ho podré fer ara. A poc a poc, serà una tardor d'adaptació, d'ajustaments si cal. </p><p>He recuperat la il·lusió per la feina, que els darrers anys no han estat fàcils: de vocació, he demostrat que no me'n falta (els pla B i C no n'eren tan atractius malgrat que fossin més a prop de casa), però produeix desgast la incertesa laboral (contractes de dos anys, d'un any i, finalment, de mesos), el preu de la conciliació (tot i l'horari flexible i que vaig demanar treballar molt des de casa) i, sobretot, els processos interminables de places i finançament de projectes, especialment quan donen poc o gens de fruit. </p><p>I també em fa molta il·lusió un altre començament, el de Lluc a l'escola (dels grans). Farà I3 (P3). Hi anirà de matí i de tarda, mentre que a la llar d'infants hi anava tres hores al matí com a molt, perquè no hi arribàvem mai a les nou. En principi, no s'hi quedarà a dinar. Jo l'acompanyaré a classe al setembre i després l'hi portarà J. L'aniré a buscar jo, almenys al primer semestre.</p><p>Jo tinc un primer semestre tranquil, de preparació per al segon, que no em deixarà temps per a la recerca i que, aquest primer curs, em farà fer horaris molt poc atractius per a pares, però que assumeixo. Espero aconseguir un horari més bo el curs que ve, perquè aquest deu ser fet dels horaris que no volia ningú. Hauré de ser a Barcelona a les 8 del matí i l'última classe és a les 8 de la nit. És a dir, que ni portar a l'escola ni petó de bona nit, perquè quan arribi, cap a les 21.15, ja dormiran els dos. Però dinarem junts. També continuarem amb la natació de Lluc, perquè va començar al maig i li encanta, espero que ara també.</p><p>He procurat que per a ells fos un estiu similar als que recordo de la meua infància. Un estiu llarg, 15 dies al poble amb tanta piscina, muntanya, embrutar-se com han volgut, una escapada els 4 a Salou amb jocs d'aigua i platja i un viatge de cinc dies a Olot amb excursions, a les quals ens hem aficionat tots, i sortides culturals i de lleure, que tant agraden a Lluc. I dies aquí, els tres, mentre J. treballa, amb preparatius i descoberta de parcs amb una mica d'ombreta i més piscina. L'únic ensurt va ser la picada d'abella de Lluc, que perdura en el record del menut.</p><p>Estic molt contenta de ser on som i els propers mesos em centraré en l'adaptació al ritme escolar i laboral i a gaudir de la família i de la feina. </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-88575571525630915662021-12-21T13:11:00.002-05:002022-07-20T18:59:06.307-04:00Propòsits del 2022El 2022, un full en blanc.<div><br /></div><div>1. Busco més estabilitat laboral i tornar a xalar de valent a la feina. M'ho plantejo a mig any, perquè he renunciat a la plaça d'associat i: JULIOL: EN PLE PROCÉS DE SELECCIÓ I UN BON PLA B (I C).</div><div><br /></div><div>2. Lluc i Gina són la meua prioritat. Serà un any de primeres vegades per a Gina, que avui fa 4 mesos i ja ha tastat farinetes de plàtan! (Lluc va començar als 6). Vull estar present en el dia a dia dels dos, fer fàcil la transició a família de quatre en la mesura que ho sàpiga fer. JULIOL: SÍ. I al setembre els acompanyaré en l'inici de P3 a l'escola dels grans i l'inici de la llar d'infants amb un any acabat de fer. JULIOL: G. ES QUEDARIA AMB MA MARE, UN CURS MÉS SENSE LLAR D'INFANTS. L. VA COMENÇAR ALS 18-19 MESOS. També voldria que Lluc passi a la llet amb tassa, pels volts dels seus 3 anys. FEBRER: FET</div><div><br /></div><div>3. Tot i que no és un propòsit, darrerament veig que soc capaç de tornar a fer activitats no necessàriament enfillada, perquè tinc confiança en mons pares i penso que hi ha èpoques en què no tindrem tanta feina tots plegats i ens ho podrem permetre. Això sí, el que m'agrada més del món és fer activitats tots junts. OK.</div><div><br /></div><div>Extres:</div><div><br /></div><div>- menys comodins: xocolata i xarxes socials quan vull desconnectar. Però això no és un propòsit perquè no sé si m'ho plantejaré de debò. Ho deixo com un apunt. JULIOL: ENCARA SENSE INTENTAR. L. també va començar natació al maig i ens agrada molt.</div><div><br /></div><div>Al final, més que propòsits, són apunts de com veig ara un any que em penso que serà molt bonic. I desig de salut.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-76100621892980115892021-12-13T13:00:00.005-05:002021-12-16T02:56:15.495-05:00Propòsits de l'any passat <p> Hola!</p><p>Fa molt que no trec el nas per aquí, però els propòsits són una tradició del blog. L'any passat vaig escriure:</p><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">1. Cuidar-nos els uns als altres i relaxar-se. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Sí, de ple. Quan estic amb els dos menuts i tot rutlla, l'oxitocina ho inunda tot i, sí, estic relaxada i estar amb ells és el més important del món. Ho segueix sent quan la logística no és fàcil, quan tot sembla sortir a l'inrevés, quan es fa evident que encara ens adaptem a les noves situacions de família de quatre. He renunciat a la plaça de professora associada i ara tinc un contracte PAS a la UB de tres hores al dia, 2 amb hores de lactància, que em permet aquest tipus de vida fins que G. tingui gairebé un any.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Durant el 2022 m'agradaria definir d'una vegada cap on va la meua trajectòria professional. Tinc pla A, B i C. I a hores d'ara, tots tenen avantatges. Ja veieu quin és l'estat d'esperit amb què encaro aquesta etapa que hem encetat.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">2. Gaudir de moments en família, també amb mes iaies, també al poble, on L. crida de joia.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">La pandèmia ens ho ha posat difícil i, com L., G. no aguanta bé al cotxe. Però els moments hi són i per Nadal, cada ovella al seu corral.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">3. Trobar més temps de parella sols. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">No depèn només de mi. L. ja dorm a la seua habitació i tenim moments de sofà i TV o de converses de nit, però, evidentment, ara tenim una altra menudeta. Ma germana ens va regalar un dinar de parella i sí, tinc ganes de repetir i els regals de Nadal ho demostraran.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">4. Que L. dormi a la seua habitació. (3-4 van lligats). </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">N'estic molt orgullosa, d'ell. De finals de març a juliol. I sí, fet. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">5. Operació fora bolquer. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">També ho ha aconseguit! Cada dia és més autònom, per iniciativa pròpia, i no sabeu com ho agraeixo. Al gener farà tres anys i el curs que ve començarà a anar a l'escola. Ja van fer portes obertes i L. ens hi va acompanyar. Tinc ganes que facin el carril bici/ de vianants per poder-lo acompanyar. Ara hi ha un bus de porta a porta i tampoc sé si l'hi portarà J.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">6. Tenir les tardes lliures a partir del març per estar amb L.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">No va ser així. Durant l'atur, vaig enllestir una publicació, que ja ha sortit. Em van oferir la feina de tècnic de recerca quan no m'ho esperava i vaig agafar la baixa a la setmana 39. Em queda revisar Alegre. Ara sí, vaig guanyar una plaça d'associada al juliol i tinc un contracte de tècnic de recerca a la universitat. Les coses no van sortir com esperava i he renunciat a la feina d'associat perquè la conciliació era massa difícil amb una filla tan menuda. Al setembre ja tindrà un any, però ara se'm fa una muntanya deixar-la a la llar d'infants. De temps no me'n sobra gens, per sort, tinc una xarxa de suport (la família) que m'ajuda molt.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">7. Posar-me més o menys al dia amb els àlbums de fotos!!! </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Sí, em penso que ho aconseguiré fins a l'agost.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">8. Gaudir del que m'agrada, llegir sense obligacions; preparar activitats per a L..</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">He assumit que arribo fins on puc i que no passa res, que prioritzo el que penso que és important en aquell moment i procuro ser coherent. Pel que fa a llegir, llegeixo, però darrerament m'ha costat la ficció. Estic molt intrigada per la psicologia i l'educació. No és una novetat, però és el que acabo agafant de la biblioteca. A més, per desconnectar miro força Instagram (fa un any ho havia deixat!) perquè en trec també idees d'oci, encara que ara aposti per menys plans i facilets. Com que no havia fet propòsits més enllà de l'agost, pel naixement de G., en vaig fer de nous després, per gaudir-ne durant el permís de maternitat i els vam aconseguir: més dutxes i banyeres i una excursió setmanal els quatre. Va anar molt bé! J. Només va agafar mig permís i l'altre mig el té pendent. Van ser 8 setmanes.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">9. Fer una escapada cap al maig/juny per Catalunya i, si pot ser, anar a veure la neu aquest hivern. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Quan ens van deixar sortir, per Setmana Santa, vam anar a Núria. A L. li costava dormir a l'hotel perquè es posava nerviós, però va xalar molt i va menjar molt bé. Va descobrir els esmorzars de forquilla i ganivet. Vam veure neu però a la pista. Natura. A l'estiu J. no va agafar vacances, però vam fer un pont de Sant Joan a Salou i a Tivenys, el poble. I més endavant un altre cap de setmana a Gavà. Platja a prop de casa. A partir del juliol jo no em movia de prop de l'hospital, tement que G. arribés abans, com em pensava. Però a la setmana 40, el dia abans de la data prevista, em van fer maniobra de Hamilton. Amb consentiment, però vaig pensar que era millor que vingués al món ella que una inducció artificial i patia perquè amb L. tenia ensurts i no volia que passés res a G. Ensurts de l'estil que es va escapar amb la bici mentre passejàvem i vaig haver de córrer. Em va ajudar un home que passava per allà a atrapar-lo. S'havia aturat abans del pas de vianants. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Es va notar molt la diferència entre l'hivern i les escapades d'estiu amb Lluc. Sempre fa que em senti molt orgullosa d'ell. Al final de l'embaràs anava a mig gas, però ho vaig donar tot i fins a l'agost vaig procurar que, tot i que treballava i que em costava moure'm i no anàvem lluny de casa, notés que era estiu.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"> </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">10. Fer el projecte de la Fundació Rodoreda, que em va concedir un ajut i tot just l'he començat. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">El vaig fer. M'hauria agradat que fos en unes altres circumstàncies, que hagués tingut temps d'escriure'n un article, que no hagués estat a l'atur i hagués pogut cobrar tot l'última meitat del premi. Pel mig va sortir una traducció interessant de Barcino i la vaig fer. Va anar molt bé.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">11. Aprendre a fer plats nous per a L. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Un no rotund. No hi he donat més importància. M'ha faltat interès. Ara mateix no em plantejaria tornar-lo a posar a la llista.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Ha estat un bon any amb Lluc i Gina. Bonic i intens. Lluc s'ha fet molt gran i autònom i fa jocs simbòlics elaborats i Gina té gairebé quatre mesos i és xerraire, espavilada, llesta, jugarrina, té ganes de moure's i ho explora tot. S'estimen molt </div><p><br /></p><p><br /></p>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-33821033901450113142021-08-22T21:59:00.001-04:002021-08-22T22:22:21.928-04:00Segona part, després del part<p> Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta. </p><p>Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pugui ser. Meta mental dilluns matí. Ho veia possible.