divendres, 31 d’octubre de 2014

El meu primer Halloween americà!

Beacon Hill


Aquesta casa, que encara estan decorant de la banda dreta, deu ser la que és famosa per les decoracions de Halloween i encara més de Nadal. En aquesta imatge es veu un home treballant-hi i una dona vella llegint un llibre (real, els moviments eren naturals) al fons, però sembla que formi part de l'escenari i sí, feia una mica de por.

Un detall de la part esquerra.








D'aranyes gegants i de telaranyes n'hi havia arreu.



The Wizard of Oz (el musical el vam veure J. i jo a Londres)

Aquesta és per a J. 












Molt bona :) m'agrada més que la que pareix que s'abraci a l'arbre





L'any que ve m'agradaria pintar-ne alguna, també!


I aquesta és la nova actualització dels veïnets del meu carrer que aquest matí havien pintat les carabasses.





Aquestes també són de les meues preferides, estil Malson abans de Nadal i La núvia cadàver!


No és una fotografia repetida, és perquè us feu una idea que alguns d'aquests bitxos es mouen quan t'hi acostes o fan sorolls... De nit deu fer encara més ensurts, però no es deuen veure els detalls.












És difícil no enamorar-se de les carabasses..

Un exemple més!

El festival zombi, al qual no vaig després de llegir a les preguntes freqüents 30 vegades que les armes seran falses i que no poden portar la pròpia de casa encara que tinguin permís, mereixeria un altre apunt. Això esgarrifa.








Boníssim.




OOOOoooh



Ah, per culpa dels vídeos s'ha descol·locat. Beacon Hill, la darrera parada abans de tornar. Us en penjo una selecció, només.




video

video

video

A casa celebràvem la Castanyada amb els amics de la colla de mons pares, fet que implicava que ma cosina M. C. vingués a escoltar contes de por (segur que 'Marieta, Marieta, ja sóc a l'escaleta...', que recordo que vaig explicar a J. a l'inici de tot i va tenir un bon ensurt i que ma iaia sempre ha explicat tan bé) a la taula de la saleta. Em penso que alguna vegada devia celebrar-ho amb la meua quinta, perquè recordo alguna festa al magatzem, però els millors records són els de les Castanyades a casa nostra, dels panellets de la iaia, de la castanya dibuixada que em va enviar mon fillol a Londres, el dia que vaig conèixer la meua amiga N.

De Castanyades n'he viscut moltes, però de Halloweens només tres. El primer va ser durant l'Erasmus a Torino. Recordo que Risa, Tatiana i jo vam comprar-nos uns barrets de bruixa i vam anar a una festa privada de la qual ens va acabar desallotjant la policia. Recordo que les veïnes del quart, tret de Tati, van estar una setmana fent unes disfresses de bruixes espectaculars. El mateix model, cadascuna d'un color diferent. Elles van anar a una altra festa i feien molt de goig. Jo ja estava d'exàmens i encabat de la festa vaig tornar a estudiar, però se'm va ficar un noi a casa i no la va abandonar fins a la matinada. No en recordo el nom, però sí que era independentista de dretes, que em va sobtar molt. Piemontès. Aquesta va ser la nostra festa anticipada de Halloween, però el dia 31 recordo que Risa i jo vam anar de compres, vaig adquirir la desuadora rosa i en arribar a casa vam decidir celebrar la castanyada, sense castanyes, ni panellets ni moniatos. Jo li vaig explicar en què consistia. Ella va cuinar un plat japonès per a les dues, em penso que amb pataca i jo vaig posar-hi el postre: estrelletes de sagí que m'havia portat la família uns dies abans. Vaig fer-li una foto menjant-ne.

El meu segon Halloween va ser de debò, anglosaxó, i d'això no fa tant. Estava a Londres i va durar un dia, no va ser tan viscut com aquí, però l'experiència al restaurant inspirat en Sweeney Todd va ser espectacular. La podeu recordar aquí.

