dimecres, 17 de desembre de 2014

Christmas Wreaths!!


Avui a l'acadèmia d'anglès hem fet una corona nosaltres mateixos! Jo sóc molt maldestra amb les manualitats (tot i que m'agrada dibuixar i pintar, per exemple: de fet el proper quadrimestre m'he apuntat al centre d'adults de Cambridge per fer un curs d'aquarel·la després de molts anys de no pintar res i de no haver provat mai les aquarel·les; però és una activitat que em relaxava molt i en gaudia), però m'encanta com m'ha quedat i estranyament he acabat la primera.

La tradició de les corones de Nadal per penjar a les portes de casa ve del nord d'Europa, però els americans la van adaptar ràpidament i aquí en veus a tot arreu (se'n poden comprar, ja decorades, de pi o de plàstic).

Jo em pensava que el professor hauria comprat la corona ja feta i que nosaltres només hauríem de posar-hi quatre boles (se suposa que hi havia un concurs de corones després, però, incapaç de decidir, diu que les penjarà al Facebook perquè la gent voti -llàstima, no tinc Fb-. No pensava concursar-hi però el premi és boníssim, una classe d'anglès privada d'una hora), però no!! Ha estat entretingut i molt divertit, tot i que em penso que se m'ha enclavat una punxa de pi...

La classe abans de començar. Els dos bols amb bombons sempre hi són (jo faig la classe de 6 a 8.30 p. m. i sopo normalment a les 6, així que van bé per matar el cuquet fins que arribes a casa a les 9 de la nit: tardíssim). Hi ha pinyes per decorar (com que hem fet una corona de mida menuda i em pensava que s'acabava el temps perquè havíem quedat de 6.30-8, no m'he atrevit. S'han d'estrènyer amb filferro contra la corona, també. El bol de vidre del mig és Candy Canes! Bastonet, una gaiata, per la forma que tenen. S'usen per decorar els arbres de Nadal (n'hauríem pogut posar a la corona si haguéssim volgut) i són caramels. Poden ser moolt dolços. Jo n'he tastat un d'aquests i era de menta; m'ha agradat, però se suposa que no ho has de mossegar, així que et pots passar la nit llepant gaiatos... Cinta per fer llaços i boles (com les de l'arbre de Nadal), boles de Nadal, menudes. També hi havia ginger cookies en forma d'homenet, galetes de gingebre (tradicions de Nadal) i galetes de xocolata. L'activitat, no sé si per motius religiosos, no ha estat tan popular com la de les carabasses de Halloween, però així hem estat més amples. Les altres galetes són de xocolata. Ho he tastat tot (menys els bombons). Sonaven nadales i alguns de nosaltres ens hem posat gorrets del Pare Noel.

Aquesta és l'aula on normalment faig classe els dimecres (bé, durant l'últim mes, però tornen a començar al gener. Me'n perdré una classe). Veieu la roda metàl·lica que tinc davant? Enre les rametes de pi (feia una oloreta!)? S'ha d'agafar filferro verd i fer una o dues voltes (a mi només m'ha arribat a volta i mitja) amb les rames al voltant de la roda, que quedi ben tibat. Aquest és el primer pas.

Un cop ho has fet, per dissimular el filferro hi poses damunt fulles (diferents) o branquetes a part, per cobrir-ho. Es tiba am el filferro. Es talla amb les alicates.

Finalment hi hem posat els ornaments: boles de Nadal, llaços, pinyes...

Aquesta és la meua!!!

I així és com ha quedat a la porta de casa. Estic pensant siencabir-la a la maleta: demà vinc!! Les fotos no li fan justícia :)

I us he fotografia les dels companys (tret de la de Sam, que encara no estava decorada). Apa, quina us agrada més?







Desitjo que us agradin. 

Bon Nadal!! I feliç any nou.

P.S. I aquestes són les galetes que m'ha deixat el senyor C. a l'escala. Les fa ell. La candeleta elèctrica que em va donar ja no va, però...



dilluns, 15 de desembre de 2014

Fer-se gran

Aquest curs han canviat moltes coses. A l'agost em vaig emancipar i me'n vaig anar a viure en un continent nou. A poc a poc he fet amistats noves i m'he adaptat en una nova forma de vida. Ja sabia que fer un doctorat sol endarrerir certs aspectes de la vida personal. Normalment costa que els altres et vegin com un treballador, per a la majoria de gent segueixes estudiant (que, de fet, ho fas; tot i que ara com a postdoc cada dia em segueix tocant desmentir que sigui estudiant) i fins i tot es pensen que no tens una feina, que no cobres i que no tens obligacions. Ells veuen que encara ets a la universitat, potser la mateixa en què anys enrere vas ser dels primers del grup a llicenciar-te. Els cursos passats gairebé tots els meus companys de doctorat vivien a casa dels pares, alguns sortien amb algú i altres no. Estava acostumada a ser la menuda de gairebé tots els àmbits on em movia. 