</p><p>I, aleshores, amb totes les proves preventives que hi ha avui dia i protocols diversos (a favor, però llegiu algú a qui a l'ecografia de les 12 setmanes van trobar ductus revertit, que fins a la 16 no vam poder descartar amb una ecografia precoç del cor del nadó i un test de sang fetal no invasiu, que vam pasar nosaltres (el senzill, 500 euros) i a L. el test de l'oïda no li va sortir bé el primer cop i la pediatra, que era nova, no ens va saber explicar que no passava res i que li tornarien a fer a les 48h). Si es trenca bossa i passen X hores fins al part, independentment del tractament previ O durant el part amb antibiòtics d'ampli espectre, es fa una anàlisi de sang extra al nadó i es monitoritzen nadó i mare durant tota l'estada a l'hospital per assegurar-se que no hi ha cap infecció greu. A L. també li van fer. </p><p>Doncs la primera anàlisi de sang a G. (Va nàixer de nit, així que ens ho fan tot cada nit durant la nit, sobretot a les cinc del matí i repetim durant el dia el que calgui) van detectar-li una proteïna alta que podria indicar una infecció i, per tant, haver-li d'administrar antibiòtics a través d'una via (que porta a la mà des d'aquell moment encara que afortunadament fins ara no l'hem necessitat. Li molesta, se l'estira, se la va arrencar, se l'ha ficat a la boca...) durant almenys set dies d'hospital, on seria redirigida i no podria rebre, avui dia, el tractament al meu costat. Des d'aleshores ja li han fet tres O quatre anàlisis més de sang per comprovar, d'aquí una estona en té una altra, a kes cinc. Li han fet forats arreu buscant vena. Li han fet un hemocultiu. Pateixo. Ploro. Tan menuda, bona i pacient i aquesta arribada. Les proves de sang, sumades a les que es fan per defecte a tots els nounats, són cada sis hores. Els resultats són ràpids, una hora i mitja més tard ho sabem. Molts controls de febre, estat general... Ella no té cap símptoma però l'anàlisi, fins ara encara encara ha estat alterada. A hores d'ara el pediatra pensa que deu ser de l'esforç del part i així ho esperem. Un ensurt i prou, esperem. La por del "si no'. I ara el dimarts com s meta per sortir d'aquí, amb els resultats també de l'hemocultiu, dels quals depenem.</p><p>I les hormones i la plorera i l'enyor perquè m'enyoro moltíssim de L. Està molt bé i fins i tot aixi pateixo que pensi per què no estic amb ell tants de dies. Li vaig dir que en trigaria dos O tres. Estic cansada perquè les proves són a la nit idurant el dia no paren d'entrar. Els dies de rutina d'hospital són molt pesats i ara no lliures d'angoixa. De nit fem torns per dormir perquè així podem tenir G. al braç i que dormi tranquil·la i amb la via en pau. I tinc poca esma, la justa per fer les cures i gaudir de G. i de l'espai familiar que tenim els tres que estem junts. Però només puc pensar molt en L., enyorar-lo amb una intensitat oceànica, voler estar junts els quatre a casa dimarts. I que sigui al matí, per caritat.</p><p>Per cert, ens està costant als dos el mateix tema: tenim tan assumit que som papes d'un xiquet, L., el primer, que anomenem sovint l'una amb el nom de l'altre O ens errem i ens hi referim en masculí!!</p><p><br /></p><p><br /></p>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-53067833920711794012021-08-22T14:13:00.003-04:002021-08-22T22:12:47.948-04:00Naixement de G. i altres sentiments<p>Ahir va nàixer G. Escric aquestes línies des del mòbil, a l'hospital. Seré breu perquè aprofito l'estona que J. ha sortit a sopar. </p><p>El final de l'embaràs se'm va fer una mica llarg. Les expectatives creades arran del primer i els símptomes que notava em van fer pensar que G. sortiria aviat i que m'havia de centrar a aguantar fins a la setmana 38 perquè sortís ben sana, tingués les bosses de l'hospital plenes i L. ja hagués gaudit de l'estiu. Des de finals de juny que vam decidir no anar gaire lluny de casa, no més d'uns 30-45 min. en cotxe. Mons pares, un cop més, em van ajudar estant per L. al matí, donant-li el dinar i jo podia aguantar el seu ritme a partir de les 13.30 i fins a l'hora de dormir i el que em reclamés de nit. Però les darreres dos setmanes i en plena calorada se'm va fer una mica llarg. Ja em costava molt moure'm, estava cansada i dormia malament, tenia por de fer res que fes mal a G. o la posés en perill. I s'hi va sumar una por nova per l'experiència llarga de dilatació del part de L. Em pesava i em feia por. A la setmana 39 vaig haver d'agafar la baixa laboral, tot i que tothom està de vacances a la universitat i no sé com ha acabat, tot plegat. No esperava haver-la d'acabar demanant. Aquella darrera setmana vaig caminar als matins.</p><p>El dia que feia 40 setmanes menys un dia em van fer la maniobra de Hamilton. L'endemà, vaig trencar aigües a les 10.45 però no tenia contraccions de part. Aquest cop no eren meconials. A les 18 h. em van monitoritzar a la consulta de la Dra. Tot anava bé però encara no tenia contraccions per dilatar. A les 19 h. vam arribar a l'hospital perquè havíem de començat un tractament amb antibiòtics per trencament de bossa amb factor de risc abans del part. El protocol d'època COVID-19 a la clínica on soc demana una PCR ràpida per a la mare, que queda aïllada (sense l'acompanyant) durant una hora en una sala d'urgències. No et pugen a l'habitació fins que tenen el resultat negatiu i només aleshores es va a buscar l'acompanyant, que s'espera a urgències amb la resta de gent. No vam veure cap zona habilitada lliure de COVID, com sí que passa a l'HGC, on ens visitem habitualment. Aquest cop vam tornar als professionals que ens van atendre al primer part perquè la recuperació va ser ràpida i també va ser un part natural (malgrat que va ser molt llarg, 22 hores, amb ruptura prèvia de bossa i aigües meconials). De la fitxa del primer part, la doctora en va extreure que tenia un llindar baix de tolerància al dolor i que, per tant, no patís per no adonar-me de quan cridar la llevadora, que quan jo no pogués més encara quedaria dilatació de sobres i temps per a l'epidural, que l'altra vegada em van posar a 2 cm. i coll d'úter molt finet, quan començava de debò el part. També em va dir que no sabia empènyer i que si estava segura de no fer el curs prepart. No el vaig tornar a fer i, tot i que les paraules de la doctora (una professional excel·lent, a qui jutjo amb molt bon criteri mèdic, qui tinc confiança i a qui no crítica dient això, sinó que comparteixo els dubtes que tenia abans del part i l'estat mental, ja cansada) no les trobava desencaminades, no m'ajudaven a encarar el moment amb força. El dia abans havia descansat al matí i aquell divendres del trencament de bossa no em vaig precipitar a anar a buscar Lluc. Sabia que, si estàvem junts, no escoltaria el cos. Vaig anar a casa mons pares a veure'l i jugar-hi una hora i poc abans de la consulta i vaig fer una migdiada curta. Feia uns dies, ma mare em va dir com havia de respirar al part. I em va ajudar. Jo recordava vagament els exercicis de pilota del curset de L. per suportar les contraccions. L'altra vegada ens la vam endut a l'hospital però no va servir de res. Aquest cop vam pensar que no calia dur-la perquè sí. M'hauria anat bé. Tampoc no havia fet exercicis de pilota durant l'embaràs per manca de temps ni EPINO per por: l'endemà d'usar-lo l'altre cop, vaig trencar aigües a la setmana 38.</p><p>Un cop ingressada, les contraccions continuaven sense aparèixer. Si era així, em donarien mitja pastilla de progandina a les 5 del matí i mitja a les set per cridar la llevadora (ja seria dissabte i començaria la dilatació de nit, quan hi ha poc personal a l'hospital, com l'altre cop) cap a quarts de deu i la doctora ja a la sala de parts. Volia aquesta llevadora perquè potser recordeu la mala experiència amb la primera que se'm va assignar l'altre cop, però en aquell moment fins i tot vaig dir que, si feia vacances O no li anava bé, que m'havia conscienciat per acceptar també l'altra malgrat tot.</p><p>Com que l'altra vegada les contraccions havien aparegut abans, em vaig començar a desmoralitzar. Hauria d'assumir un part induït. Però a la 1.50 del matí vaig començar a tenir contraccions que deu minuts després sabia que eren de dilatació i que havia començat. Partia d'un coll uterí encara dur, G. no acabada d'encaixar i dos dits de dilatació, com va escriure la doctora a la consulta. Aquest cop vaig agafar una nòmina de la UB que duia a la bossa de mà i un boli i vaig anotar l'hora de les contraccions mentre J. dormia. Eren cada tres minuts i així ho vam fer saber a les infermeres a les 3, quan ja havia vomitat un parell de vegades (tenia coll avall que, com l'altre cop, em passaria la nit vomitant de dolor) i vaig demanar paper de WC des del terra del lavabo. Havia començat el procés a terra, recolzada en una butaca al costat del sofà-llit de J. No sé per què ni com em vaig deixar guiar per les posicions que em demanava el cos i els dos minuts entre contraccions llegia sobre el part al mòbil O mirava històries d'instagram sobre puericultura, de les que miro des de L. No eren les posicions de llibre però no n'estaven allunyades. A les 3 ja era al WC. Molt estret. M'hi havia endut la butaca i anava de posició butaca per a contraccions a mitja volta i al WC per treure si em marejava i volia vomitar. Les posicions més útils per a mi van ser amb els genolls a terra i els braços a la butaca per fer força i respirar com m'havia dit ma mare, però sense empènyer ni res O eixarrancada a la gatzoneta al terra. Per passar el dolor.</p><p>En aquella hora costava veure la separació d'una contracció a una altra però vaig avisar les infermeres que tenia una tolerància baixa al dolor i que no sabia si allò era dilatar. Que si tenien una llevadora d'urgències allà (que no hagués de venir des de casa, que el darrer cop hi era i ja em van renyar i me'l volien provocar), que potser em podria veure. Si no, res. A les 4 vaig demanar a J. que els dígués que em baixessin a monitors, que cridessin algú, que amb una mica de sort estaria de part actiu, amb 2 cm dilatats i a veure el coll de l'úter, que notava G. encaixada i que no em veia capaç d'aguantar 18 hores com l'altra vegada i després aconseguir l'epidural. Que potser ja me la podrien posar i que, si em volien induir "per aguantar poc", potser era el preu que hauria de pagar. No volia el dolor llarg de l'altre cop i aleshores no entenia com hi havia fet les paus tan ràpid quan, pocs mesos després de tenir L., ja veia clar el segon.</p><p>Però les infermeres diuen que van a preguntar i no sempre pregunten O reben resposta. Jo aquest cop no cridava per les contraccions, només s'estranyaven de trobar-me sempre al terra del lavabo i parlant amb normalitat. A les 4.15 O així hi vam insistir. Aneu a buscar algú. Crideu ni que sigui a la ginecòloga de guàrdia, encara que signifiqui part amb ella, vaig dir a J. Penseu que ho dèiem sense la pressa del primer part, però això era el que veia jo en aquell moment. Pensava que, amb sort, ja rebria l'epidural. Que només havien passat dues hores però no em veia amb forces de durar fins a les 6-7 del matí (el límit per trucar l'havíem anat baixant nosaltres des del quarts de deu de la consulta). </p><p>A les 4.30, quan em van baixar asseguda (jo aqui hauria dit llitera com el darrer cop perquè em va costar molt pujar-hi), les contraccions augmentaven de cop tot i que agraïa l'aire fresc dels passadissos perquè estava marejada. No m'havia arribat a prendre res i em faltava encara la tercera bossa d'antibiòtics per via. La infermera dels monitors no va ser precisament simpàtica però aquest cop no m'afectava. Em feia molt de mal que a partir d'aquell moment perquè no es mogués l'aparell m'hagués de quedar gitada panxa per amunt (ja ni força de la gravetat ni de costat) i em renyava quan passava de tot i em girava O adoptava posicions impròpies dalt de la llitera. Que s'enduria la nena, deia. Ho deia de broma. Que col·laborés. En aquells moments ja no tenia el decòrum de dalt. A les 4 havia demanat la llevadora i esperava que arribés i necessitava saber quan. Em deia que l'havia avisat abans de fer-me baixar, que solia trigar vint minuts. J. i jo vam dir: sé que m'ha d'examinar ella per veure si estic de 2cm mínim per a l'epidural però vull l'epidural com sigui i si ja podia venir l'anestesista, va afegir-hi J. O qui fos que donés permís per a l'anestèsia. Que jo no podia més. I ella em feia centrar en la respiració. Li vam dir que mires el coll de l'úter, que si es veia res. Va apropar-s'hi i dir: no, no. Com si no es veiés res. Vaig començar a empènyer sense no adonar-me'n. Provant de no arrancar monitors. Vaig dir que tenia la sensació de fer-me caca i aleshores em vaig adonar que allò era la coronació amb el cap de G. Que havia llegit als llibres sobre part del primer embaràs. Quan encara no llegia sobre germans O el cervell infantil sinó sobre embaràs, part i llet materna, ara descartada d'entrada. Coronació amb foc. Ja cridava com una boja que volia l'epidural. No m'havien sentit cridar fins aleshores. No em deixaven avançar la feina de part (i feien com si tinguéssim temps però amb la cara desencaixada i J. nerviosíssim perquè ja se li feia evident que l'epidural no arribaria, ell que des de l'inici era partidari d'avisar rapidet i d'exàmens, però sabíem del primer cop que això no va així i que ho fan cada dia, més que nit, i no hi ha gaires excepcions. Jo no m'ho esperava però em vaig centrar en demanar l'epidural "com fos". I la llevadora.