I aquest és el meu tercer. Viscut als EUA. Viscut amb anticipació, des de fa setmanes, des que les primeres carabasses van aparèixer al supermercat, després als porxos, aviat van estar pintades, hi havia disfresses a les botigues i farmàcies, festes de Halloween, viatges a Salem (aquesta tot Boston és a Salem i les decoracions són espectaculars, Amelia les ha enllaçat al seu blog, són de l'any passat), hi havia trobades, brunchs, sopars, discoteques, de Halloween, els anuncis eren de llepolies per als xiquets (sobretot kitkat i uns pastissos redons de crema de cacauet que tenen molt d'èxit i que jo encara no he decidit si m'agraden; els vaig tastar en un paquet de lunchables) i avui m'han paregut més cars del normal. Tot era pre-Halloween. Tinc la sensació que ha estat un mes sencer de Halloween que culmina avui, aquesta nit.

Ahir ja us vaig dir que era el dia de decorar les carabasses. Així que aquest matí, gairebé totes les carabasses que fa dies que fotografio (si sabéssiu quantes fotos he arribat a fer de carabasses sense decorar i avui de decoracions de tot tipus!) estaven decorades. N'hi havia de tradicionals, de modernes i amb dibuixos estranys. Algunes de pintades i altres que portaven el nom dels xiquets. Normalment més grosses que la meua, que seria de mida menuda. Les he vist anant a l'estació, on havia quedat amb M., la noia espanyola a qui vaig conèixer al final de la trobada al cementiri, la que porma part del grup d'Esposes de Harvard. També ha vingut una noia xinesa, molt interessant perquè m'ha explicat detalls de la pròpia cultura i ha estat oberta a contestar totes les preguntes que li he fet sobre menjar, política, llibertat d'expressió, igualtat entre homes i dones, jornada laboral i la política del fill únic. Ella va al grup de conversa dels Veïns de Harvard (després d'insistir-hi, avui m'han dit que podré anar-hi la setmana que ve!).

Eva, no et pots queixar!


Unes de les meues preferides del veïnat


Tot i que no era res que tingués a veure amb el Halloween, la primera activitat que vaig proposar era visitar la Senate House (nova) per dins, perquè només està oberta al públic (de forma gratuïta, si no no valdria la pena, a més no hi tenen explicacions) entre setmana. L'hem visitat bastant ràpid (no ens han deixat fotografiar la cambra del senat, on es reuneixen els 42 (?) membres de Massachusetts, els quals ens han indicat que cobren uns 55.000 dòlars a l'any i que es renoven cada dos anys. Per als sous que es veu que cobren aquí no m'ha paregut excessiu, tot i que espero que treballin de valent, perquè en són un munt! M'he quedat sorpresa perquè les meues companyes, que van arribar fa un i dos mesos, no coneixien Boston. S'han pensat que tenia molt de sentit de l'orientació, però és simplement perquè em conec la ciutat prou com per saber-ne situar les zones del centre i arribar-hi i moure'm amb el tren línies roja, taronja i verda. Són metros molt estranys, sobretot la verda. Això fa que et sentis una mica més de la ciutat i fer de guia és divertit, sobretot si no tens 4G ni localització al mòbil. Tant M. com L. són molt simpàtiques i m'ha agradat passar el dia amb elles. 

Senate House




La sala de les banderes. Són de Massachusetts. 