I, de cop i volta, tot canvia de forma radical, tot i que no prematura. Ara estic en un ambient nou i els meus amics també estan emancipats i, de fet, estan casats. Ara vaig a dinars i sopars en què la major part dels comensals són parelles i ho veig ben natural. Una parella d'amics té fills (fins ara no m'hi havia trobat). I això, fins i tot, o sobretot, en postdocs. De fet, tot i que la manca d'estabilitat econòmica i les dificultats per trobar feina a Europa, sobretot al sud, fan que cada vegada s'endarrereixi més l'edat d'independitzar-se, de casar-se (si es decideix fer-ho) i de tenir fills, venir als EUA accelera el procés (penseu que també hi ha un tema de visats pel mig i que les beques i els contractes postdoc, per exemple, solen ser d'1 a 3 anys). També és cert que els meus amics nous són una mica més grans que jo, tot i que M. i L. només tenen un any més.

A vegades, les etapes de la vida sembla que es reflecteixen en els que t'envolten perquè un mateix, si no, no és gaire conscient de certs canvis.

diumenge, 14 de desembre de 2014

4 mesets i potluck!

Avui tocava cursa de Pares Noels a Somerville, molt a propet de casa (vestits, aquest cop, però). I de nit fa un parell de nits que passen: ahir una bicicletada escortada per la policia però a les fosques i avui uns tricicles lluminosos (menys nombrosos). De protestes, ara, pels fets de Fergusson, n'hi ha molts de dies. 
'Potluck', una de les primeres paraules que he après aquí i que penso incorporar al meu vocabulari perquè és tan útil com dir 'escurar' en lloc de 'rentar els plats', per exemple i perquè als EUA són molt populars, suposo que sobretot a l'hivern, que apeteix molt més quedar en espais interiors que sortir. Un 'potluck' és un àpat en què cadascú porta un plat. Avui Amelia m'havia convidat a ca seua a dinar amb altres amics seus en un 'potluck' en què celebràvem les pre-festes de Nadal, perquè alguns de nosaltres farem una visiteta a casa.

Sé que se n'han fet estudis, però espero que facin un seguiment del fenomen i de les conseqüències demogràfiques, sociolingüístiques i culturals que se'n deriven. Matrimonis mixtos, és a dir, en què cadascú té una nacionalitat i una llengua diferent, que molts cops ni tan sols no s'han conegut al país de cap dels dos, sinó quan estudiaven (amb els Erasmus) fora o quan hi han anat a treballar (sobretot des que va començar la crisi, especialment en treballadors qualificats que tenen una bona formació en llengües). A la taula hi havia matrimonis que responen a aquesta definició i, si no tots, la majoria hem viscut, treballat i estudiat a països diferents. Jo encara era la que fa menys que vaig arribar. De fet, no hi he caigut, però avui fa quatre mesets.

M'ha agradat molt conèixer els amics d'A., estar a casa seua (tenia la casa decorada! m'ha encantat!) i el menjar (ella és pastissera professional!), i això que ja sabeu que sóc una llepafils.

Darrerament m'adono que escric menys sobre visites (turístiques) que faig i més sobre els amics que he conegut aquí i les quedades dels caps de setmana. Sí, una vegada entens com van funcionant les coses, trobar-s'hi (molt) a gust és fàcil!

També comença el compte enrere per a la visita nadalenca. Així que deuré tornar a actualitzar després de Nadal (o potser dimecres, si puc; ja us ho explicaré!).

dimecres, 10 de desembre de 2014

Us ho menjaríeu?