</p><p>Finalment, cap a les 4.45 va arribar la llevadora que havia triat. I em va voler examinar però no li va caldre fer el tacte. Jo només repetia epidural i ella no s'atrevia a dir-me que no hi érem a temps. El meu anomenat pla de part només incloïa"epidural el més ràpid i aviat que es pugui". Amb una mica de desesperació, cridava que l'infermer de la llitera m'entrés a la sala de parts tal com estava, que J. Agafés la roba de nadó, que ja dúiem. Però jo continuava cridant l'anestesista i preguntant si a cada antibiòtic que tornaven a penjar era anestèsia. Perquè ara es va sincerar: ja no em podien posar l'epidural. Havia dilatat sola els deu cm., No hi havia coll d'úter i G. Sortiria de seguida que em tornessin a deixar empènyer però no ho farien fins que arribés la doctora, que sí que viu a prop. O almenys hi era. Vaig veure com no hi érem a temps i estava enfadada. Us podeu imaginar què repetia? Epidural, que vingui l'anestessista. Va venir i em va posar una anestèsia ràpida per adormir les cames. No sé com es van atrevir a preguntar si havia signat el consentiment d'anestèsies, si una mica més i el duia grapat al pit. Sabia que amb anestèsia no notaria la urgència d'empènyer i que no ho sabria fer, segons ella havia dit al primer part i me la vaig mirar (i em cau molt bé la llevadora però aquell no era el meu moment de civisme): vas dir que no sabia empènyer, així que fes les ajudetes Krisller que vulguis, que jo em deixo. Em va assegurar que no caldrien però jo hi insistia, ara que no hi havia hagut epidural. Va arribar la doctora a les cinc i es veia el cap esperant, el cap de G. ja treia el cap sense fet res. Em van dir quan havia d'empènyer i aquest cop que J. Em col·loqués el coixí per poder-me incorporar i es veu que havia aguantat tant i que una mica més i no hi som a temps i que tan bé que empenyia que amb cinc espentes era fora la xiqueta més guapa, forta, bona xiqueta i espavilada que he vist mai. La meua G.</p><p>Va nàixer abans de les 5.30. Pesava 3,470-3,500 kg. Segons la bàscula i mereix 51 cm. Em van haver de fer un tallet amb punts molt petit i damunt de l'anterior i l'anestèsia va marxar gairebé al moment.</p><p>Em vaig sentir eufòrica, tot i que pensava si no em dolia haver passat per tant de dolor quan amb l'epidural de seguida que vaig començar les contraccions de part ho hauríem resolt. Perquè allò no feia per mi. Gens. Totes les infermeres del pis, quan vaig pujar, no es creien com havia aguantat i que ja hagués parit i que per què no cridava durant la dilatació. Per l'experiència del primer part. Em vaig deixar portar pel cos i cridar no m'hauria ajudat.</p><p>Em vaig sentir valenta. I molt contenta de tenir G. als braços. I de saltar-me els intents de lactància materna.</p>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-63144133828804505562020-12-16T09:50:00.009-05:002021-08-22T14:01:56.354-04:00Balanç del 2020 i propòsits del 2021El 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia, de la qual encara no hem sortit. Un any de no festes, no trobades, restriccions i violacions de drets fonamentals. Com a societat, les ganes de desempallegar-nos de totes aquestes associacions, fan que mirem amb un cert optimisme (amb esperança) l'arribada de les vacunes exprés, tot i que som conscients que les conseqüències de la pandèmia s'arrossegaran: la crisi, els problemes mentals, les addiccions.<div><br /></div><div>Conscients que, dins del que cap, som afortunats, els pares de menors hem vist com creixen en una societat (el meu fill ja ha viscut mitja vida en plena pandèmia) que no era la que vam imaginar per a ells. Tres mesos tancats a casa quan han de sortir, córrer, que els toqui la llum del sol, veure cares en lloc de màscares (L. ha après a parlar quan tothom tenia la boca tapada i a la llar d'infants, desinfecció, màscares, temperatura, sabates de recanvi, pares al carrer). Quan vam sortir, L. no recordava el carrer ni les altres persones, ara emmascarades. Li feien por. S'havien acabat els parcs. No ens podíem moure perquè va començar a marejar-se quan pujava al cotxe, segurament va passar per la manca d'hàbit i associava cotxe i vomitar, tingués la durada que tingués el trajecte. Així que el nostre estiu també va estar marcat per aquest segon confinament, però ens en vam sortir molt bé. Ens vam saltar, com tothom, visites mèdiques i vacunes i l'escola bressol ja no oferia adaptació (així que vaig demanar d'acompanyar-l'hi unes hores a finals d'agost i, després de diverses trucades, ho vam poder fer). I tot els rituals de celebració de la vida i del pas del temps, del nostre llegat cultural, van desaparéixer: Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, les festes del municipi i del barri, cavalcades i processons, i també els festivals i concerts, les activitats per a nens, la biblioteca i les excursions de la llar d'infants. L'exposició a ambients nous fora de casa, sobretot els caps de setmana.El 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia, de la qual encara no hem sortit. Un any de no festes, no trobades, restriccions i violacions de drets fonamentals. Com a societat, les ganes de desempallegar-nos de totes aquestes associacions, fan que mirem amb un cert optimisme (amb esperança) l'arribada de les vacunes exprés, tot i que som conscients que les conseqüències de la pandèmia s'arrossegaran: la crisi, els problemes mentals, les addiccions.</div><div><br /></div><div>Conscients que, dins del que cap, som afortunats, els pares de menors hem vist com creixen en una societat (el meu fill ja ha viscut mitja vida en plena pandèmia) que no era la que vam imaginar per a ells. Tres mesos tancats a casa quan han de sortir, córrer, que els toqui la llum del sol, veure cares en lloc de màscares (L. ha après a parlar quan tothom tenia la boca tapada i a la llar d'infants, desinfecció, màscares, temperatura, sabates de recanvi, pares al carrer). Quan vam sortir, L. no recordava el carrer ni les altres persones, ara emmascarades. Li feien por. S'havien acabat els parcs. No ens podíem moure perquè va començar a marejar-se quan pujava al cotxe, segurament va passar per la manca d'hàbit i associava cotxe i vomitar, tingués la durada que tingués el trajecte. Així que el nostre estiu també va estar marcat per aquest segon confinament, però ens en vam sortir molt bé. Ens vam saltar, com tothom, visites mèdiques i vacunes i l'escola bressol ja no oferia adaptació (així que vaig demanar d'acompanyar-l'hi unes hores a finals d'agost i, després de diverses trucades, ho vam poder fer). I tot els rituals de celebració de la vida i del pas del temps, del nostre llegat cultural, van desaparéixer: Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, les festes del municipi i del barri, cavalcades i processons, i també els festivals i concerts, les activitats per a nens, la biblioteca i les excursions de la llar d'infants. L'exposició a ambients nous fora de casa, sobretot els caps de setmana. No és, col·lectivament, l'any que esperàvem, amb la inhumanitat viscuda pel que fa al comiat i a l'acompanyament dels éssers estimats, el tracte que han rebut infants i gent gran, persones vulnerables o malaltes.</div><div><br /></div><div>Per damunt de tot això, s'obre pas l'any individual. També com a pares d'un xiquet menut hem mirat a través dels seus ulls i hem fet les descobertes que ha fet ell: gustos nous i llepolies (gelats, xocolata), començar a dir frases i a mantenir diàlegs, el sentit de l'humor, inventar-se converses, el joc simbòlic, caminar i córrer, guanyar autonomia, aprendre i aprendre, començar a l'escola bressol i que, gent que no coneixem, et saludi pel barri. Xalar amb el que tu descobreixes: els focs artificials, que pots alimentar els animals amb palla, collir mandarines, xafar basses un dia de pluja, descobrir la salabror del mar, entrar als clots o jugar a pilota amb un desconegut. Que els quinze dies més foscos del confinament, els vaig poder passar tancada amb L. i J., dedicada a L. sense pensar en unes obligacions que ja no es podien complir. </div><div><br /></div><div>El 2020 ha estat el segon any de vida de L., que farà dos anys al gener. Un any molt ple d'amor, de felicitat, de moments compartits. Ell fent descobertes, guanyant autonomia, deixant clara la personalitat que té/va construint i en què L. ha estat molt més conscient del que vivia, ha generat records personals (pot recordar fins molt enrere), ha establert relacions diferents amb tots els membres de la família i ha mostrat com és.</div><div><br /></div><div>Laboralment, per fi he acabat dos projectes grossos. Al primer hi he dedicat sis anys, l'estudi i l'edició de les Transformacions d'Alegre, en premsa, i a l'altre, una monografia que he coeditat sobre la recepció del poema d'Ovidi a Europa, que m'ha demanat esforç i esforç i que està previst que es publiqui al gener. </div><div><br /></div><div>Els darrers mesos del 2020, des del setembre, he pogut encarrilar aspectes de la meua vida que no anaven com jo volia. Em vaig plantejar el setembre amb molta il·lusió i molts reptes importants i faig un bon balanç del camí fet. Un canvi gros era l'inici de la llar d'infants, amb l'adaptació. No han estat flors i violes. Vaig prendre la decisió perquè per logística familiar/laboral pensava que era el moment i ara penso que, a més, per a L. també és bo que tingui un ambient de socialització que també l'obliga a exposar-se a noves situacions, persones. Penso que el fa créixer. Hi va poques hores però cada dia de dilluns a dijous, sense dinar, perquè és la fórmula que m'ha acabat semblant més coherent amb el que penso i puc/podem fer. Almenys fins ara.</div><div><br /></div><div>A començaments del 2021 acabo el contracte amb la universitat i no he volgut cap contracte precari, així que veig un futur de canvis laborals i també em va bé si tinc un període per dedicar-me al que per a mi és més important. El ritme de feina d'un investigador postdoctoral, almenys pre-Covid, és difícil quan penses en termes de conciliació. I, a més, no penso així: per a mi és important ser-hi i passar temps amb L. Sí fins ara ha funcionat per la flexibilitat, més endavant potser buscaria la fórmula d'un horari fix. M'he apuntat a llistes i ara voldria congelar (de fet encara tinc un contracte vigent), si trobo la manera de fer-ho. Per tant, és una nova etapa que veig amb moltes ganes perquè jo no m'he cremat de la feina sinó de la situació d'incertesa laboral, d'haver de competir amb centenars de persones convocatòria rere convocatòria i la pressió d'haver de ser dels millors cada vegada. Per poder continuar.