Taller de creació literària

Al final de la tardor passada vaig anar amb L. a Concord. Vam visitar-ne el museu i la casa de Louisa May Alcott, a més del poble, però era fora de temporada i ens vam quedar amb ganes de més. Recomano el lloc a totes les persones que visitin la zona (s'hi pot arribar en tren com nosaltres, 30 minuts, i en bus). De fet, em va enamorar la vila i no només per la part literària, atès que és famosa tant per la vitalitat intel·lectual al s. XIX, amb filòsofs com Emerson i literats, com perquè és el lloc on va començar la guerra per la independència dels EUA. Amb una cerca ràpida en tindreu prou per veure com allà es va produir, segons el lema, el tret que va retronar arreu del món. I és que el 19 d'abril de 1775 (aquesta data, avui, m'ha quedat claríssima, però ara estic una mica rovellada de la història del país, comparat amb els primers mesos d'immersió aquí) els soldats regulars britànics van anar a Concord perquè s'havien assabentat que hi tenien guardades armes

(Des del mòbil). Sóc al llit mirant el televisor una estona abans d'anar a dormir. He decidit agafar-me la nit lliure. Aquesta tarda he anat a la celebració dels graduats i nous doctors del Departament. Han fet una recepció i A. m'hi ha acompanyat. El curs passat no hi vaig assistir i m'ha sorprès que, al parlament tradicional que el director sol fer-nos en aquesta mena d'actes, ha tingut unes paraules per a cadascuna de les persones que hem format part del Departament, que érem allí i que el curs que ve continuàvem la nostra trajectòria en un altre indret. Ha agraït les nostres aportacions, la dedicació i ha destacat algunes de les nostres iniciatives durant aquest temps, com el simposi que vaig organitzar sobre la recepció d'Ovidi amb especialistes europeus i nord-americans. Em vaig sentir orgullosa de com havia anat, vaig rebre'n felicitacions i m'adono de com s'ha valorat. Ha estat una satisfacció i m'ha paregut un detallàs que es detinguessin en

Quan jo em vaig llicenciar, encara no es feien festes de graduació a la nostra carrera. M'hauria agradat molt. De totes maneres, dos anys després vaig fer un curs d'estiu a la University of Cambridge i vam fer un sopar formal al final, amb diplomes, vestits de gala, aplaudiments i algun discurs. Per a mi era el més paregut a una graduació. Avui, en veure'ls amb les togues i el color granate, no he pogut evitar tornar a associar-los amb el món harrypotterià i les capes de mags. Demà vaig a una recepció per celebrar la graduació dels estudiants del Departament al Faculty Club i hi he convidat A., així que hi aniré ben acompanyada!

Estic cloent una etapa per encentar-ne una altra. No només personalment, també professionalment. Aquests dies estic fent neteja a casa (com que no he trobat un dia sencer per fer dissabte, ho faig a trossets). També mig he fet la transició de l'armari d'hivern al d'estiu, malgrat que el sol no aguanti gaire. El curs s'acaba. El projecte, vaig mirant d'enllestir-lo, tot i que encara em queda una feinada. I ha arribat el moment en què toca plantejar-me si vull continuar implicada en alguns dels projectes col·lectius dels quals he format part durant els darrers dos anys (o dos anys i mig). Així que avui també he dit adéu a un parell de temes de cara al curs que ve perquè vull fer lloc per a oportunitats noves que em permetin seguir creixent com a professional i ser una part activa del centre on acabi treballant. A més, és important que el voluntariat també et deixi temps per al lleure i això, al començament d'arribar aquí, em va obligar a fer equilibris. Penso que

 Ja feia dies que havia mirat pàgines web per comprar-me una samarreta per al comiat de soltera que celebraré el mes que ve aquí als EUA, encara que això doni temps a si cap amic [o família, que m'han dit que les mares ara hi solen assistir] català vol organitzar-me'n un quan torni o proposa que ho torni a fer jo (diu una amiga valenciana a qui vaig conèixer en un projecte de mentors que puc reciclar el merxandatge aquest, que no és barat). Totes les que vaig trobar s'han de comprar en línia i, malgrat que n'havia trobat una amb tenda física, només és per recollir els paquets que has encarregat prèviament a través de la xarxa. Divendres havia quedat amb A. per anar-hi, però me'n vaig adonar a temps. Així que ella mateixa va passar ahir per davant de la botiga Sweet 'N Nasty i em va ensenyar que hi havia bandes (i també samarretes) per a l'ocasió. Tenia l'aspecte d'un sex shop  (me'n va enviar fotografies de l'aparador), però vaig mirar-ho

Tornen a ser dies de moltes emocions. Aquesta setmana ha fet un mes des que ens vam prometre (amb declaració, com a les pel·lícules) a Walt Disney World. Va ser una sensació de molta alegria, encara més accentuada pel fet d'estar junts durant una setmana després de molt de temps. Probablement, una setmana seguida de despertar-nos al mateix lloc cada dia no la temíem des de fa més de dos anys. De fet, no la recordo. Per festes no crec que trobéssim tants de dies seguits. Després, les ganes d'explicar-ho a la família, que ja ho havien sabut per missatge, de viva veu i per Skype. Fins i tot vaig escriure una carta i dues postals, però se'm van acabar els segells i no hi penso mai. Aviat us les enviaré. Aquella il·lusió d'emprendre també aquest projecte i la tranquil·litat d'haver decidit que no ho faríem fins que torni a les acaballes de juliol, per poder-ho fer junts i en persona. Tot i això, sempre hi ha preocupacions de dates. Només hi havia una qüestió que vam