Us ho menjaríeu? Són galetes



Compte enrere per venir-vos a veure: 8 dies per pujar a l'avió, 9 per arribar :)
4 dies per celebrar els meus quatre primers mesets aquí
Avui he acabat el paquet de quatre classes d'anglès i m'han donat un diploma daurat que fa el mateix efecte que aquest aparador. Molts objectius acomplets aquest mes, entre els quals la reunió d'avui amb el professor. Tothom se sorprèn que estigui començat un projecte de zero i no continuï amb el tema de la meua tesi doctoral: ja els ho deia, jo, que costava començar de zero, però es veu que ningú no s'imaginava que fos de zero-zero. Avui m'he saltat la classe de conversa per domir una miqueta més (em vaig gitar tard) abans del dinar amb P. J. T. Dos hores de conversa en anglès amb ell i ara dues i mitja de classe en anglès, sort que m'he saltat la Conversation class (en realitat no hi aprenc gaire, però ha estat un bon lloc per socialitzar amb estrangers de llocs diferents; ara estic valorant si continuar moltes coses al segon quadrimestre, si començar-ne de noves...) perquè estic mentalment esgotada avui. 

diumenge, 7 de desembre de 2014

Brunch. 2a ronda


Pareix que C., A., els dos bessons i jo ja som uns habituals dels brunch els cap de setmana i sempre aprofitem per posar-nos al dia i fer una mica d'intercanvi cultural. A. és espanyol i parlem en castellà, el vaig conèixer un dia a l'Instituto Cervantes i C. és la seua dona, americana, que va viure a Madrid un any. Avui, entre altres temes, comentàvem que aquí les llepolies són més dolces (pastissos, dònuts, Cocacoles -porten sirop, no sucre- i els he explicat el cop que em van donar un dònut a Harvard després d'un acte i la meua reacció va ser treure el mos perquè era massa dolç o les crispetes) i C. m'ha explicat com, quan va anar a Barcelona i li van servir una paella amb gambes (amb cap, em deia, esgarrifada!) o quan va veure els pernils penjats al supermercat (amb potes!) es va horroritzar perquè aquí tot t'ho treuen pelat, sense forma animal. S'ha sorprès de les tradicions nadalenques (escatològiques) catalanes i m'ha explicat com un home es disfressa de conillet a Pasqua per donar ous de plàstic amb xocolata dins per als xiquets. Els he preguntat a quina hora van començar a sopar el dia d'Acció de Gràcies: a les 4 de la tarda, però a casa seua van decidir treure les postres abans (a les 2) perquè havien comprat i fet tants de pastissos (de massana, de carabassa) que no volien que quedessin. Després va venir el tito (amb totes les salses corresponents, cranberry, gravy...),però el farcit ells no el posen dins de l'animal sinó a part (suposo que com si fos el bullit). 

El meu brunch d'avui, Saint Benedict, amb pataques, ous amb salsa, torrades i cansalada canadenca.

El Pare Noel de Harvard Square.

Christamas Carols! Nadales.

Aquestes fotos són del Black Friday, ja ho veureu pels descomptes. És el parc de davant de casa. Avui hem passejat per la vora del riu 'perquè feia bon temps'; és a dir que no plovia, perquè estàvem a un grau i la sensació era de més fred, així que jo no hauria dit mai que fes bon temps. Anàvem tots molt abrigats. 

És a prop de casa. Segur que la recordeu de Halloween.

Corones.

No tenen pessebres, però sí una cosa anomenada 'poblat de Nadal' amb escenes típiques de l'hivern i figuretes. Pel que fa als troncs, C. m'ha dit que és habtial veure'n, que les potes són per fer bonic abans de cremar-los a la llar de foc.

Les bústies que us deia. Aquestes no són de fusta sinó metàl·liques.


Com poden valdre tant unes vitrines per posar-hi pilotes de beisbol i de futbol americà signades? N'hi havia de mides diferents.
Els calencetins perquè el Pare Noel hi deixi regals.

Qui ho diria però la setmana que ve farà quatre mesos que vaig arribar (a vegades em descompto però sempre em sembla que faci molt menys) i la següent vindré a Catalunya a passar les festes! M'alegro que aquesta vegada no sigui una estada de quatre o cinc mesos perquè ara que tinc amics i coneguts aquí, m'hi trobo molt a gust i sobretot hi ha tantes coses que vull descobrir i viure, aquest any i el que ve aquí! També es fa estrany que encara no ho hagueu vist perquè les altres vegades sempre havíeu vingut a visitar-me abans que jo tornés per festes, però a Pasqua podreu veure cada meua, Boston, Harvard i NY! Ara em toca a mi veure-us a tots (i tastar-ho tot una altra vegada). Em pensava que se'm faria increïblement llarg, tants de mesos al mateix lloc i sense que ens veiéssim, però aquí el sentit del temps ha canviat. Això sí, diuen que de moment ha fet bo aquest desembre (comparat amb l'any passat) però que em prepari per a la tornada. Tant de bo sigui una falsa alarma. Les llumetes ja estan enceses i Nadal es va apropant. Tinc ganes de veure l'arbre i d'abraçar-vos.

