divendres, 31 d’agost de 2012

Sopar medieval al Palau Requesens











Avui (dia 31) era l'aniversari de mons pares i per celebrar-ho hem fet un viatge en el temps fins a l'època medieval. A Barcelona hi ha una companyia, itineraplus, que organitza rutes per la ciutat. Mon pare va veure una passejada per la Barcelona gòtica seguida d'un sopar medieval al Palau Requesens, on actualment es reuneix la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i cap allà hi falta gent! Així que aquesta nit hem fet la visita intramurs: des de la Plaça Sant Just: el call, la catedral (i les gàrgoles: atenció amb les bruixes i els elefants), la muralla i el Palau Requesens una altra vegada (hi hem sopat, al celler). Durant la visita, d'uns 55 minuts, la guia ens ha parlat de la història de Barcelona, la seua primera patrona (Santa Eulàlia) i les llegendes lligades a la nit i a la fi de l'Edat Mitjana, s. XIV i XV. Ha estat molt amena. Després ja s'ha fet hora de sopar i hem fet cap a les cavallerisses/cotxera del palau per menjar (una barreja de gustos, però molt bo fins i tot per a algú tan delicat amb el menjar com jo. Ara bé... de cafè segur que no n'hi hauria hagut, en una taula medieval). I encabat del sopar encara fan una xerrada, breu, amb un projector, sobre algun tema relacionat amb la nit. Avui han parlat sobre l'urbanisme de Barcelona a l'Edat Mitjana: les muralles i la construcció dels edificis principals de la ciutat, barri gòtic dins de les muralles i el barri de la Ribera. Molt recomanable.

Tot plegat m'ha recordat el projecte del qual parlava ARDIT en aquesta entrada.

dijous, 30 d’agost de 2012

El Museu de la Xocolata de Barcelona


Mona tradicional, com veieu clavadeta a la que vaig penjar fa uns mesos, la que mengem al poble.

Més xocolate!









Astèrix i Obèlix de xocolate
Encara no havia anat mai al Museu de la Xocolata de Barcelona i ara que ja feia temps que no exploràvem cap indret nou de Barcelona (em penso que us vaig comentar que des que havia tornat de Londres se m'havien acabat les piles per a més visites culturals i m'estimava més passar una bona tarda a casa) hem decidit traure-hi el cap.

I el drac Güell també.


Anuncis de xocolate (primer era cuit, sòlid, en tauletes).
M'ha sorprès molt perquè és molt diferent del que havia visitat a Colònia (ara ja fa quatre anys i mig): molt més menut i assequible, dedica molt poc espai a les explicacions sobre la producció de cacau, se centra més en la història d'Europa (tot i que les explicacions són molt curtetes, és entretingut, però no s'hi ha d'anar per obtenir-ne molta informació) i fins i tot hi ha un parell d'audiovisuals en diferents llengües (català, castell, annglès i francès que et posen en context) i el que m'ha agradat més, se centra en les tradicions catalanes com la mona i els grans mestres xocolaters catalans (fotografia més panell amb dades sobre les innovacions que va introduir en aquest àmbit: noms que comencen amb Santapau, Sàbat de Sant Cugat...). I moltes mones per tot arreu. Així que avui hem fet el turista i com que n'estava ple i no desentonàvem gens m'he permès fer algunes fotos del barri gòtic...

Això s'ha descol·locat una mica...

dilluns, 27 d’agost de 2012

Magdalenes

Les primeres magdalenes d'Olivera ofereixen aquest espectacle visual (i gustatiu, que n'hi havia més: molt bones). No m'hi he pogut resistir.

divendres, 24 d’agost de 2012

dijous, 23 d’agost de 2012

Recordo...

que m'encantava anar a buscar els llibres nous abans de començar el curs i que em passava aquell dia fullejant-los, palpant-los i olorant-los. Folrar-los ja era una altra història.

Encara queden setmanes perquè els xiquets tornin al col·le, però no queda gaire perquè nosaltres comencem el curs, vet aquí perquè m'ha vingut al cap això.

dimarts, 21 d’agost de 2012

El balneari de Cardó

Aquests dies no he actualitzat gaire. Una vegada més no tenia connexió. He estat uns dies al poble amb J., desconnectant de tot (no em puc queixar, aquest estiu, potser una mica de mi per gandulejar tant). Els primers dies vam anar a dinar fora, vam fer sortides a llocs que ja coneixíem, fins i tot a Peníscola, on feia molts anys que no estava! Però dijous passat, just quan acabaven d'obrir la prohibició de passar en cotxe als boscos de la zona, vam anar a Cardó amb el iaio J. i la iaia L.

