dimecres, 16 de novembre de 2016

Canvis

Fato per a la festa de dijous al pis.

Em penedeixo una mica de no haver creat una etiqueta de "retorn" al blog, perquè segueixo explicant-vos el meu procés de re-situació ara que ja sóc a Catalunya des de fa uns mesos. Aquest mes ja us vaig dir que la feina que tenia encarregada aniria de baixa i per fi he tingut temps de tornar a posar fil a l'agulla al projecte creatiu a quatre mans que tenia des dels EUA. De totes maneres, la baixada de l'activitat també em va passar una mica de factura, perquè, durant uns dies, llevar-me a una hora decent (abans del migdia) sense cap feina que m'hi obligués, refer i enviar currículums o estar una bona estona davant de l'ordinador per feinejar, costava més. M'imaginava que m'haurien citat per a alguna entrevista de feina i les que m'havien enviat amics meus, just quan enviava el CV, ja les havien donat a altres persones. Per a mi és un moment d'explorar aquestes oportunitats, que en altres etapes han quedat en camins paral·lels i també d'agafar-me aquest temps per a mi mateixa, encara que m'imaginava llegint i... res, pardalets. Amb tot, sí que hem avançat molt amb paperassa per al casament i altres detalls que són importants per a nosaltres. No us penseu que el capellà del poble m'hagués fet bé la fe baptismal la primera vegada, per tant, hem hagut de repetir tot el procés: parròquia del poble, legalització al bisbat, parròquia d'aquí (la setmana que ve). Inconscientment, he mirat d'accelerar els passos perquè, per experiència, començar una feina nova o estar immers en el procés d'entrevistes laborals, és pressió i deixa exhaust. Així que és ara que sé que tinc una certa disponibilitat. Com que necessitava un certificat mèdic que digués que estic bé per optar a la borsa de professorat interí de secundària, també m'he anat passejant de metge a metge (ja sé que hi ha persones a qui no han demanat res, encara que no tinguessin historial, però jo no me n'he pogut escaquejar). I sóc aprensiva.

Aquesta setmana, les novetats han estat a casa. J. és al seu primer viatge europeu de feina i la tinc tota per a mi. Se m'ha fet estrany. Fins fa dos mesos i mig no havíem viscut mai junts i jo havia dormit sola tota la vida. En canvi, la primera nit que no hi va ser, no em vaig gitar fins a les quatre i no hi havia manera d'aclucar l'ull. Ben estrany. Encara anit l'hi vaig trobar. Fins ara, jo l'havia deixat sol al pis en tres ocasions, un parell o tres de dies, però mai a la inversa. Així que demà, dijous faré una festeta amb ma germana i mos cosins a casa. 

Un altre canvi és que avui han sortit els resultats provisionals de les llistes per fer de professor de secundària i hi sóc (i antics amics, amb qui he reprès el contacte fa poc i també estudiants meus)! Ara toca esperar perquè em cridin i tant de bo fos per a la meua especialitat, atès que també em vaig apuntar a anglesa per tenir més oportunitats que m'avisessin. Això em dóna una estabilitat nova i motivació complementària! Si tinc aventures per explicar-los, les llegireu aquí.

diumenge, 6 de novembre de 2016

El nostre primer regal de casament!

Ha arribat avui. Han tocat al timbre, m'han donat un parell de bosses que no podia obrir, han pujat ells i ens han fet tancar a l'estudi mentre ho muntaven. Era el nostre primer regal de casament i era també el nostre rebedor! El regal que ens fa ma germana, M.

Hem de penjar l'espill.

I J. penjarà el penja-robes, també.

Un detall de la silueta urbana de Barcelona (jo tampoc no coneixia el mot del TERMCAT per parlar de skyline, però mira que és util, aquesta eina, per escriure un blog).
M'encanta! Ho volia compartir amb vosaltres de seguida (tot i que abans he fet la meua primera planxada i, no us enganyaré, massa Gilmore Girls ara que n'emetran episodis nous encabat de deu anys).

dimarts, 1 de novembre de 2016

Una Castanyada halloweenesca


Imatge de l'escapada de tres dies que vam fer la setmana passada a Caldea (tinc problemes per no dir-li Caldesa, la de Corella), Boí i Taüll. Era encara un regal dels meus trenta.
Ja és novembre. Tret del mes passat, des que vaig arribar havia escrit només una entrada mensual. Tinc l'agenda destrossada i me n'he de comprar una de nova, però aquest octubre no he dut a terme cap dels objectius que m'havia plantejat i no es pot dir que no hagi estat un període ple i, això sí, molt més tranquil que el setembre (es nota que m'he relaxat, he reprès el contacte amb els amics i hem gaudit més de les activitats de Barcelona). Hem afluixat amb els mobles del pis (esperem reprendre-ho aviat) i hem agafat embranzida amb els preparatius del casament (sempre fent de coordinador entre el restaurant, l'església i el servei que volem contractar a cada moment -no us en donaré tots els detalls, perquè no volem que es conegui fil per randa com anirà tot aquell dia o de quin color seran les estovalles, que encara no ho sabem-). En definitiva, els mesos se segueixen succeint molt ràpidament, gaudint de cada preparatiu i, ho admeto, aprofitant també la llibertat que dóna no tenir la feina estable (que cerco) per fer allò de conciliar, casa-parella-casament i l'encàrrec editorial en el qual encara treballo. Això ha fet que no em regís gaire per l'agenda, tot i que hem comprat un planificador setmanal amb adhesius on apuntem les tasques conjuntes i les variacions estranyes als horaris que fem habitualment (allí hi vam apuntar la reunió amb el fotògraf, la meu visita al poble i a la jornada d'autors ebrencs i hi anem fent la llista del supermercat). 

