Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

Japan Festival a Boston

Imatge
Dissabte: avui parlo amb els iaios, encabat de moltes setmanes!
La setmana passada vaig estar uns dies treballant a Nova York. (Una d'aquelles inversions que fas per la feina). El darrer dia, feien un festival japonès al jardí botànic de Brooklyn i tenia ganes d'anar-hi, era la festa del cirerer florit, em penso. Però, al final, vaig optar per aprofitar i treballar fins a l'hora d'anar a l'aeroport cap a Orlando a trobar-me amb Jordi. Així que m'havia quedat el cuquet i, quan vaig tornar a Boston, de seguida que vaig veure que feien el Japan Festival a Boston Common (gent disfressada de mangues inclosa, l'anomenat cosplay) m'hi vaig animar. Hi vaig anar amb A. i una parella d'amics i, a poc a poc, s'hi va anar afegint més gent. Al final, al festival ens hi vam estar ben poc, però per fi vaig anar al restaurant Cheesecake Factory (una cadena americana famosa on s'hi menja de tot, no només postres, que de fet vam fer en una pastisseria anomen…

Universal Studios: els dos parcs en un dia

Imatge
Darrerament, no he tingut esma d'escriure res a la nit perquè m'ha faltat temps i estava massa cansada. He d'aprofitar les setmanes perquè, ara que ha arribat la primavera, hi ha més activitats que em fan goig els caps de setmana (però "arribar" és un dir, perquè fa un aire gelat, gelat i seguim amb l'abric i mocador de coll -la bufanda la vaig donar a J., però ara que hi penso, potser en tinc una altra-).


Per això encara no us havia parlat del que vam fer el penúltim dia (el darrer ja no vam tenir temps de res, perquè jo vaig fer una odissea per arribar a Boston: dos vols, molts busos i des de Nova York i amb retard i complicacions i tot perquè els vols dels dos caps de setmana eren caríssims, el més cars de la primavera, l'un per la Marató de Boston i l'altre perquè hi havia una convenció de videojocs americana a la ciutat. Valia 800 euros, el mateix que li costava a J. des de Barcelona. No ho vaig mirar abans).

El darrer dia que vam estar-hi comple…

Reinventar-se i autoqüestionar-se

Hi ha dies que et posen a prova sense cap motiu aparent, potser per acumulació, perquè les ofertes de feina que arriben no són per al lloc on les busques, Catalunya. I toca reafirmar-se. Això és el que vull provar ara: la feina, aquest cop (ara sí), la cerco a Catalunya.

Encara sobre Walt Disney World

Imatge
L'entrada que es va acabar carregant des de Walt Disney World era breu, molt breu i sense recomanacions, però, tot i que volia tornar a escriure la que es va esborrar, no trobo el moment i sabeu que m'agrada portar el blog al dia. Així que faré una llista molt breu, sense entrar en detalls:
1. A Magic Kingdom: a més de les atraccions que ja coneixia i de la desfilada diürna i la nocturna, aneu a veure les projeccions de nit al castell de la Ventafocs, tasteu les potes de tito per emportar, pugeu al Splash Mountain (combinació perfecta d'atracció i història/ambientació), visiteu el robot de Lincoln al Hall of Presidents (atracció històrica) i mengeu-vos una galeta descomunal al Sleepy Hollows. (I escolteu les barbaritats del personatge Gaston). La illa de Tom Sawyer (per l'encant).
2. A Animal Kingdom: el safari! I el musical Finding Nemo.
3. A Hollywood land: l'espectacle dels Muppets i el museu del senyor Walt Disney. També l'acceleració de l'atracció en …

A poc a poc, arriba la primavera

Imatge
L'altre dia vaig dedicar una hora a un apunt per al blog sobre recomanacions a Walt Disney World des del mòbil i se'm va esborrar tot en tancar un moment l'aplicació. Espero fer-vos-en un resum aviat, ja des de l'ordinador, però avui vaig a un ritme molt lent i això que tenia feina. De moment, penjo una fotografia de l'arbre que estava mig florit fa dues setmanes. Brots.

Walt Disney World (salutació breu)!!!

Imatge
Aquesta setmana sóc amb J.! M'ha vingut a veure i estarem junts fins al dia de Sant Jordi. Ara som a Walt Disney World (Orlando, Florida) i... anit va ser una data que no oblidarem! El primer dia vam començar per Magic Kingdom, el parc de Disney que també és paregut a París i ara ja hem estat a Epcod (futurista i amb cuines i cultures del món), Animal Land (entre altres activitats, un safari i un musical de Nemo que em van encantar) i al Hollywood Land, ambientat a LA, on hi ha un parell d'atraccions fortes (en una hi he pujat sola), recorreguts de pel·lícules, 3D i una presència rellevant de Star Wars). No parem, des del matí fins a mitjanit! No m'allargo més (segurament deveu haver rebut fotos nostres, a hores d'ara). J. ja dorm perquè és tard i tenia jerlag. Bona nit!

Fa bo, però no ens ha agafat la calor forta. 

Des de Nova York una altra vegada!