P.S. Confesso que m'agraden les galetes de crema de cacauet amb xocolata, que m'encanta la llimonada (avui n'he begut ^^), que em surt abans 'dòlars' que 'euros' (i això que aquesta setmana he mirat 'Estació d'enllaç' i encara anaven amb pessetes, però és que aquí les sèries fan aturada fins després de Nadal des de fa un parell de setmanes) i que l'altre dia mirava de recordar si a les botigues catalanes se'ls dóna la targeta de crèdit perquè te la passin o si la pots passar tu mateix sense dir res o com anava. Em penso que no me'n recordo però recordo que els primers dies no sabia com passar-les per la banda magnètica. I si pagués amb xec al Condis, per posar un exemple, me l'acceptarien?

divendres, 5 de desembre de 2014

Sorpreses

Em sap greu perquè avui no he fet fotos per ensenyar-vos-ho tot; simplement he sortit de casa sense bateria al mòbil i no hi he pensat fins que he vist què bonica és Longfellow House i el jardinet. PERÒ HE FET AQUESTA FOTO PERQUÈ... QUÈ HI FAN ELS TRONCS AL COSTAT DELS ARBRETS DE NADAL????? EN UNA FLORISTERIA ALS EUA. ÉS QUE TAMBÉ FA CAGAR EL TRONC EL PROPIETARI DE LA BOTIGA?

Després de dinar, a les 12.45, Veïns havia programat una de les dues classes d'anglès avançat d'aquest quadrimestre, quan se celebri la propera ja seré a Catalunya. Al final hem estudiat els articles (!!!!!!), perquè ho han fet pensant especialment per a asiàtics que volen aprendre anglès. També hem llegit un conte de Nadal que ja coneixia (The Gift of the Magi d'O. Henry). De fet, entenc que pensés en els orientals perquè les esposes de postdocs xinesos i coreans són majoria en aquestes activitats (avui també hem comptat amb un dels postdocs, a part de mi), però a mi no m'ha servit, així que no em sap greu perdre'm la propera, tot i que estarà enfocada d'una altra manera. Per a cada activitat d'aquestes (i n'hi ha un munt de xules, Veïns té un grup d'art, els donen pintures i fan excursions a museus i manualitats, dibuixos.., bé, d'activitats gratuïtes també n'hi ha a Cambridge -es veu que a la biblioteca pública fan unes classes d'anglès de conversa que valen la pena de bo de bo, amb vocabulari i correccions, però a mi em queda fora mà i sobretot fora d'horari, per això ara vaig pagar quatre classes a l'acadèmia on vaig decorar la Jack O'Lantern i acabo el paquet de lliçons la setmana que ve) us heu d'imaginar safatetes amb galetes de te, tes, cafès (i si hi ha xocolata de màquina no n'agafeu, que aigualit!). M'ha agradat conèixer més noies i, arran del conte, hem parlat de sacrificis per amor. Gairebé totes han explicat que per a elles venir aquí, deixar la família, en molts casos la feina, els amics, aprendre bé l'anglès... ha estat un sacrifici, tot i que l'han fet de bon grat per amor. Desprésmtotes m'interrogaven sobre la meua feina i com havia aconseguit fer temps per anar a les classes de conversa dels dimecres. Els he dit que no sabia si continuaria al segon quadrimestre, perquè ara m'anava molt bé per l'horari (era just abans de la classe d'Ovidi), però encara no sé quin horari faré al segon quadrimestre; tinc un mes per pensar-hi.

