Taller de creació literària

Potser que avui tornem a estar a trenta graus (canviem dràsticament d'un dia a l'altre) hi té a veure, però avui estic exhausta, així que després de l'entrada d'ahir seré breu. Encara que el blog segueix en una altra franja horària, aquí és diumenge i aquest matí, tot i que no he matinat, he decidit visitar el museu del MIT, que normalment val deu dòlars, però que el darrer diumenge de mes és gratuït. Aquí els museus solen valdre 23-25 dòlars (aquí a Boston i Cambridge, perquè recordo que als altres llocs dels EUA que he anat estaven bé de preu i a Nova York, si no tens diners, sempre pots fer una donació). Va bé treure profit d'aquestes ofertes, que no fan tots els museus, però alguns sí. [Falla Internet, a veure què us puc penjar, perquè avui ja no se n'adonaran per apagar i engegar el mòdem]. El del MIT és un museu menut, amb exposicions temporals i la col·lecció permanent. És on s'hi fa el Soap Box del qual parlava al Twitter, que després pengen

[Escric després d'haver escoltat a Mas una estona i d'haver xerrat amb un vell amic que potser em visitarà a Boston aquest estiu, després d'anys sense trobar el moment de veure'ns entre Sant Just, Barcelona i Sant Cugat. Un antic bon amic de la carrera. Ja podem estar contents! Avui també són les festes del poble i ma cosina n'és pubilla major]. Quan et pregunten on sóc és més fàcil dir que a Boston, perquè de Somerville(s) n'hi ha molts i si dius Cambridge es pensarien que parlo del Regne Unit i, de fet, la línia roja de metro fa que no et sentis ben bé fora de Boston (se'm fa difícil no pensar-hi com en un continuum , que és com és), hi puc ser en uns deu minuts de metro (de T), són tres parades des de Harvard Square i de Harvard a casa meua són dues parades (en direcció contrària). Però ara feia tres o quatre setmanes que no anava a la capital, que és on s'hi fan més activitats els caps de setmana. Des que em vaig mudar a casa meua l'oferta cu