dissabte, 31 de desembre de 2011

Bon any nou, 2012!!

Avui és el dia dels balanços i els bons propòsits que, com que els solc fer a començament de curs amb l'agenda nova, ara m'estalvio. Però tot i així segur que tots tenim al cap aquella faceta vostra a la qual voldríeu dedicar més temps i al cor les persones amb qui voldríeu seguir fent camí, els somnis que encara ens atrauen o els que ens semblen irreconeixibles. Avui tornem a tenir un començament a l'abast o, simplement, ens donem l'oportunitat de valorar el que tenim i veure que és bo i que a vegades ens en sortim.

Bon any nou a tothom!

P.S. El millor de tot és que si l'eina automàtica aquesta del blog funciona com se suposa que vaig demanar els que hi estigueu subscrits rebreu aquesta felicitació pocs minuts després de les 12 (ara no recordo si londinenques o catalanes) i els amants dels trastos tecnològics la veuran al moment en un d'aquests telèfons tan moderns, en plena festa, sopar i païment de raïm. Nosaltres potser ens estarem cruspint el pastís de formatge que ha preparat J., però com que no coneixem tots els de la festa, esperem no fer curt!

divendres, 30 de desembre de 2011

El gat tigrat. 2


El pare de Núria se n’havia anat a treballar uns mesos a Egipte, massa lluny perquè pogués anar a la seua festa d’aniversari. Núria, no hi havia estat mai, a Egipte, però el pare li havia explicat que els antics egipcis hi havien construït piràmides, que hi havia un desert immens que podies travessar dalt d’un camell i que tenia el riu més llarg del món.

P.S. Com que només tinc els dibuixos dels personatges principals fets (esbossos) i encara no vull penjar el pare (si no em quedaré sense res per penjar per acompanyar el text) improviso aquest dibuixet amb el Paint.

P.P.S. En total són 20 pàgines. J. em diu que qui sap què en farem... un dia l'acabarem.

El gat tigrat. 1


Mai no vam arribar a fer-ne tots els dibuixos. Em vaig quedar amb l'esbós dels personatges, la història i un altre document on hi havia escrit els fons i les composicions, dels quals potser un dia ens ocuparem J. o els dos. Però ara he pensat que, malgrat que la trama no era gaire bona, em divertiria anar-la penjant. Ja coneixeu la mare, però no la nostra protagonista: Núria. Cada fragment havia de correspondre més o menys a una pàgina i una il·lustració. Els peus de tots em van quedar a un full a part.

El dia que Núria va fer quatre anys la mare li va preparar una festa amb tots els amics de l’escola. Hi havia serpentines, espanta-sogres, barrets de cucurutxo, confeti i una taula moooolt llarga amb una olla plena de xocolate cuit per a tots els convidats. Feia molt bona olor. Mentre la mare remenava el contingut de l’olla i la iaia repartia els bescuits, Núria va pensar que només hi faltava el pare.

Troballa

Els dibuixos són propietat de l'autora d'aquest blog.
J. és amant de les noves tecnologies i avui hem començat a compartir una carpeta on hi havíem d'abocar les coses que ens poden servir/fer gràcia l'un a l'altre. Jo hi he penjat el llistat de llibres de la biblioteca, tot pensant en St. Jordi i ara, després de sopar, va i l'ordinador m'avisa que tinc uns documents nous! Hi ha penjat tots els meus contes i, també, uns esbossis d'il·lustracions que vaig fer fa uns anys per a un conte infantil que em vaig inventar i que un dia volem muntar. Quin regalàs, eh? Potser us en penjaré uns quants. Aquest és el meu preferit: la mare de la història.

La biblioteca familiar

L'altre dia, quan obríem els regals de Nadal, em va assaltar el dubte de si ja teníem un dels llibres que ens havíem regalat. No era així, però no hagués estat la primera vegada. Així que algú va proposar fer un llistat de totes les obres literàries que tenim i ja m'he posat mans a l'obra (tinc debilitat per organitzar la nostra col·lecció de llibres i de tant en tant hi deixo notetes amb la meua opinió sobre els darrers que n'he llegit i amb recomanacions), de manera que avui ja puc dir que tenim una llista que fins i tot permet saber si el llibre que busques està a Londres, al poble, al pis o si l'hem deixat. Em balla pel cap que me'n falta algun i no sé si he deixat de mirar en algun lloc (armari, bossa, maleta...). Només puc dir que gràcies al gran afeccionat que tenim a casa a les novel·les de Ferran Torrent, l'autor guanya per pallissa i que no m'havia adonat mai fins ara que l'autor d'Alícia al país de les meravelles hagués escrit també un tal Joc de lògica!