Com que avui no tenia pressa (demà tinc tot el dia per treballar), només pensava passar per la biblioteca abans de la quedada que tenia a les quatre, per primera vegada m'he pogut aturar a fer-la petar i m'han explicat que gairebé totes anaven a un grup de pintura de les, aquest cop sí, Esposes i Marits de Harvard. Resulta que els postdocs i estudiants visitants també hi podem anar. De fet és a l'oficina internacional de la universitat (el nom m'havia ben enganyat!). Així que m'he animat a anar-hi. Fa unes setmanes que preparen una postal de Nadal. Jo només m'hi he pogut estar una estona, així que no he passat de la primera fase: practicar cal·ligrafia cursiva per escriure la postal i ha estat mooolt relaxant, hem xerrat, he conegut gent nova; molt divertit. De postal, no he tingut temps de fer-ne cap, però no era el que buscava. Després he corregut cap a la meua cita a Longfellow House, que avui feia una jornada de portes obertes, i on havia proposat anar a I., una companya xinesa de la classe de conversa, Aquí la sorpresa ha estat negativa, perquè me les ha fet de tots colors i quan he considerat que allò superava tots els malentesos causats per una diferència cultural entre un asiàtic i un occidental, li he dit ben clar. Tot i que la quedada amb ella no ha estat el que esperava, la visita a la casa val molt la pena. Havien decorat l'entrada i el jardinet amb candeles enceses dins de bosses de paper, com si fossin fanalets, al llarg del carrer i del jardí fins a l'entrada. Després, un cop allí, l'únic inconvenient és que no hi pots entrar ni amb bossa de mà ni amb abric, sinó que ho has de deixar a la consigna. És la casa del poeta Henry W. Longfellow (també hi havia estat George Washington) i jo m'esperava una exposició sobre la vida i la poesia de l'autor, però és la casa, conservada com si fóssim al s. XIX, et mostren i, en aquest cas, el tema de la vetllada era el Nadal victorià, de manera que ens han explicat des de la tradició de penjar els calcetins (a la porta) perquè el Pare Noel deixés regals als menuts (i ens han llegit les cartes dels fills i les respostes del Pare Noel) fins a la decoració tradicional de l'arbre de Nadal. Quan entres a cada habitació, un o dos guies fan una breu explicació sobre la sala i després pots fer preguntes. La visita és molt breu i no pots visitar tota la casa, però és una mansió molt bonica i m'ha agradat veure-ho. Després oferien begudes calentes a la casa de davant.



Les meues pràctiques de cal·ligrafia i les decoracions tradicionals de l'arbre de Nadal (a més de candeles i paperines amb nous dins, llacets) que m'ha regalat I. (es veu que en van fer a la sessió d'art d'aquesta setmana a Veïns).

És tinta. Està fet amb ploma.

Em penso que l'entrada d'avui encara està més desordenada que normalment! Ha estat una bona tarda.

dijous, 4 de desembre de 2014

Quatre imatges d'un dimecres

Aquest cap de setmana, després d'Acció de Gràcies, les famílies han començat a decorar unes quantes cases del barri aquí a Somerville. Els carrers també estan il·luminats i hi ha corones a les façanes, però a mi el que em fascina és aquesta exageració en la decoració de les cases per fora (i res de pessebre, ja veureu la Mare de Déu que posen al jardí, en una mena de petxina, els creients).

Aquestes fotografies són dels voltant de ca meua, que no és un lloc conegut per les decoracions nadalenques. Com m'ho havia d'imaginar? (plovia, no sé si es veuran gaire, n'he fet una selecció, però n'he triat poques amb moltes llums perquè no sortien bé les fotos amb tantes pampallugues i tanta lluminària).
Aquí hi veieu la corona. Aquest vaig veure com el muntaven un pare i una filla, el pare dalt de l'escala posant les llums a l'abre (dissabte).

Aquest és el model creients, entenc i també n'he vist en què ho combinen amb les llumetes.

Aquests també són dels veïns que la van fer grossa per Halloween.

I d'aquesta casa us en vaig fer un vídeo a Halloween perquè feia por i tot. Trobo que fins i tot s'han moderat, perquè després d'allò... Els que han começat ara deuen gastar moltíssima llum (i aquí els dies són molt curts i el sol es pon a les quatre).

PER SI US EN QUEDAVA CAP DUBTE: NO, ELS PROPIETARIS DE CA MEUA NO L'HAN DECORAT...


dimarts, 2 de desembre de 2014

Projecte Magic in the Middle Ages

Ja sabeu que coordino un curs massiu en línia que oferirem gratis durant el mes de maig. Ara li hem creat un compte de Facebook:

https://www.facebook.com/magicmiddleages/

i un de Twitter:

@magicmiddleages

Comença la campanya de difusió!!! Què us pareix?

En trobareu el programa aquí.