La sala dedicada a les dones que van defensar els drets de les dones


I després de la visita, que ha estat més curta del que esperàvem, hem estat xerrant a la Boston University, on no havia estat fins ara (ja us vaig dir que hi havia un munt d'universitats, per aquí; començo a saber-ne els noms), per fer temps fins a l'hora del gran espectacle (googlegeu-lo, perquè n'hi ha imatges molt bones al youtube): el Pumpkin Drop (llançament de carabassa) de la Boston University, que es va fer la setmana passada a mitja nit al MIT (suma-hi artefactes perquè les carabasses no es desintegrin i aterrin amb paracaigudes) i a un altre lloc. La d'avui incloïa un molt modest concurs de disfresses (enguany està de moda Wally? O Waldo, com diuen ells. Algú em sabria dir per què?). És una bogeria: els estudiants de ciències comproven cada any que la llei de la gravetat encara funciona i en fan fotografies, vídeos i pareix que estudien també les trajectòries de les carabasses que amollen de dalt de la taulada de l'edifici. Això sí, abans han delimitat l'àrea, no s'hi pot entrar. i han omplert les carabasses de pintura per quan explotin contra el terra. Interessant, eh? Jo en tenia moltíssimes ganes i realment val la pena veure-ho, tot i que hi havia molta menys gent del que m'esperava i estigués pensat per als estudiants de la facultat. Hi havia xupa-xups i cafè per a tothom, premis per al concurs, pòsters de científics famosos, música, un locutor i les carabasses (si us sembla al·lucinant, he llegit per Internet que al MIT llencen un piano daltabaix a la graduació; pot ser?). 

Els vídeos no m'han quedat gens bé, per això us recomano que hi feu un cop d'ull per Internet. La tensió va augmentant, fins al punt del compte enrere just abans del darrer llançament: el de la carabassa gegant!!!!  
Boston University

Això era una hora abans, perquè veieu des d'on es llença.


El resultat...
Encabat hem dinat allà mateix els entrepans que portàvem i hem anat a Beacon Hill, on encara estaven acabant de decorar les cases, però que és un barri que excel·leix en les decoracions dins de Boston. Ens havien dit que hi anéssim a partir de les cinc, suposo que una mica més tard, quan es fa fosc, per veure la tradició dels xiquets disfressats demanant caramels porta per porta amb el Trick or Treat, però encara eren les dues del migdia, aproximadament. Les decoracions ens han encantat, a mi m'han fet molta gràcia les sanguinolenques. Abans de tornar a casa he passat pel supermercat: coes i més coes de gent comprant xocolatines per als xiquets i quan ja em pensava que no ho veuria, la part més espectacular del dia davant de la meua finestra (bé, hi ha hagut moltes coses espectaculars avui): de dos quarts de set a vuit els xiquets i els pares disfressats han sortit a buscar les recompenses porta per porta, però és que la major part dels veïns, a més d'haver encès les Jack O'Lanterns, els esperaven amb mantetes als porxos, tota la família reunida! Se sentien xiscles, crits, rialles, els xiquets vinga a entrar a les cases decorades i a rebre llepolies. Alguns veïns han triat quedar-se al porxo com els altres, perquè no paraven. Hi havia molt d'ambient. Pareixia Nadal (i això que he llegit que les decoracions de Nadal i de Cap d'Any també deixen sense alè, espero no perdre-m'ho gaire, perquè jo passaré el Nadal a Catalunya amb la família i J.)!! Hi havia un ambientàs de festa! Fins i tot han tocat el timbre a casa nostra, un vailet intrèpid (m'imagino, perquè la meua finestra no dóna al carrer principal i la casa dóna a dos carrers, de manera que el porxo queda a l'altra banda i el meu balcó tampoc no es veu gaire des del carrer), dos vegades, però em penso que no l'han obert. Els senyors C. al final no hi havien posat cap carabassa, que ja dóna pistes a les criatures! Jo no tinc porta al porxo, així que no sé com deu haver quedat. Avui els senyors C. estaven molt callats (estranyament!). 
Aquest darrer vídeo és el de la carabassa gegant, tot i que hi havia massa gent per gravar bé i també és veritat que jo tenia la càmera agafada, però no mirava a través de la màquina. Hi ha hagut una vintena de llançaments.

Happy Halloween!! (Heu vist els doodles de google sobre el tema o només es veuen des d'aquí?).

Diumenge canviem l'hora.

Realment, aquest país està ple de sorpreses. 

Beacon Hill!

P.S. He hagut de treure el quart vídeo, el de la carabassa gegant, perquè fa hores que es carrega...