Imatge
Us escric breument des de NYC (i des des del mòbil, al terra de l'hotel encatifat mentre carrego la bateria; tinc el mòbil espatllat i per això no he pogut fer fotos des de la posta de sol, però a l'estiu tinc intenció de posar-hi remei). És més de la una de la nit, he estat sopant (i còctel i molt bona xerrada) amb una antiga companya de la meua Alma Mater i ara amiga (aleshores ens coneixíem poc; ella és tres anys més jove). Immillorable, però la nit passada no vaig dormir. Va haver-hi un contratemps a la feina que volia solucionar abans del viatge i ho vaig arreglar a mitjanit. Encabat havia de preparar la maleta i mirar mapes i adreces. A quarts de cinc em llevava per agafar el bus a les set i les quatre hores i mitja de viatge les he passat fent capcinades. M'havia endut un dinar ràpid per a cruspir-me'l a l'hotel sense perdre ni un segon i anar directament a la biblioteca de la Hispanic Society of America per treballar. Tancaven a les 4.30, però a les 4.10 ja…

Floreix

Imatge
L'arbre de davant de casa. Aquí el veureu el 9 de maig de 2015, la primera florida: http://tallerdecreacioliteraria.blogspot.com/2015/05/canvi-sobtat.html

Fato que enyoraré. #4

Imatge
Els food trucks.
He fet trampa. La temporada començarà a mitjan mes, però aquests són els de la Plaza de Harvard (hi són tot l'any o gairbé), on he passat avui per agafar entrades per a la darrera conferència de Toni Morrison del cicle que ha organitzat la universitat, però 45 min. més tard de l'emissió d'entrades ja no en quedaven. L'any passat me'n reia d'aquesta obsessió, però ara ja espero que arribin; volen dir primavera!

Comiats

Boston és una ciutat de pas, sobretot en l'àmbit acadèmic: un, dos i tres anys de postdocs. Anit vaig anar a un altre comiat, d'una persona a qui em quedo amb ganes d'haver conegut encara més. Es fa estrany com alguns ja et veuen com un dels propers que marxarà de la ciutat, mentre que jo encara sóc poc conscient que queden pocs mesos, poc més de tres, per tornar. (De totes maneres, estic segura que això m'influeix en el desig que arribi d'una vegada el bon temps per sortir).

Vull escriure. Per on començo?

Fa massa mesos vaig rebre un correu que em va fer pensar que hi havia de dedicar una entrada. Consells per algú que es planteja fer el salt: d'escriure per a si mateix a deixar que altres llegeixin el que ha escrit. Tot el que diré és fruit de l'experiència (en narrativa breu) que tinc en aquest àmbit (i sabeu que no aquesta no és la meua professió, almenys la principal). Hi ha moltíssima gent que hi podria aprofundir més, però aquí hi teniu les meues impressions, per si us poden fer servei.
Evidentment, si volgués contestar la pregunta del títol: per escriure, abans has de llegir i, després d'això, practicar i, si pot ser, de forma regular (però jo no sóc un model d'algú que escriu regularment, almenys amb ambició literària). I diuen que, després d'escriure, esmenar, deixar reposar, podar.

1. ELS CONCURSOS LITERARIS: Per a mi, la millor manera d'introduir-me en aquest món van ser els concursos de relats. Val la pena començar per concursos locals, perquè qui e…

Berenar a Harvard Square

Imatge
Avui no havia decidit agafar la tarda lliure. Havia quedat amb A. per berenar i encabat pensava anar a una conferència a Harvard sobre rosetons, vidre i època medieval, però feia tant que no ens havíem vist, estàvem tan engrescades i tan a gust, que m'he quedat a casa seua (hem proveït abans al Mike's Pastry de Harvard Square, una pastisseria italiana on segur que tornaré) i hem xerrat cinc horetes que s'han fet curtes. Ens ho ben mereixíem.

Aquesta pastisseria també està al barri italià de Boston, el North End i pensava comprar un cannolo (que vaig descobrir als EUA, no a Itàlia; és del sud), però tot em temptava. Al final he optat per la coa de llamàntol amb sucre, boníssima (tot i que farta molt): 

Trobareu la història de la Sfogliatella aquí. Ara ho voldria tastar tot. Bé, avui ja no més dolç...

P.S. Oh, no, ja ha passat: l'etiqueta de "menjar" supera la de "museus".

Maletes

Imatge

Col·lecció de Rare Books a la Boston Common Library

Imatge
Normalment, no parlo de les activitats acadèmiques a les quals assisteixo al blog, però en aquest cas, tenia l'apunt pendent i no volia deixar-ho estar (encara que hagin anat passant els dies i al final només n'escrigui quatre línies) perquè no estem gaire habituats a anar a la biblioteca i que deixin entrar, si un no porta acreditacions/és investigador, a la secció de reserva, on guarden, cataloguen i curen els manuscrits i incunables (els primers impresos, abans del 1500). I encara menys que puguis demanar veure (en aquest cas, diria que s'ha d'avisar) el primer foli d'un determinat volum i fins i tot fotografiar-lo. A la col·lecció de la Rare Books tenen la política d'accés al públic (sigui americà o no ho sigui, investigador o curiós). 
De dijous a dissabte passat va ser el congrés de l'American Renaissance Society a Boston i hi vaig presentar una comunicació el primer dia a primera hora. Tot i que l'horari no acompanyava gaire (a les 8.30 al barri…

Postals de primavera 2016

Imatge