Cada setmana enganxem un dels fulls a la nevera. N'hi ha quatre models i tres fulls d'adhesius. És de Mr. Wonderful i la vam comprar en línia. A més, et regalen una llepolia dins del paquet, un núvol de sucre.
Però avui us vull parlar de la Castanyada, la primera a ca nostra, que sé que és l'entrada que molts estàveu esperant. Aquest ha estat el primer àpat que he cuinat per a quatre persones. Sí, vam tenir convidats i van ser mons pares (ma germana tenia un sopar amb amics), així que em vaig ocupar de tot: neteja, decoració (per a la Castanyada no se'n necessita, però ja us avanço que vam incorporar tradicions americanes, després dels dos anys que hi he viscut i malgrat els recels que sentia pel Halloween homogeneïtzador), comprar la teca, parar taula i cuinar-la.


[Tenia fotografies i vídeos per a l'entrada, però no em funciona la connexió entre la càmera del mòbil (falla molt) i l'ordinador, de manera que m'he d'enviar les fotografies per correu a poc a poc, però els vídeos deuen pesar massa].


Tot va començar fa unes setmanes, quan vaig rebre aquest correu d'E. Em preguntava si incorporaria cap de les tradicions dels EUA a casa. Tot just feia uns dies que J. m'havia demanat que li ensenyés a fer Jack'O Lanterns (al final no vam anar a comprar carabasses i ho vam deixar estar, tot i que es va engrescar amb la decoració quan em va veure arribar amb tants de detalls i encara vam fer un altre viatge, ara al basar xinès de la vora de casa) i, al final, vaig decidir que potser la traïció seria acceptable si, simplement, incorporava la tradició sense oblidar la Castanyada (de totes maneres, abans d'anar a dormir J. no em va deixar contar-li la història de "Marieta, Marieta, estic a la primera escaleta", com feia ma iaia anys enrere i com li vaig explicar jo una vegada a ell. Em penso que encara en recorda l'ensurt). Entre la tardor de la Vall de Boí i la festa que vam muntar anit amb la família, no és l'estació nostàlgica que m'havia imaginat. Suposo que seria massa incorporar Acció de Gràcies. De fet, cau el dia que mon pare, J., sons pares i jo anem a la degustació i tria del menú del casament.

Els obsequis que vaig rebre d'E. han format part de la decoració. Dues aranyes a la seua làmpada i, a la meua, carabasses i calaveres. I, com que J. ha estat molt constipat, he substituït el post-it groc amb la paraula "virus" de la seua ampolla per:


Divendres, quan tornava del dinar amb una amiga vaig anar a dues tendes especialitzades en festes i vaig comprar detalls com aquests:



Els ratolinets els hem distribuït arreu. Quan J. ho va veure, va dir que també volia els ratpenats (jo que havia mirat de no passar-me), però al basar no en vam trobar i no vam retallar cartolines).
Sabia que aquesta cinta, que vam escampar per tota la casa (com les teranyines), li encantaria. També hi havia làmines senceres amb esquelets i bruixes per cobrir la nevera i la porta del bany, però em van semblar massa escatològiques i sanguinolenques.



Aquest va ser el toc de J. Us n'havia fet un vídeo. Va introduir un vídeo a la TV amb uns zombis que n'intentaven sortir i es pegaven cops contra la pantalla (la deixen empastifada de sang). A més, té so. N'hi havia dos més que també vam posar abans que arribessin els convidats: una bruixa que cantava i uns fantasmes que volaven per dins de la TV. Amb el cartellet damunt de "caution: zombie zone". La carabassa va amb piles.



Mes iaies em van regalar un bon aixovar. Una mostra petitíssima (del que vaig treure ahir):



 I aquí teniu el menú. Va sobrar de tot. Res gaire elaborat, però va anar molt bé. A la plàtera del mig: farcellets de foie (de la Sirena, només els vaig haver de fregir) i torradetes de formatge Philadelphia. Espaguetis amb salsa al pesto. Pollastre arrebossat. Hi va haver aigua i cava i, de postre, a més del més tradicional, copes de sorbet de maduixot (també de la Sirena). Em vaig oblidar de fotografiar les copes. Bé, no és elaborat i he hagut de fer gran cosa, però tot sabia com es feia i calcular els temps i les mesures per a quatre (va sobrar de tot) va ser tot un repte. Vam xalar i tothom va quedar-ne molt content! Per fi mons pares han vist el pis ben muntat i ja es nota que hi vivim. Encara hi haurem d'afegir mobles i aviat M. ens regalarà el rebedor pel casament!!! En tenim moltes ganes!


 Els panellets de pinyons (comprats), castanyes i el moscatell. La part de la Castanyada.


 Aquesta és d'avui, de l'escriptori que ocupa J.


I la planta que em va donar ma mare. La primera! Havia fet una fotografia fa dies del pati interior per ensenyar-vos-el. Sempre he trobat que feia molt de Barcelona, per a mi era llibresc i tot i em feia gràcia. Al pis m'hi trobo molt bé. Però la foto no la trobo i, com que he vessat aigua i els veïns de baix s'han enfadat, avui més val que no m'hi atansi, al balcó.

P.S. Com puc haver begut aigua de l'ampolla etiquetada sense adonar-me'n?