</div><div><br /></div><div>Quant als propòsits, l'any passat vaig escriure que volia:</div><div><br /></div><div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">1. Continuar cuidant L. (sempre)! FET. És el més important. Amb l'adaptació a l'escola bressol i els primers virus, m'ha fet confiança una vegada i una altra. Es refia de mi.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">2. Cuidar més J. i ser més assertiva. També hi he treballat i n'estic orgullosa. Com a mare, tinc més paciència de la que tenia i ara a la feina també en tinc més per a tasques poc estimulants com corregir un glossari, però me'n quedava menys per tractar la parella. Hi he treballat i puc escriure FET! </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">3. Trobar feina: si pot ser acadèmica aquí però digna. Si no, que m'agradi prou, bon horari i sou digne, amb més estabilitat. (Si no, gaudir de l'atur i buscar feina). --< he fet molta introspecció, com és habitual en mi. Em van allargar el contracte uns mesos i m'he presentat a una plaça de lector, tot i que és per a una altra especialitat. No va ser fàcil mentalment fer-ho sabent que no era per a mi, que malgrat tot els mèrits curriculars, era un altre tema. No se sap el resultat però jo ja sabia abans de presentar-m'hi que simplement ho feia perquè era l'únic que hi havia a la universitat (digne) i que això és la meua vocació. Però no passa res, perquè també he desmitificat això de treballar per amor a l'art. Perquè jo, si no puc estar a la universitat, em quedaria de grat a casa amb L. i escrivint, però econòmicament a la llarga no podria fer-ho. M'he apuntat a llistes.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">2. Fer que L. dormi a la seua habitació tota la nit. (Nivell difícil). -- Pendent per a l'any que ve. Aquí hi hauria hagut de dir que L. comencés la guarde i potser faríem el ple. L'any que ve també serà l'any de treure el bolquer, cosa que ell ja mig reclama, però sabeu l'energia que inverteixo en cada gran canvi? Me'n ric. Digne de veure. J. va dir que primer el llit i el metge diu que esperem que faci més calor.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">3. L'edició d'Alegre, va! FET!!! Sí! Aquest any sí!</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">4. Escriure i llegir. [Llegir sí]. [JULIOL: AMB LA COVID, CRISI DE LLEGIR FICCIÓ]. Escriure no, però no m'hi faig mala sang.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">5. Fer la saleta, el moble del bany de L. i el capçal. FET. Ens falten làmpada saleta i cortina saleta, i això que els confinaments ho han obstaculitzat.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">6. Anar de vacances d'estiu a algun lloc de Catalunya els tres (poble i Torrevalentina no compten). El confinament ens va deixar poc marge i vam haver d'anul·lar les reserves de Setmana Santa, que era quan J. podia i reservar la darrera setmana d'agost per fer una mena d'adaptació sense xiquets a l'escola bressol pel virus. Però vam fer dos caps de setmana, un de tres dies, en un hotel de platja i J. diu que només això ja ens va salvar l'estiu!</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">7. Reduir la ingesta de dolç. NO.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">8. Reduir el temps de xarxes socials (Instagram, Facebook). FET. Les tinc però no hi entro des del setembre, tampoc a Twitter.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">9. Reduir el temps de TV nostra al vespre. FET. Volia dir en presència de Lluc i sí, molt bé.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">10. Reduir el caos. FET. I això que durant el confinament no teníem la dona de fer feines. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">11. Aprendre a cuinar alguns plats per a L. (Afegit al febrer). NO, però hem fet panellets i galetes i ens hem quedat amb ganes de cuinar més junts.<br /><br />12. Llibre Bristol. FET.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">D'aquest 2020 també ha estat rellevant decidir què volem i quins valors tenim i mirar de viure-hi (dins de la legalitat) sense trair-los.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Immillorable, tat? Tot i que la pandèmia no ens ho ha posat fàcil. Sempre hi ha propòsits que no apareixen a la llista però que també han estat un SÍ. Jo diria que havia començat una llista per al 2021, de cosetes menudes que no acabo publicant (com fer-nos més fotos els tres), però no la trobo i no sé si li demano gaire al 2021, perquè per a mi el més important és el temps de família (i perquè, laboralment, m'he desfet del neguit de lluitar per una feina que em pareix impossible. Si hi fos, benvinguda, és clar, però em torturava pensar-hi o esforçar-m'hi en va.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">1. Cuidar-nos els uns als altres. Aquest any, em relaxo! [ Actualització març: ho intento]. </div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">2. Gaudir de moments en família, també amb mes iaies, també al poble, on L. crida de joia. [La pandèmia i les qüestions familiars ens ho posen difícil, però no n'estic descontenta, del temps familiar].</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">3. Trobar més temps de parella sols. [Comença a no dependre de mi].</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">4. Que L. dormi a la seua habitació. (3-4 van lligats). [JULIOL: Dorm a la seua habitació totsol i al seu llit, tot i que hi faig visites i m'hi quedo adormida moltes vegades. Em falta a mi més perseverància. En la situació actual ho considero més o menys assolit, però quan neixi G., la situació pot canviar i ho sé]. FET.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">5. Operació fora bolquer. [JULIOL: Va començar al gener amb el bacinet i hi tenia molt d'interès però tant la llar d'infants com el metge ens van dir que ens esperéssim. Fa tres dies que hi hem tornat, ara amb adaptador de WC i esglaons. És capaç de fer-ho amb el pipi però tot apunta a una reculada amb la caca i m'agradaria molt que, ja que m'he decidit, ho féssim abans del part].</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">6. Tenir les tardes lliures a partir del març per estar amb L. [Va per a llarg. JULIOL: NO, però les coses no van malament a la feina, encara que siguin tres hores diàries i no em sobri gens de temps].</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">7. Posar-me més o menys al dia amb els àlbums de fotos!!! Anava un any i mig tard, ara un any. [Un any tard]. JULIOL: Mig any tard, en procés. Bé!</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">8. Gaudir del que m'agrada, llegir sense obligacions; preparar activitats per a L.; escriure papers privats,... [Conciliant com puc].</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">9. Fer una escapada cap al maig/juny per Catalunya i, si pot ser, anar a veure la neu aquest hivern. [Per fi ens deixen sortir de la comarca aquesta setmana. He reservat hotel!]. FET,</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">10. Fer el projecte de la Fundació Rodoreda, que em va concedir un ajut i tot just l'he començat. [En procés]. FET.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">11. Aprendre a fer plats nous per a L. [Molt bàsic i pendent. Sembla que hagi avançat poc en tots els punts que em proposava però... entremig hi ha la vida i la vida que porto dins i que va creixent i, només això, ja és pura màgia. El 2021 és el del meu segon embaràs]. NO.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">La nova realitat ens ha sorprès (negativament), però cada any, quan faig aquesta llista, tinc la sensació que només visualitzo els primers mesos i que, encabat, em costa més imaginar què passarà, les novetats, com reaccionarem, fins i tot, com serem, aleshores? JULIOL: A punt d'arribar Gina, concebent-nos com a família de quatre.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Tanco el meu web professional perquè trobo que ara no té raó de ser i no m'hi vull gastar diners. Menys soroll a la xarxa. Si em busqueu, sabeu on no trobar-me. Al correu, sí. No és un propòsit perquè procuro fer-ho tan bé com sé, i espero saber-ho gestionar bé els propers anys: l'exemple que dono a L. com a usuari de mòbil intel·ligent.</div><div style="background-color: #fff8f6; color: #757575; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></div></div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-83136428032950068592020-04-27T19:19:00.001-04:002020-04-28T03:53:46.868-04:00Primer, vas cantarPrimer, vas cantar. Vam trotar amb la furgoneta. Et vas amagar llepolies al coll de la camisa. Vas dir que s'afaités encara que fossin vacances. Vam nadar i vas dir que nadar feia gana. Vas carregar arena per mi i vas collir taronges, vas plantar una olivera. Vas emmarcar un certificat d'un concurs de dibuix modest i el vam penjar. Vam anar a la platja i menjar arrosset. Vas participar al concurs d'arròs i sempre guanyàveu. L'arbre de l'entrada per a mi i l'altre per a Montse. O a la inversa. Em vas pintar l'habitació i era lluny. Una conversa amb monosíl·labs. Vas pujar a l'avió per mi. Vam fer videotrucades i no donaves crèdit. Vas pujar a l'ascensor per mi. El pis, et va encisar, i les flors i la llum i les habitacions. A nosaltres ens va agradar el balneari. I et vaig dir que no s'acabava de decidir i vas preguntar-me si hi havies de parlar. I vam ballar. Vas treure'm a ballar. I res no era tan important com venir aquell dia i treure'm a ballar. I et vas aixecar per seure al meu costat i em vas agafar la mà, discretament.<br />
<div>
<br /></div>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-7036722433988144532020-03-06T06:54:00.002-05:002020-03-06T06:54:51.044-05:00He descobert la llunaM'has descobert la lluna, caminant pel carrer, tu dalt del tricicle que et van portar els Reis, la mà alçada cap al cel, el braç estirat amunt, amunt.<div>
<br /></div>
<div>
T'he descobert la platja amb les petxines colgades i la neu, però és freda.<br /><div>
<br /></div>
<div>
M'has descobert els arbres, que anomenes dolçament. I el vent, que em bufes a la cara.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
M'has descobert les brosses menudes, menudes, escampades per tot casa, que tan gentilment em portes al palmell de la mà com si fossin un tresor.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Em fas xisclar de joia si veig un avió al cel i tu hi ets, per ensenyar-te'l.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Em fas sentir la música de cada objecte i gaudir dels sorolls dels camions, com més grossos millor, sense moure'ns de casa.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Amb tu em deixo acaronar pel sol quan tenim temps de passejar tots dos i trobem un racó per a nosaltres sols. I el temps, aleshores sí, s'atura.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Amb tu comparteixo el que a mi ja em feia feliç, en aquella vida anterior en què encara no hi eres: la literatura, l'art, els paisatges tranquils, però és la teua rialla la que m'omple el cor.</div>
</div>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-37500333619248876712020-01-19T12:02:00.001-05:002020-01-19T12:02:16.075-05:00Celebració de primer aniversari<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_BXEA1685jtxPS_CoFVW2_ebdXd04ERsE1s5tyMejD6gB-190n60R2PUNKad-S37aYulWZ9o5498jDOVzp6X6nRPutJKrjHg0CZOf0QEsDKDmeRUKIO2NaE0V2SGmpxBj26vXgTZtWQfO/s1600/1579453330849619-0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_BXEA1685jtxPS_CoFVW2_ebdXd04ERsE1s5tyMejD6gB-190n60R2PUNKad-S37aYulWZ9o5498jDOVzp6X6nRPutJKrjHg0CZOf0QEsDKDmeRUKIO2NaE0V2SGmpxBj26vXgTZtWQfO/s1600/1579453330849619-0.png" width="400">
</a>