Volíem veure el balneari on havia treballat mon iaio de pintor ara ja fa uns quants anys i que ja sabíem que estava mig enderrocat. Vam passar pel pas de l'àguila i el conill, pel tunelet, sempre vora el barranc i pel Pi dels Enamorats. Ens hi vam fotografiar i vam arribar al balneari, veureu que hi ha un munt d'ermites pels voltants, una de les quals era la del frare de la llegenda (també vam veure el Salt del Frare, des d'on van aviar el personatge penyasegat avall perquè l'havien enganxat amb una dona a l'ermita. L'home havia oblidat tocar la campana a les dotze, com cada dia i és clar, el van descobrir. Mort, un/s vilata/ns de Tivenys el van agafar el coll i el van portar a l'església del poble. Va estar al cor, embalsamat, fins a la guerra, quan l'església es va omplir de botigues i va desaparèixer).

Mon iaio hi pujava caminant per l'altra banda, tres hores des del poble, però nosaltres hi vam anar en cotxe i vam deixar-nos encisar per les històries que envolten el lloc.


Més sobre el balneari, que era d'uns senyors de Barcelona (ara les obres no continuen, però encara hi ha retolets amb les lletres de la llet i el pantà tampoc no funciona), aquí i aquí (també llegireu els doferents usos que va tenir la construcció). I aquí teniu dos versions diferents de la llegenda del frare, però tenint en compte que els meus ancestres estan molt lligats a aquesta llegenda... em decanto per la que us he explicat. Aquest document està molt bé per conèixer-ne la història, podeu anar directament a la p. 275. En aquest escrit s'identifica el frare amb el fundador del monestir dels miquelets de Reus.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Gran Canyon












Ja feia oloreta de caca de mula...





Voldria acabar de parlar-vos del viatge abans d'anar a l'aeroport a rebre J., que torna de la seua aventura estiuenca en terres austríaques. Però avui ho tinc molt fàcil, es tracta de l'excursió al Gran Canyon que vam contractar amb Air Vision (i que, hi insisteixo, no recomano per res del món: ens van fer pensar que farien alguna cosa per l'aniversari de l'AAL i a l'hora de la veritat li van desitjar un bon aniversari després de dir-nos que hi havia hagut un error amb el dipòsit, que ens havien cobrat 90 dòlars de més en reservar-ho a través de l'agent però que no se'n responsabilitzaven, que havíem de pagar més del preu inicial previst i que ja ho arreglaríem nosaltres l'endemà amb la persona del Venetian que ens va vendre l'excursió, ah, i tampoc no ens en podien dir l'horari perquè el desconeixien, molt malcarats i mal organitzats). So I wouldn't recommend Air Vision. Imagineu-vos si em van fer enfadar que ho publico en anglès i tot.

La qüestió és que havíem mirat una mica per Internet les opcions: helicòpter, avioneta, part de l'oest, part del sud del Gran Canyon, transports diversos, barques pel riu, la plataforma de l'skywalker... i vam decidir-nos per una visita al sud (la part més llunyana des de Las Vegas, però també la que tothom diu que és més bonica, amb uns colors més vius, més espectacular, llàstima que allí l'helicòper no hi aterra). Com que el viatge en bus + helicòper allí (ja veieu que ens hi vam estar estona, informant-nos sobre totes les opcions) era una mica llarg i pesat vam optar per sobrevolar el Gran Canyon en avioneta des de Las Vegas fins al sud, passant per la presa del riu Colorado. Una vegada allí, ens vam moure en autobús i vam poder fer petites excursions (una hora a cadascun dels dos llocs que ens va deixar amb ganes de repetir, més dies tranquil·lament al parc natural, potser en cotxe propi) pel Gran Canyon, vam veure cérvols i hi havia indis fent una dansa tradicional. Les vistes van ser excepcionals, el xofer diu que és una de les 7 Meravelles Naturals del Món, tot i que jo no ho he sabut trobar. Us en poso unes imatges perquè en gaudiu. Un dels moments de viatge en què ens vam quedar bocabadats.  

dissabte, 11 d’agost de 2012

Cap a la independència

http://www.ara.cat/politica/Onze_de_Setembre-DIADA-ANC-INDEPENDENCIA_0_753524794.html

Benvinguts a Las Vegas!!

Que com saps que has arribat a Las Vegas? Perquè només sortir de l'avio, a la porta mateix d'embarcament, hi ha màquines escurabutxaques, perquè mentre vas a buscar la maleta no pares de passar-ne i mires embadalit els anuncis d'espectacles de màgia, d'hiponisme, musicals i estriptis (ah, i limusines a 38 dòlars, no sé si l'hora) i al costat de la cinta transportadora de maletes... més maquinetes per fer la primera partida.