</div><div><br></div><div>Ahir vam celebrar el primer aniversari de Lluc. Us dono idees per a muntar una festa tan especial com mereix l'efemèride però senzilla, per a pares amb poc temps (tot i que ens pensàvem que les banderoles, les cols de papers i tot plegat ja estava muntat i J. s'ha passat nits davant de la TV fent manualitats). </div><div><br></div><div>1. Invitacions. Volia que L. hi participés, així que van ser una cartolina blanca D'un A 3 i ell, amb pintures de dits de diferents colors hi va anar estampant mans i peus. Totes diferents i fetes a mà. A mi m'agrada guardar-ho, així que també en va fer una per a nosaltres.</div><div><br></div><div>2. Convidats. Pares, iaios i padrins. Lloc: casa nostra, que és ple hivern. Aquest cop, a diferència del sant, vam fer-ho a les cinc i a les 7 ja havíem menjat pastís i va entrar a fer una migdiada tard. El vam despertar poc més d'una hora més tard per a sopar, però no va voler.</div><div><br></div><div>3. Menjar (berenar). Al sant vam fer aperitiu i foundue de fruites amb xocolata, ben entaulats i pastís de postre. Aquesta vegada vam fer el pica-pica, i a més vam comptar amb plats dels convidats. Ho vam posar a la taula allargada i cadires escampades pel menjador. Nosaltres dos vam fer el més senzill: pa sucat amb tomaca i embotits.</div><div><br></div><div>4. Decoració: de La Festa, Party Fiesta i un paquet d'Amazon tot i que aquest cop en volia prescindir per compromís. Vam triar la selva com a tema perquè aquest primer any s'ha fet un fart de girafes, animalets salvatges, tenia una manta d'activitats de la jungla i dos sonalls-girafa. I els reconeix. A L. els globus i el guarnit que penjava li van encantar. Idees pe decorar amb animalets i tons verds a Pinterest.</div><div><br></div><div>5. Smash cake. Vam fer un reportatge de fotos per Nadal: sis fotos ràpides de Nadal i, el que més ens interessava: ell davant d'un pastís verd, que va acabar ben destrossat. Per a ell va ser com un regal perquè va xalar de valent i va fer la gran plorada quan van llevar el pastís. Les vam penjar a la porta corredissa.</div><div><br></div><div>6. 12 fotografies, una de cada mes d'aquest primer any: el canvi és molt evident!</div><div><br></div><div>7. Un pòster din a 3 que vaig fer jo amb el nom, pes, què li agrada fer, quines paraules diu, què sap fer, color preferit, menjar favorit i molts de dibuixets. Si n'hi vaig fent cada any, encara que ja no el poséssim a la festa, tindrà un munt de dades gracioses sobre ell. Per exemple, que li encisen les llenties i la tomaca, les rentadores, què sap dir paraules com "arbre" i el seu color preferit és el groc, què sap seure, aplaudir... Segur que l'any que ve hi podré escriure caminar!</div><div><br></div><div>8. El Racó de les cartes: cartes i missatges dels convidats que li donaré als 18! </div><div><br></div><div>9. Corona de roba amb velcro i número enganxat.</div><div><br></div><div><br></div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-62658914912252225462020-01-12T17:20:00.001-05:002020-01-12T17:20:04.080-05:0011, 12, 13 i 14. L'iniciL'onze era divendres i tenia visita amb la ginecòloga. M'havien de posar les corretges per primera vegada per monitoritzar-nos però s'hi va repensar. Tens contraccions? Com ho he de saber? Com un mal de regla. (No vaig dir que no em solia fer mal). Vaig pensar que no, que allò no era. Que caminés 2 hores al dia perquè el primer fill sol trigar. Era la setmana 37. El part s'esperava el 28 de gener. <div>Em va arribar, finalment, l'Epinó.<br><div><br></div><div>El dotze vaig caminar 45 minuts totsola. J. es va examinar del màster de la UOC a la UAB i el vaig anar a buscar a l'estació. Estava molt cansada i gens disposada a tornar a caminar a la tarda. Vaig corregir exàmens i posar notes.</div></div><div><br></div><div>El tretze vaig escriure una entrada al blog dient: vine quan vulguis, però no em facis patir gaire pensant que t'han de treure. Vaig acabar de corregir treballs i vaig posar les darreres notes a les 16 h. J. era a l'ordinador acabant un treball de la UOC. Li vaig dir que em feia una mica de mal la panxa i que em gitaria un moment abans de sortir a caminar. Dilluns ja havia quedat amb mons pares, que m'hi acompanyarien. Em vaig aixecar de seguida perquè havia sentit com si dins meu explotés una bombolla d'aigua. L'aigua va caure a un salt del llit. Havia estat una patada? Vaig trucar la llevadora: tranquil·litat. Vaig tornar-li a trucar pel poc que recordava del curs de preparació del part: eren aigües meconials. M'havia d'afanyar. D'allí fins a l'hospital a Barcelona va ser una cursa d'obstacles, recepció d'urgències inclosa. Van ingressar-me a les sis. Vaig dir que no tenia contraccions. Em van ensenyar que sí. </div><div><br></div><div>Catorze. Va ser un procés llarg, encara que a mi, malgrat el dolor, no em va neguitejar en cap moment. A les nou del matí em van posar l'epidural i vaig entrar al paritori després de la mala experiència de la nit abans (van tenir la gentilesa de canviar-me la llevadora i ho hauríem hagut de denunciar, el que va fer). J. va entrar al quiròfan amb mi. Empènyer. Vaig ser valenta. L. va nàixer a quarts de dues del migdia. Va pesar 3,210 kg. i feia 50 cm. El vam tenir amb nosaltres dues setmanes abans del que pensàvem i va ser el dia més bonic de la meua vida. </div><div><br></div><div>Cada moment amb ell durant aquests aviat 365 dies he estat agraïda pel goig que sento. Com si l'oxitocina fes, cada vegada que el miro, el mateix efecte que el 14 de gener de 2019. </div><div><br></div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-43637882288882639812019-12-31T06:41:00.003-05:002019-12-31T06:41:54.463-05:00Literatura infantil de 5 a 10 mesos<a href="https://gemmapellissaprades.cat/blog/2019/12/31/literatura-infantil-5-10-mesos/">Aquí</a>.Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-86961208561674452642019-12-26T13:39:00.001-05:002019-12-26T13:39:40.066-05:00El calendari d'Advent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtgJtHGLPaWErI3QwNhPHBn-btqgw9pTNj9FQ2wkvKNFaiFO5rv1ADPZcdzBhJzFhXp0WAcSKbmf9eTOTFk2JfUw4kZT5L6yimaBgpADtXN8lhaV2KjpKOUq6aVQVl5dAjjR4ZTqshvLMM/s1600/1577385573339642-0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtgJtHGLPaWErI3QwNhPHBn-btqgw9pTNj9FQ2wkvKNFaiFO5rv1ADPZcdzBhJzFhXp0WAcSKbmf9eTOTFk2JfUw4kZT5L6yimaBgpADtXN8lhaV2KjpKOUq6aVQVl5dAjjR4ZTqshvLMM/s1600/1577385573339642-0.png" width="400">
</a>
</div><div><br></div><div>Tornem a casa de celebrar Nadal i Sant Esteve amb els sogres a Andorra. He trobat aquesta imatge i he pensat que la compartiria a l'etiqueta de manualitats, que fa temps que no uso i en faig alguna per a L. Enguany li he fet un calendari d'Advent a poc a poc, d'activitats (previstes o no), algun dibuix, record... i hi ha hagut nits que he tingut i fet temps per decorar-lo i dies que no. Com em sol passar, la darrera setmana i mitja la vaig acabar anotant només amb paraules i colors abans de fer cagar el tronc i anar-nos-en de viatge, mentre ell decorava la cartolina sense que li hagués ni proposat. Ha acabat ocupant dues cartolines Din A3, que tinc penjades a la nevera i hi vaig deixar espai per retallar l'escena del naixement al dia 25, en què hi diu: És Nadal i anem a veure la neu!! </div><div>Bé, ha estat bastant improvisat. He demanat a ma iaia que l'any que ve n'hi faci un de roba, amb butxaques, per utilitzar-lo cada any. Tenia moltes idees però al final això és el que s'ha adaptat millor a les circumstàncies i m'agrada molt com ha quedat. Aquí hi veieu una imatge dels primers dies.</div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-47736764873831948412019-12-23T06:10:00.001-05:002020-07-23T12:43:13.235-04:00Balanç del 2019 i propòsits d'any nouEl 2019 ha passat encara més ràpid que l'anterior. El pas del temps es fa més evident per la manera com creixen els nadons. Quilos i aprenentatges. Quan penso que a l'estiu, quan nadàvem L. i jo a la piscina, tenia gairebé la meitat del temps que té ara i que no ho pot/podrà recordar perquè per a ell serà prehistòria, se'm fa un nus a la gola. Ha estat l'any més intens i bell i se m'han desvetllat molts secrets i sentimentals. No tot ha estat bonic perquè no (m')ha estat fàcil gestionar la pèrdua d'espai familiar nuclear amb la família política sovint a casa i el cansament i les noves tasques i rols tampoc no ens ho han posat fàcil a J. i a mi. S'han fet molt evidents les diferències de criança, com ens van criar, i també que els homes del s. XXI els van educar les famílies del XX i encara hi ha molts de rols interioritzats. Esperem, jo que tinc un fill mascle, educar en la importància de la cura per l'altre que la societat no valora. La nostra, almenys. (I us escric des del mòbil mentre faig companyia a L., que fa la migdiada). No és fàcil perquè falten referents i perquè a "casa meua" d'origen som dos germanes. Sé que hi ha moltes excepcions i jo pensava que J. ho era per la cura de la llar. De fet, contractar una empresa de servei de neteja va ser un encert d'aquest any (va començar al gener), però se m'ha fet dur tenir-la tres hores voltant per casa sense que L. pugui ni dormir ni passejar. Jo que dono poca importància a l'ordre i la neteja (tot i que era necessari) sovint ho he viscut com una molèstia, un mal menor perquè J. ho trobés tot bé, però per a ell no ha estat suficient perquè el desordre i la brutícia han augmentat moltíssim enguany. Jo en un llençol pixat hi veig la nit que hem acabat dormint junts els tres, en un cotxet ple de terra les passejades i jocs al parc, en les restes de menjar al parquet l'alimentació del nostre fill, en les joguines escampades pel menjador les rialles de L. en jugar-hi, en un pantaló pintat els primers impulsos artístics del menut, en un llibre apedaçat, l'interès que li ha despertat. No penseu que passa cada dia; no tindria energia per fer-ho. Però soc capaç de traure olles perquè hi piqui, deixar-lo buidar les estanteries baixes dels meus llibres acadèmics i posar-n'hi més i llençar coladors dins de la banyera perquè hi experimenti.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
L. ha estat balí i és mogut i exigent, encara poc pacient, però és molt bon xiquet, alegre, llest, afectuós, curiós i té una memòria envejable. No em va posar fàcil passejar (amb cotxet) ni menjar o dormir tot sol però és un goig. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Segons la tendència actual, la maternitat està idealitzada. Potser ho està la conciliació i sobre la resta, no sé què dir. Si bé quan em vaig quedar embarassada (trobo tan poc apropiat dir que "estem embarassats" com que "visca el pare i la mare que l'han parit" i ho he sentit unes quantes vegades) la situació no era ideal i no ho preteníem perquè soc de fer sense pensar gaire o certes coses no arribarien mai. Vivíem a Barcelona en un pis on teníem una habitació buida però amb poca llum, era a Gràcia Nova, amb voreres estretes, parcs escarransits comparat amb el que tenim ara, ascensors menuts, mons pares lluny, els dos amb feina i molt actius (també políticament), feines de J. i meues necessàries i temporal la meua (de fet al setembre se m'acaba el contracte), pis de lloguer amb un any més de contracte, J. viatjant molt (ha canviat dos cops de feina enguany i la tercera empresa està a prop de casa, tot i que segueix treballant moltes hores i no arriba abans de les 19.30 i comença a les 8.30) i jo amb docència. Si bé vam començar així, ens vam comprar el pis on vivim ara (encara amb okupes al costat i gastant molt de comunitat per culpa d'això i dels advocats contractats. Ara hi ha hagut pistoles pel mig) al mateixa municipi que mons pares, a cinc minuts en cotxe de ca seua, mon pare gaudint d'un temps sense feina, a cinc minuts a peu de l'estació, amb tres dormitoris i un estudi (en un d'ells hi fem la saleta, de moment hi tenim el piano), totes les cambres amb llum natural, envoltats de parcs i en una ciutat amable amb els infants, amb moltes activitats per a ells. Entenc que, més i tot que el caràcter, hi fa molt en l'experiència que tinguis de la maternitat recent el suport que rebis. En el meu cas, el de la meua família, per a mi i per a L. És increïble com ens ajuden. Per al pare també és un període de transició i potser costa donar-vos el suport que necessiteu un i l'altre, veure què fa l'altre i no competir per qui fa més, més o qui està més cansat (exhaust). I tot això no ho teníem i ens ha estat donat. Si no, potser L. hauria anat a una escola bressol des dels cinc mesos. Sé que significa esforços, de mons pares i meus i que és temporal, però L. ja té 11 mesos i valoro molt que els hagi viscut amb la família i tots els moments, tots, que ens regala, perquè de bo que és una joia. Ho dic avui que tinc el privilegi d'estar amb ell en dilluns, totsols. Ahir vaig treballar i ara tinc recompensa, perquè a vegades l'organització és fer equilibris.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquest primer any junts, en què encara no és conscient de moltes coses, a més de les seues gestes personals, hem viscut moments de celebracions boniques: el naixement de L., setmanes abans del que l'esperàvem, tot just una setmana encabat de les festes de Nadal. L'any nou va arribar carregat i impacient. La visita dels pares a l'hospital i de mes iaies a casa. La visita de la iaia P. quan era ben menudet. El pastís del primer mes. La primera anada al poble. El bateig. El trentè aniversari de ma germana. Els cinc dies d'estiu al poble, a la muntanya. La festa del sant de L. El vuitantè aniversari (sorpresa!) de la iaia P. al poble. I per fi he celebrat les estacions, les festes i tradicions i ara tenim el tronc esperant que L. el faci cagar demà. He aconseguit que sortíssim els caps de setmana, encara que no és el que agrada més a J. La vida familiar ha estat el més important d'aquest any, tot i que també em va sentir molt orgullosa tenir l'edició d'Alegre tan avançada i m'agrada de valent com queda. El desengany, que no es fes l'edició del postgrau que coordino per una falta de matriculats (de darrera hora) perquè va ser una feinada muntar-ho i era molt innovador i atractiu, penso.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sobre els propòsits del 2019, repasso els que vaig escriure al blog. Era el primer any que no me'ls plantejava gaire i ara em passa el mateix. Eren:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1. Permís per maternitat: cuidar L. FET i, malgrat un ensurt, amb nota! A més, el fet que em concedissin un curs de recerca (sense docència) i pugui treballar molt des de casa fa que hagi pogut continuar més temps. No tinc clar si al març ja haurem de fer la preinscripció per a l'escala bressol que tenim triada.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
2. Postpart. Recuperar-me. Fet, em penso. No he fet exercicis ni res per l'estil però diria que no m'ho vaig plantejar. També em vaig trencar el dit del peu i m'he recuperat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
3. Escriure. No, però he tingut idees i he llegit com no ho feia des de feia anys, tant assaig i puericultura com ficció i poesia.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
4. Fer l'habitació de L. Fet. Ha quedat preciosa.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
5. Fer l'estudi. Fet. Ens encanta.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
6. Fer la saleta i mobles que falten, capçal inclòs. A mitges, més aviat no.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
7. Acaba la base de dades de ficció sentimental. No, de fet era de l'any anterior i va quedar.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
8. Acaba l'edició. Està gairebé, gairebé a punt!! Tan a punt que deuria ser trampa recuperar-ho com a objectiu del 2020. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
9. Prioritzar la recerca a la docència. Fet. Més del que em pensava i tot, malgrat que vaig començar amb una feinada del postgrau i esperava fer-hi classes ara.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
10. Intentar la lactància materna. Ja vaig escriure-ho bé. Intentat queda, no va poder ser. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
No està gens malament! Millor que l'any passat i tot. Què podria posar per al 2020? Si fos un desig, demanaria salut per a la meua família. Ho valoro molt.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1. Continuar cuidant L. (sempre)!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
2. Cuidar més J. i ser més assertiva.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
3. Trobar feina: si pot ser acadèmica aquí però digna. Si no, que m'agradi prou, bon horari i sou digne, amb més estabilitat. (Si no, gaudir de l'atur i buscar feina). [JULIOL: ALLARGAMENT DEL CONTRACTE FINS AL GENER DE 2021. TREBALLANT-HI PERÒ IGUAL].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
2. Fer que L. dormi a la seua habitació tota la nit. (Nivell difícil). [JULIOL: QUAN HO ENTENGUI ALS 2 ANYS?]</div>
<div>
<br /></div>
<div>
3. L'edició d'Alegre, va! [JULIOL: ANEM BÉ].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
4. Escriure i llegir. [Llegir sí]. [JULIOL: AMB LA COVID, CRISI DE LLEGIR FICCIÓ I CAP LLIBRE DELS DE CASA JA NO EM CRIDA L'ATENCIÓ, PERÒ MOLTA PUERICULTURA]</div>
<div>
<br /></div>
<div>
5. Fer la saleta, el moble del bany de L. i el capçal. [Març: moble del bany fet i quan sortim del confinament volem fer fer el capçal]. [JULIOL: CAPÇAL ENCARREGAT I HAURIA D'ARRIBAR AL JULIOL O SETEMBRE].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
6. Anar de vacances d'estiu a algun lloc de Catalunya els tres (poble i Torrevalentina no compten). [Vam avançar-ho a Setmana Santa + estiu, però de moment el confinament no ens ho ha permès fer]. [JULIOL: EL VIRUS HO HA CANVIAT TOT I L. ES MAREJA AL COTXE, AIXÍ QUE VAM FER UN CAP DE SETMANA A GAVÀ, PERÒ RES DE PIRINEU].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
7. Reduir la ingesta de dolç. [De moment, no. Va ser un propòsit?].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
8. Reduir el temps de xarxes socials (Instagram, Facebook). [JULIOL: NO M'INTERESSA]</div>
<div>
<br /></div>
<div>
9. Reduir el temps de TV nostra al vespre. [Març: ho estem fent molt bé]. [JULIOL: HO ESTEM FENT MOLT BÉ].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
10. Reduir el caos. [Finals d'abril: força bé, malgrat que ara no tenim servei de neteja pel confinament]. [JULIOL: PROU BÉ].</div>
<div>
<br /></div>
<div>
11. Aprendre a cuinar alguns plats per a L. (Afegit al febrer). [Va per a llarg, Q2?]. [JULIOL: A L'AGOST?].<br />
<br />
12. Llibre Bristol. [JULIOL: ANEM FENT, ESTÀ AVANÇAT].<br />
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
També estic contenta d'haver anat fent fotos de tot però no duc el revelat al dia i em penso que desistiré perquè no ho aconsegueixo!</div>
<div>
<div>
<br />
<div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-64033520199594289242019-11-25T17:28:00.001-05:002019-11-25T17:28:14.015-05:00Acció de GràciesMentre fora tot sembla haver embogit amb la imminència del Black Friday, dins m'agrada recordar la tradició més bonica que vaig viure als EUA. Dijous ja torna a ser Acció de Gràcies i enguany ho tinc molt fàcil.<div><br></div><div>Estic agraïda pel nostre fill, que m'omple els dies d'alegria i de rialles. </div><div><br></div><div>Perquè tenim salut, nosaltres i les iaies. I jo vaig tenir un bon part (llarg però bo) i una bona recuperació dels punts.</div><div><br></div><div>Perquè mons pares ens ajuden molt amb el menut.</div><div><br></div><div>Perquè tinc feina, una feina que m'encisa, i he gaudit d'un permís de maternitat i de lactància i no tothom ho pot fer. Perquè, a més, em permet conciliar dins del que cap i enguany tinc temps per a la recerca.</div><div><br></div><div>Perquè m'he conegut com a mare i això m'ha fet més generosa i m'ha donat una perspectiva que desconeixia.</div><div><br></div><div>Perquè torno a gaudir del temps lliure: el dels caps de setmana i el de les festes, que solc respectar. I sovint fem activitats en família.</div><div><br></div><div>Pel pis, que hem convertit en llar en un any. Finalment, ens anem acomiadant de la llista de pendents de postvenda (hem de dir que hem donat per perdudes reclamacions, però és que ha estat infernal). El pis ens dona el que necessitem com a família: espai i espais, moviment per a L., molta llum, parcs a la vora, tranquil·litat, proximitat. </div><div><br></div><div>Pels amics, que m'han donat més del que esperava malgrat la distància i la manca de temps per part meua. Per tothom que ha rebut L. amb els braços oberts.</div><div><br></div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-54147241973701971602019-11-15T13:26:00.001-05:002019-11-15T13:26:23.678-05:00FeinaNo tinc remei: a primers de novembre i ja començo a gastar l'etiqueta de balanç de l'any. L. té deu mesos, soc feliç i sento el benestar de quan et sents a gust amb la pròpia vida. Això no vol dir que tot sigui perfecte, ja us vaig explicar que teníem reptes i de cara Nadal els temes familiars són més difícils de gestionar (a més, ja sabeu que fem un any a cada lloc i aquest els sogres s'emporten les dates més assenyalades).<br />
<br />
Visc una situació privilegiada. Enguany vaig estimar-me més dedicar tot el temps a la recerca, sense classes, i reviso l'edició que vaig començar a Harvard. Puc treballar molt des de casa. Però avui era la data prevista de lliurament i, simplement, la feina acuradíssima que estic fent (es nota, però em sento molt orgullosa de com va quedant) no tolera bé la pressa i he hagut d'escriure per dir que necessitaria uns mesos més per enllestir-la. Normalment soc molt puntual amb les entregues, però aquest cop no he calculat bé (i estava tan convençuda que enllestiria aviat la darrera revisió del text, perquè no és la primera!). Així que avui s'ha fet duret admetre que necessito més temps. De totes maneres, els progressos que faig amb l'edició em fan molt contenta. Però el balanç de la feina no seria tan reeixit perquè, un cop més en aquest món acadèmic actual, el contracte (en vaig guanyar dos de seguits i he tingut tres anys, comptant la pròrroga de l'embaràs i descomptant els mesos que s'haurien solapat els dos contractes) s'acaba a finals de setembre del curs que ve i ja he de començar a buscar feina, cosa que ara no m'és gaire fàcil. He fet previsions i les opcions que tinc (si hi incloc les que no formen part del món acadèmic) són atractives, les unes més vocacionals que les altres. Sap greu, però, que es puguin fer tan poques coses per estabilitzar-se a la universitat després de tanta formació i dedicació. A més, el postgrau que coordinava per segona vegada no ha tingut els alumnes que esperàvem (més preinscrits que matrícules, molts més). Tot plegat, incertesa. Vull deixar-ne constància perquè la feina a la universitat sovint et fa pensar en la imatge de la roda de la Fortuna. Guanyes una convocatòria i ets dalt (no és que ara m'enganyin, tampoc) i un any encabat comences a veure't baix perquè no saps si continuaràs o no.<br />
<br />