Després vas directe a la gran coa (pareixen les coes per pujar a les atraccions d'Eurodisney) on distribueixen els taxis (el taxista, després de preguntar-nos si era el primer cop que veníem a Las Vegas, ens va engalipar: gairebé 60 dòlars un viatge que a la tornada i de nit ens en va costar uns 20, però no ens enganyem, a Las Vegas tot està pensat perquè hagis d'agafar el taxi per a qualsevol cosa, soltar propines per poc esforç i pagar molt per tot -tret, potser, del superbufet de l'hotel Montecarlo, recomanable i amb begudes incloses -més llimonades, sí!-) i... poseu l'aire que ja som a l'hotel. Nosaltres vam dormir a l'hotel més alt, el Trump, un dels pocs hotels sense casino, on realment pots descansar. Ens moríem de ganes de ficar-nos de cap a la piscina, tot i que ens vam haver d'esperar uns dies, perquè els primers dies va ploure i perquè no vam parar fins a la nit. Encabat ens vam adonar que 5 dies a Las Vegas (comptant el dia de l'excursió del Gran Canyon era massa, tot i que el darrer ens va anar bé per recupera els 90 dòlars que per error l'agent que ens va contractar l'excursió ens havia carregat de més) era molt, així que vam poder dedicar-ne un a la piscina.

Des de l'hotel pots agafar un autobús (gratuït, tret de la propina) que et porta (només) a dos hotels amb casino, de manera que gairebé sempre vam fer servir el taxi. Les distàncies i la xafogor són massa per fer-ho caminant. La primera tarda ja érem al Caesar's Palace. Cada hotel d'aquests en realitat és un gran complex amb molts restaurants (si té un tema determinat solen ser del país que inspira la decoració de l'hotel), un centre comercial complet amb botigues de grans marques (les mateixes a tot arreu, molt de luxe i preus altíssims, tret de les botigues de records, és clar), casinos grandiosos, la recepció, la part de la piscina (per als clients de l'hotel), teatres i sales d'exposicions (en feien una de Da Vinci al Palazzo i la de Bodies al Luxor, juntament amb una reconstrucció del Titànic, totes caretes). I el tema del Caesar's és precisament Roma: hi trobareu la idea americana de la Fontana di Trevi, el Colosseu, el Fòrum i fins i tot un carrer anomenat Cleopatra (?). També hi ha galeries de pintura i de fotografia. Nosaltres en vam entrar a una de fotografia i la dona em va veure tan entusiasmada que ens les va explicar totes, ens va fer passar a una sala on anaven graduant la llum que il·luminava el quadre... per sort, J. em va trucar i ens vam excusar per sortir. Quan et volen vendre les fotografies com sigui, ho agraeixes.

Així que després de dinar a la italiana en una plaça que tenia al mig la famosa fontana, vam voltar per totes les botigues (l'Aficionat Als Lakers es delia per les d'esports, la de Nike tenia de tot i M. per les de tecbologia (?)) i galeries i vam acabar al casino, on només començar a preguntar com es jugava a la ruleta a M. i a mi ens van demanar el passaport, no hi havia manera que es creguessin que les dos en tenim més de 21... Al final, després d'haver-lo recorregut un parell de vegades, vam jugar-hi. Va ser la primera de quatre tandes diferents de partides durant els dies que vam estar allí. Només hi vam perdre i això mateix els vam dir a taxistes i conductors diversos que volien estar al cas. Gent de conversa, però quan més coneixes gent és en divendres, quan comencen a arribar grups de joves per agafar una bona borratxera de cap de setmana (sí, se'ls enduen en cadires de rodes i tot, per favor, que Eurovegas no sigui aquí, nosaltres ens el mirarem de lluny).










Aquell dia vam caminar molt, sort de les cintes mecàniques, només dins d'un hotel ja acabes destrossat. Però vam visitar tots els del voltant fins a l'hotel de Hollywood i fins que ens vam perdre. Un consell: no sortiu mai per les portes de darrera de l'hotel, però ja us aviso que serà difícil fer-ho perquè als hotels de Las Vegas és molt fàcil entrar-hi, però no en trobes mai la sortida i quan et sembla que veus un EXIT en realitat et porta al casino de l'hotel del costat. Un bon embolic. A més del Caesar's i el del costat, és d'algú famós, però ara no el recordo), les decoracions de Nova York, Excalibur, Luxor, Venetian, la Torre Eiffel i Wynn deuen ser les que em van agradar més. No us perdeu, tampoc, la botiga de Coca-cola i la dels M&M's, tot i que em va agradar més la que tenen a Londres. Ara duc una mica de pressa (i m'ofego de calor), us penjo unes quantes fotografies i... pregunteu tant com volgueu! Ah, la nit que vam veure l'espectacle divertit i màgic de David Copperfield en un teatre amb tauletes on anaves demanant còctels, no l'oblidaré mai, tampoc!