Jo no soc d'anar entrant i sortint del món acadèmic ni tampoc em traslladaré ara que tinc fill, marit i hipoteca, així que vull deixar l'edició i els altres grans projectes començats ben enllestits i, si no hi ha continuïtat acadèmica, almenys hauré complit amb el meu autor i no hauré deixat penjat ningú.Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-42543077608919754852019-11-02T08:18:00.001-04:002019-11-02T08:18:38.891-04:00Què tornaria a fer igual i què no- Tornaria a deixar-nos 24 hores per a nosaltres sols per conèixer-nos i entendre que som una família. Perquè la parella sentís que som nosaltres, la família. Perquè quan van arribar mons pares ja em podia aixecar de la llitera i havíem passat la primera nit. Aquelles hores van volar.<div><br></div><div>- No tornaria a provar de donar el pit, tot i que no em penedeixo d'haver-ho intentat i d'haver arribat on vaig arribar amb la informació que tenia. Suposo que n'amaguen pensant que, en general, benefien més dones de les que perjudiquen, però en aquest sentit l'assessorament mèdic i no mèdic rebut no va ser prou bo.</div><div><br></div><div>- Tampoc no tornaria a fer llista a Palacio del Bebè sinó a llocs que m'han demostrat que funcionen i així tindria una preocupació menys, perquè la resta sento que va anar molt bé.</div><div><br></div><div>- Sense els problemes de lactància, segurament hauríem sortit a passejar més (a peu) i anat a menys visites de metges i a grups de lactància. Passejar va ser un tema que, amb les llàgrimes de L., va quedar sense resoldre durant un temps.</div><div><br></div><div>- Va ser un do que mons pares ens portessin el menjar cada dia durant... un mes? I que m'ajudessin a passejar-lo.</div><div><br></div><div>- Contractar Clean & Iron i tenir una persona que ens fes les feines de casa tres hores a la setmana. </div><div><br></div><div>- Prendre'm el permís seriosament, perquè el temps nostre, és nostre i prou i la feina no saps fins quan la tens. Però calcularis millor els calendaris abans i després perquè sempre hi he posat més hores de les que haurien de ser.</div><div><br></div><div>- Intentaria no discutir per qui està més cansat i qui hauria de fer X. Encara ara és una qüestió per a resoldre. </div><div><br></div><div>- I el criaria com faig, a la meua manera. Sense que m'influissin les mares treballadores que als 5 mesos l'han o el volen posar a l'escola bressol i qüestionen que no facis el mateix (a mi m'ajuden mons pares i treballo des de casa la major part del temps) ni les que ho deixen tot per criar el fill perquè no hi ha manera de conciliar (afortunadament, cadascú, dins d'aquest marc tan estret, pot cercar la fórmula que li va millor).</div><div><br></div><div>- Seria més realista, com cada vegada que cau un tel d'innocència i, en el meu cas, les hores que hi inverteix i vol invertir la mare sempre són més elevades. Procurar no demanar als altres el que tu penses que s'hauria de fer però deixar clar què necessites de l'altre i quina és la situació.</div><div><br></div><div>- Cuidar-nos l'un a l'altre.</div><div><br></div><div>-- Quins són els temes que m'han causat neguit aquests 9 mesos de felicitat amb L.? --</div><div><br></div><div>1. La lactància materna.</div><div><br></div><div>2. Els rols de parella.</div><div><br></div><div>3. Les visites.</div><div><br></div><div>4. La conciliació. Tot i que jo ho tinc molt ben organitzat, no m'agrada que sigui tan complicat i els terminis que tenia no em funcionen ara.</div><div><br></div><div>5. L'alimentació complementària!!! Aquesta setmana ha anat millor. El veuen i com que és gran tothom pensa que menja tant. No menja fàcilment sòlids i no li agrada estar a la trona. S'avorreix de seguida. Ni trossets ni farinetes. Embrutar, sí. Ens van millor les farinetes suaus. Ara procuro donar-li llenties una o dues vegades a la setmana pel ferro. Al metge li va semblar bé. L'important de l'AC és que vagi absorbint ferro. No vam començar malament però no hem avançat gaire. Només espero que el que hem viscut aquesta setmana es repeteixi (torni a menjar més sopa) i les quantitats augmentin perquè ara la llet és el pal de paller de tot, tot.</div><div><br></div><div><br></div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-9885317621505793132019-10-31T13:37:00.001-04:002019-11-02T08:18:59.606-04:00Tardor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrMW1LEN8zOoZm-UIzf8jlL25VHjPa1oM00aX1kxlnuct33EJl3kphzg51GZbkCTlQXfZkvoG-PjNbCO20H_b_dOAWei7tvJCwl1w0bzg6FgtyCDzg1QJQYx3_B-uPG7V2RnRqo17El2Jo/s1600/1572543460448966-0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrMW1LEN8zOoZm-UIzf8jlL25VHjPa1oM00aX1kxlnuct33EJl3kphzg51GZbkCTlQXfZkvoG-PjNbCO20H_b_dOAWei7tvJCwl1w0bzg6FgtyCDzg1QJQYx3_B-uPG7V2RnRqo17El2Jo/s1600/1572543460448966-0.png" width="400">
</a>
</div><div><br></div><div>Ja fa un any que ens vam traslladar a Sant Cugat. Un any de quan vam comprar el pis. Aleshores estava embarassada i ara en som tres. Teníem tantes ganes de conèixer un menut que ens sorprèn cada dia amb la personalitat que mostra. </div><div><br></div><div>L'altre dia en vam fer balanç. En poc més d'un any hi ha hagut molt per pair: pèrdues familiars, els tres mesos de J. al Japó, la notícia de l'embaràs, la compra del pis, la hipoteca, el trasllat (gens fàcil, encara ara ens barallem amb Sòlvia i Vias perquè no ho van deixar gens ben acabat i això ens ha generat molt d'estrès i mal humor), el naixement de L. i part, les tres feines de J., la meua inestabilitat laboral. No hi poso la situació política perquè queda inevitablement en un altre pla. Si l'any passat havia estat un any ple, ara es veu vertiginós i no som a Cap d'any. L'any més bell i més intens que he viscut mai, més transformador i amb reptes nous com a parella, un any també d'autodescoberta, aquest cop clarament positiva (a finals del 2015 em va posar a prova). M'agrada el que implica la tardor, els brots que anticipo verds, el recolliment cap al cau de l'hivern, amb el caliu familiar. Sento una escalforeta interna quan penso en els moments irrepetibles que hem viscut i els que vindran. </div><div><br></div><div>Darrerament L. matina. Fa un sorollet i em desperta però jo encara trigo una mica a fer-li cas. Abans, obro els ulls, em mira amb els seus molt oberts i no puc evitar somriure. J. s'acosta des de la dutxa i ahir li va dir, a cau d'orella: Abans de tu, no havia sentit mai riure a la mama en despertar-se. </div><div><br></div><div>Avui, però, s'ha disgustat. S'ha despertat i ha vist la manteta de la iaia P. Ha aprofitat per amagar-se i descobrir-se, esperant la cantarella ("on és L? Aquí?") però jo tenia els ulls clucs i no l'he vist. Els he acabat obrint perquè protestava, tapadet, esperant que el busqués.</div><div><br></div><div>Voldria que se'm gravessin tots aquests moments.</div>Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-72109717350288837072019-09-06T15:06:00.001-04:002019-09-06T15:08:55.876-04:00El primer congrés<p dir="ltr"><u>A</u> casa (amb mons pares, J.) ho tenim tot organitzat perquè jo pugui treballar jornades normals, la majoria des de casa i assistir a reunions, fer classes, anar a actes... i tornar en acabat. Però aquesta setmana he tingut un congrés. La sort és que era a Barcelona (si no no hauria enviat cap proposta per anar-hi, que de congressos n'he fet molts) i el que ha estat més difícil és que formava part del comitè organitzador.</p>
<p dir="ltr">Un congrés són moltes hores. Comencen a les nou, hi ha un sopar social, acabes havent de dinar a prop i s'acaben a les vuit o nou de la nit. Suma-hi una hora de viatge. I, si l'organitzes has de ser-hi abans i la major part del temps.</p>
<p dir="ltr">I a L. sempre li dono jo el menjar i l'hi solc fer. I les farinetes són el que ara em fa patir més perquè sempre penso que no avancem.</p>
<p dir="ltr">Tothom ha estat molt comprensiu, els companys, la directora del congrés. Des del principi, de fet, perquè ja em vaig haver de saltar una reunió o dues durant permís de maternitat i una a l'agost perquè feia vacances amb L. Però vaig començar la setmana sentint que aquest cop no ho podia donar tot, ni ser-hi cada dia ni tots els dies complets. I em sentia malament, com si no fes prou malgrat que érem molta gent i teníem un bon grup de becaris disposats a ajudar. </p>
<p dir="ltr">La primera tarda de congrés pensava que no podria ser enlloc al 100% i que, quan no moderés o exposés jo, tindria el cap a casa. A les primeres ponències em costava no pensar en tot el que devia passar a casa.</p>
<p dir="ltr">He de dir que he acabat la setmana sentint que sí, que he donat tot el que podia oferir, almenys ara. Que ho he fet tan bé com he sabut i m'he empès tan com he pogut i més. I que tot això no ho hauria pogut fer sense la complicitat de J., que ha demanat treballar des de casa un dia, fer jornada intensiva avui i que ho ha combinat tot amb mons pares en unes circumstàncies que encara han estat més complicades perquè dimarts van ingressar ma iaia a l'hospital i hi va anar ma mare.</p>
<p dir="ltr">Sentint també que esclataria si em quedava fins a les nou i sortint corrents per si encara el trobo despert quan arribi a quarts de deu. </p>
<p dir="ltr">Però també sé que és un pas. Diuen que per a ell també és bo, però jo vull dir un pas per a mi. De mica en mica. Avui a Barcelona i potser, d'aquí uns mesos, dormo una nit fora per un congrés. (Fins ara només pensava en la <u>possibilitat</u> que m'acompanyessin tots dos, J. i L., i ja ho havia comentat).</p>
<p dir="ltr">Sabeu? Dimarts quan vaig tornar a casa tenia una idea fixa. Ensundemà vaig anul·lar la hidratació de cara que tenia demanada per a dissabte al matí. Vaig fer bé. J. deia que no calia, que ja hi seria ell, però era jo que intuïa que no voldria separar-me'n després de la setmana de congrés. I que ja en tenia prou que a la tarda signi a la Setmana del Llibre en Català. </p>
<p dir="ltr">I avui surto pensant que no vull anar a aquell acte que tenia dimarts a la tarda, que tampoc no m'hi espera ningú, però que no ho sé. Que ara com ara ja he fet prou i n'estic satisfeta, orgullosa i encara adolorida per dins.</p>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-40183435111665613072019-08-26T05:59:00.001-04:002020-01-15T12:53:07.102-05:00Activitats amb nadons<div dir="ltr">
Fa unes quantes entrades us vaig parlar de les meues millors activitats postpart. No per a la mare en exclusiva, sinó per fer amb un nadó. Ara us llistaré les activitats que a mi m'han anat millor amb L., però ja sabeu que els nadons tenen dies en què tot rutlla sense que ho esperis i altres en què res no va com volies. A l'agost ha estat difícil trobar llocs oberts i que no fossin activitats per patir calor.</div>
<div dir="ltr">
1. Excursió a Montserrat. La vam fer a la primavera i ens va agradar molt. Vam aparcar a l'aparcament de l'estació del cremallera i hi vam pujar en tren. A L. el va espantar una mica el soroll, però res que no es pugui assumir. Dalt, vam fer la volta. Vistes, escultura de J. Plensa, vam posar una candela, vam entrar al monestir, vam comprar mató. Passejada i dinar a casa. El vam portar en cotxet perquè ja no li agrada tant que el portegem (hem de provar-ho amb ell a la serrona).</div>
<div dir="ltr">
2. L'aquari de Barcelona. Hi vam anar per celebrar els seus sis mesos i vam xalar de valent amb una visita d'una hora. La llagosta, el polp, l'estrella de mar, els peixets de colors i els taurons, el millor. També va veure com es capbussava un pingüí!</div>
<div dir="ltr">
3. Passeig marítim. N'hem fet tres, però diverses vegades i la conclusió és que ha d'estar descansat i acompanyar el temps. Castelldefels-Gavà, Torre Valentina-Sant Antoni de Calonge, Sant Carles de la Ràpita.</div>
<div dir="ltr">
4. El Cau de Barcelona. Joc lliure. Vam anar a un taller d'instruments i va jugar a la part dels sofàs. Obert a l'agost (mireu el calendari).</div>
<div dir="ltr">
5. Festes de Sant Cugat. Primer vam anar a l'Ou com balla i L. va patir molta calor. A les festes anàvem més ben preparats i vam triar molt les activitats i l'estona al sol. Vam anar al ball de capgrossos. Públic familiar, format petit, a l'ombra dels arbres, primera fila. Segurament la millor activitat de les que vam triar i no les teníem totes. Sant Cugat proposa espais per a nadons durant les festes: l'àrea infantil era de tarda al Parc Central però hi feia una calor espantosa. Vam assistir a una funció de teatre del Patufet (un dels contes que L. coneix bé) de titelles per Can Ninot però era massa menut. A l'espai d'experimentació per a nadons va jugar amb instruments (és un xiquet amant de la música) i cintes però a les 6 bullia. El vam ruixar amb aigua i vam tornar a casa. La darrera activitat del cap de setmana (encara no teníem vacances) van ser els gegants (ens van acompanyar els sogres). També vam veure castells perquè anaven tard. </div>
<div dir="ltr">
6. Platja. Amb ombrel·la. </div>
<div dir="ltr">
8. Terra, piscina i aire!</div>
<div dir="ltr">
9. Pintura de mans.</div>
<div dir="ltr">
10. Platja d'Aro. Tarda mirant al Peppe's + passejada i escultures al Parc de l'estany.</div>
<div dir="ltr">
Amplio:</div>
<div dir="ltr">
11. Concert El Pot Petit. Format espai lliure i teatre (molt diferents!).</div>
<div dir="ltr">
Per a visites a poblets (Calella, la Ràpita, Peratallada) les nostres grans aliades han estat les terrasses amb l'ombra, refresquet i ell damunt de la taula. </div>
<div dir="ltr">
12. Excursió circuit de 35 minuts a La Fageda d'en Jordà amb porta-nadons (aquesy cop, llogat allà per 5 euros). A la tardor.<br />
13. Fira de la carabassa de Calaf. 1 de novembre de matí. Vam xalar de valent els tres i fins i tot vam dinar allí, tot de carabassa. 9 mesos i mig.</div>
<div dir="ltr">
14. Granja Castellví. A nosaltres ens queda a prop. Els menors de 12 mesos hi entren gratuïtament. </div>
<div dir="ltr">
15. Centre comercial o supermercat. L. s'embadaleix mirant-ho tot i ara tocant-ho tot, especialment amb decoracions nadalenques.<br />
16. Trenet per Nadal.<br />
Els darrers mesos hem anat a mercats de Nadal i a tallers diversos (un obrador de sorra, un taller de psicomotricitat) durant les festes, la cavalcada de Reis... però des dels 10-11 mesos ja hi ha moltes activitats que pot fer recomanades a partir d'un any i les joguines també han canviat moltíssim. Ha anat per primera vegada a veure espectacles de titelles, gratuïts i de pagament (a l'estiu no en feia cas) i els tallers que us deia també eren per a aquesta edat. De fet, ara solc trobar més activitats de les que busquem malgrat que em pensava que a l'hivern no sortiríem gaire de casa. Comença la fresca al Vallès Occidental i nosaltres preparem la festa d'aniversari, el primer, de L.<br />
<br />
L. no és un xiquet d'aquells que el fiques al cotxe o en un cotxet i no el sentiràs en tot el camí, així que triem molt les activitats i les hores. Sí que és molt curiós. També és cert que jo he canviat i tinc ganes de sortir molt en cap de setmana, mentre que J. continua tam casolà com sempre havíem estat.</div>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-30800105411412168422019-08-26T05:52:00.001-04:002019-08-26T06:00:49.981-04:00Set mesos<p dir="ltr">Dels sis als set mesos el canvi ha estat impressionant. De cop, a la visita dels sis, el metge el va asseure i va veure que ja s'aguantava tot sol i que ho feia molta estona. També ens va donar el tret de sortida per començar amb l'alimentació complementària: dinar (verdura amb carn blanca/vedella o verdura amb peix) i berenar (fruita), tot triturat, tot i que jo sovint li dono fruita de la meua perquè la xucli (i vaig tenir un ensurt, així que ja no me'n refio tant). Ell es volia incorporar sense parar, fins i tot a l'hamaca i el vam haver de tornar a lligar quan l'hi asseiem. Va començar a estar a la trona quan mengem durant una visita de quatre dies a la caseta que els sogres tenen a la platja. Un perill, va esdevenir. L. és mogudet i molt divertit. </p>
<p dir="ltr">Que s'aguantés assegut va fer que el deixés jugar al parc amb l'arena. Hem tingut sort que coincidís amb les vacances (sobretot jo, que ho he pogut viure de ple) i que el parc es va buidar de cop i no hi havia xiquets grans que el tombessin. L. va passar de mer espectador a actor principal. A la piscina, on baixava cada tarda amb la iaia i jugava gitat a la tovallola, vaig començar a entrar-hi amb ell. A les vacances al poble en va tenir una per a ell tot sol.</p>
<p dir="ltr">I van canviar les joguines sense adormar-nos-en. L. va començar a jugar molt aviat i a escoltar contes. Els contes que li agraden han anat evolucionant, en parlava un dia al meu web professional, però ara ho han fet els joguets, que de fet han estat regals. De sonalls i mantetes d'activitats ha passat a trenets de fusta, un gat amb boles que s'han de fer passar per un circuit de ferro i que es pot estirar, un gos que es mou i també s'estira, povalets amb flors per ficar-hi dins, un caragol amb peces de construcció redones, triangles i quadrades i forats en forma de redona, triangle i quadrat. L'única pega és que costa molt que vulgui estar de bocaterrosa, necessari perquè vagi a gatemeus i tingui més autonomia.</p>
<p dir="ltr">Pel que fa a la parla, ja diu papa, bap bap, l'altre dia va fer un "mam" (fins ara "mama" només ho ha dit mentre plora i, afortunadament, plora molt poc i és molt sofert).</p>
<p dir="ltr">Vam girar el cotxet la segona setmana de vacances i quan vam tornar a casa estava molt alterat. L'hem deixat així. </p>
<p dir="ltr">També podem sortir a restaurants amb L. No hi estem gaire estona, però ho podem fer els tres!</p>
<p dir="ltr">Ha descobert els ocells, les formigues, arbres de més tipus, el mar li va fer massa impressió perquè estava gelat, la terra. </p>
<p dir="ltr">També he de dir que ara distingeixes clarament entre coneguts i desconeguts i que amb tanta activitat has fet que m'oblidés de la resta del món.</p>
<p dir="ltr">Ja som a les acaballes de les vacances. Ara ja no ens mourem de casa després de dies de platja, de poble i de muntanyeta. Al nostre petit urbanita li ha tocat molt l'aire! I els caps de setmana d'estiu hem fet activitats diferents (i això que no us podeu imaginar el que costa que J. surti de casa!).</p>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-25164037922620775292019-07-08T04:54:00.001-04:002019-07-08T04:55:43.678-04:00Postgrau en Literatura Catalana AplicadaUn dels darrers projectes en el qual treballo: <a href="http://www.ub.edu/litcatexpert/">http://www.ub.edu/litcatexpert/</a>. Si en feu difusió, us ho agrairé perquè hi crec. És un postgrau semipresencial.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV16NUWpsqCVqkbIJENfa35py2M0Sz3M_vBJleCTIc6kF4tHAAKO9Y9LqP1dA0d5xY6sREKNMq4bv7w21dJngjfxYCs8gRBq-rmZ5_21WkFBxNM9ii3snVOfGh5lKLVzGSVURisWhCMkDB/s1600/cartell_web.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1132" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV16NUWpsqCVqkbIJENfa35py2M0Sz3M_vBJleCTIc6kF4tHAAKO9Y9LqP1dA0d5xY6sREKNMq4bv7w21dJngjfxYCs8gRBq-rmZ5_21WkFBxNM9ii3snVOfGh5lKLVzGSVURisWhCMkDB/s320/cartell_web.png" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Inclou tres assignatures de contingut o de reciclatge de literatura catalana medieval i moderna, literatura del XIX i literatura del XX que compta amb els grans experts d'aquestes èpoques de la UB que s'han ocupat dels volums respectius de la nova història de la literatura catalana. I tres assignatures molt innovadores a càrrec d'editors, crítics literaris, escriptors, guionistes, gestors culturals, bibliotecaris, professors de secundària, autors de literatura infantil i juvenil: Llibres, lectors i usos de la literatura, Creació literària i Literatura catalana i món audiovisual.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Adreçat a gestors culturals, editors i professors de secundària. També es pot fer per enriquiment personal.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Activa el perfil de Lectures-biblioteca del Departament d'Ensenyament i pot ser un bon complement per preparar les oposicions.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Fa patxoca, oi? Ja n'hem obert les preinscripcions.</div>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-68343382449202501982019-06-24T07:52:00.001-04:002019-06-24T07:54:44.750-04:00Nova lectura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiCkKoSJZGtypNWZ42sGHVwopFNEVEn6UBepunfyzQLkiaWsdy-qM6zFjJoEoae5pc0BjsSSBbAY9gI2DtOXLzPJitgQgezQTTFt3EkDw5CjwtEgom4N7WUtUMdsb8qHbINVdX9oXrYBSD/s1600/IMG_20190622_143206.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiCkKoSJZGtypNWZ42sGHVwopFNEVEn6UBepunfyzQLkiaWsdy-qM6zFjJoEoae5pc0BjsSSBbAY9gI2DtOXLzPJitgQgezQTTFt3EkDw5CjwtEgom4N7WUtUMdsb8qHbINVdX9oXrYBSD/s320/IMG_20190622_143206.jpg" width="179" /></a></div>
2019.Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977401928582652792.post-40859407553068297152019-06-22T08:29:00.001-04:002019-06-24T07:28:26.087-04:00L'habitació de L.<div dir="ltr">
A poc a poc anem fent l'habitació de L. Tinc molt poques estones de no estar amb ell (ahir vaig anar a la festa dels trenta anys de M. i vaig sortir una estona sense ell. Vaig xalar, però m'estimo més xalar amb ell), així que normalment aprofito per avançar quan hi són els sogres.</div>
<div dir="ltr">
Primer va arribar el penja-robes, que ja us havia ensenyat i que està pensat perquè quan sigui més gran vegi ell la roba i la pugui agafar (autonomia). El tenim des d'abans que nasqués. Després la calaixera, regal de mons pares, que també li regalen el llit de gran (ja el tenim triat però ara no hi cabríem). És un llit baixet, pensat perquè també se'n pugui aixecar tot sol i perquè, si en caigués, no es fes mal. Per afavorir la transició, hem pintat el llit de baranetes de fusta de J. de color blanc. Serà el segon bressol de L., que ara dorm al menudet a la nostra habitació. A Tivenys fa servir el meu, que el fuster va arreglar perquè el van fer servir tots mons cosins encabat de ma germana i, abans, jo. La butaca del racó (també regal de mons pares) va arribar a finals de gener, més tard que ell, però l'havíem encarregat al novembre. I vam comprar la cortina a LeroiMerlin, de xiquets amb globus.</div>
<div dir="ltr">
Les capses de damunt del tipi eren provisionals però m'agrada com queden i potser no les canviaré. La catifa la vam mig comprar amb punts de la llista a PalaciodelBebe, tot i que l'experiència amb ells no ha estat bona. Fins als quatre mesos no hi vam afegir els vinils i gomets, que vaig penjar jo. Encabat ens vam animar i J. va penjar el quadre i el regle per mesurar l'alçada. Gairebé tot ens ho havien regalat. El que està conjuntat és de la col·lecció Party de PetitPraia. Algunes coses eren a la llista i així tenim el protector de bressol del conjunt, els coixins, la funda nòrdica. També vaig mirar que no desentonés amb l'aixovar que li va fer ma iaia P. La col·lecció,a diferència de les altres que m'agradaven, no es limita a un o dos colors sinó que et permet més varietat (i no és blau-xiquet). Espero que li duri uns quants anys.</div>
<div dir="ltr">
Vaig treure els coixins, vam folrar per davall el cavall de fusta, regal de sa padrina. A la porta hi té les lletres del seu nom en fusta (lletra d'impremta) i un penjador de porta amb el seu nom escrit en lletra lligada i un xiquet vestit com ell que acarona un vedell (pel bou de l'evangelista).</div>
<div dir="ltr">
Aquesta setmana ens han arribat el prestatge de contes (amb els contes de cara L. perquè pugui triar ell i els vegi sense saber llegir-ne el llom) i la làmpada per al sotre (la de nit la tenim a la nostra habitació, de moment). Aviat comprarem el matalàs, que ho hem de dosificar, però ja comença a passar estones a la catifa i al sofà de la seua habitació. No sabem quan l'hi portarem perquè hi dormi.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVRZ8tNH6S6UhHu3Sxhm9LmtFtZRJSsiQ-YBZfP_B7UJrfEIQDYEYoWh9XTGO_oyzji9DB3CCy1dljw1pGO4p9edlPt2nPwMdWYWItO7gLcf8BG5qKYTWqbPN1QCVG6zFpbh1dfi9WkJ-k/s1600/IMG_20190624_115343.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVRZ8tNH6S6UhHu3Sxhm9LmtFtZRJSsiQ-YBZfP_B7UJrfEIQDYEYoWh9XTGO_oyzji9DB3CCy1dljw1pGO4p9edlPt2nPwMdWYWItO7gLcf8BG5qKYTWqbPN1QCVG6zFpbh1dfi9WkJ-k/s320/IMG_20190624_115343.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJFd3vtIiCGCh5C0nQyC6M7gNJ7b7pKiEog_l4JD9dqpmeC8RGlzHZgTgrjEFG3bxbXVXky-h0WBL0NTPaPXiAlYdG4xLqKmxG2ICrfRLJZ6LfkRree2IU1WEnCY1OO3CPOeEpN9eLc2Z5/s1600/IMG_20190526_175648.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJFd3vtIiCGCh5C0nQyC6M7gNJ7b7pKiEog_l4JD9dqpmeC8RGlzHZgTgrjEFG3bxbXVXky-h0WBL0NTPaPXiAlYdG4xLqKmxG2ICrfRLJZ6LfkRree2IU1WEnCY1OO3CPOeEpN9eLc2Z5/s320/IMG_20190526_175648.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXIbs0iXtDBcNVq2ChZRmsfRShmzlvRLOkS4iWxN_0qMEOod8VZIfuBIQJLyqDm4SmnF4UlvWwK8rRgNmJ2j7rSNSfUb5dX9OI-AVrAtTHEBcSByWgO_rErhkRa4GRvvP6NNKlUSE9lUFD/s1600/IMG_20190619_092937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXIbs0iXtDBcNVq2ChZRmsfRShmzlvRLOkS4iWxN_0qMEOod8VZIfuBIQJLyqDm4SmnF4UlvWwK8rRgNmJ2j7rSNSfUb5dX9OI-AVrAtTHEBcSByWgO_rErhkRa4GRvvP6NNKlUSE9lUFD/s320/IMG_20190619_092937.jpg" width="320" /></a></div>
Eutrapèliahttp://www.blogger.com/profile/03140916762715905194noreply@blogger.com2