dimecres, 28 de desembre de 2011

Tornar

No sé si ho faig inconscientment, però els cops que he anat a viure fora (sempre una temporadeta curta, el meu temps ideal de moment no arriba a l'any, no arriba mai a fer-se una nova rutina, a desprendre's de l'embolcall de temporalitat, de voler immortalitzar cada segon i cada rostre perquè d'aquí uns mesos seré lluny recordant-ho) arriba el dia que torno a casa per una data tan assenyalada com és Nadal, encara que després hagi de tornar al lloc d'acollida, però aleshores aquests dies encara són més especials, et retrobes amb les persones que més estimes i t'estimen, es fan dinars i sopars tots junts, regals i notes aquelles ganes de veure-us.

Jo tinc el cor dividit i les festes també, uns dies al poble i els altres ben a prop de la capital. Els primers ja els he exhaurit, ara recupero la connexió a Internet i gaudeixo d'una segona retrobada amb els meus.

dijous, 22 de desembre de 2011

Bon Nadal!!

dimecres, 21 de desembre de 2011

Parole

L'altre dia es va iniciar un debat al blog sobre la llengua, la correcció, l'estàntard i la riquesa dialectal del català, que són temes que fa anys que susciten passions. I avui se m'ha acudit mirar si el DIEC2 recollia una paraula que jo sempre he dit així

ensomniar [ansumiá] i també sento sovint ensomni i ensòmnit,

però que escric així:

somniar o somiar.

Jo pensava que era algun fenomen epentètic o similar a l'*enrecordar, que explica el DCVB que aglutina la partícula pronominal "en" igual que a "empujar-se" o "endavallar-se" (jo això no ho he sentit mai). Però resulta que no, que el mateix diccionari explica que ve del llatí INSOMNIUM, del qual també ha derivat insomni, simplement ha mantingut la síl·laba inicial. I el DIEC 2 l'accepta, és clar. En canvi somni prové de SOMNIUM en llatí. El DIEC remet ensomni a somni per saber-ne el significat, és a dir que si hi havia alguna diferència, tal com l'usem ja no n'hi ha. Les definicions del DCVB no m'acaben d'aclarir si els ensomnis també poden ser somnis impossibles o no té el sentit figurat?

Coses estranyes que es fan a Londres per Nadal

La Copa Peter Pan: nadar al llac Serpentine de Hyde Park el matí de Nadal, l'aigua està per davall dels 4 graus.

Bé... no n'he trobat més, però el Times Out recull una sèrie de bromes que es fan a turistes i jo he triat les que m'han fet més gràcia:

Agafa les escales en lloc de l'ascensor a l'estació de Covent Garden: és molt més ràpid. (Per poc anglès que sàpigues, d'aquesta te'n salves. Aplicable a Russell Square).

Quan viatges en metro, els anglesos solen presentar-se a la persona que tenen a la dreta i a la de l'esquerra. (Hauria d'establir ordre i durada, com als sopars formals d'Òxford).

Si busques l'amor, trobaràs moltes noies joves i solteres a l'estació de King's Cross (és a dir, vés a la British Library).

Això deu ser humor anglès: si et poses l'Oyster card (la targeta del metro, Oyster és ostra) a l'orella sentiràs el mar.

Als londinencs els encanta que caminis a poc a poc i sobretot, que paris a fer moltes fotos!! (Els lectors del blog ja saben com caminen els anglesos).

Escapa't del tràfec de la ciutat anant a fer una passejada a Oxford Street (exactament el que vaig fer amb la meua família quan van venir!).

dimarts, 20 de desembre de 2011

Com els planyo!

Pobres londinencs, com els planyo!! I ara no parlo ni dels preus dels pisos i del transport ni de les calefaccions que no van (torno a funcionar amb el mètode de bullir aigua, però si no millora al tornar avisaré, ara per poc... tornaria i ja seria hora de repetir la purga!)... noooo!! Parlo de l'oferta cultural inacabable que se'ls ofereix!! Fa gairebé tres mesos que sóc aquí, no he parat d'anar amunt i avall (primer a les exposicions permanents, ara a les temporals; a veure musicals, ballets, tradicions, festivals i mercats) i aquesta darrera setmana abans de Nadal encara tenia coses pendents per veure (i tampoc no és que m'interessi tot).

Avui he anat a veure una altra de les exposicions que deixen marca, de les que recordes tota la vida. Potser tot just començo a valorar-les, a descobrir-les, però igual que amb el vori, tot i que els manuscrits sempre em criden la curiositat, no solc embadalir-me davant d'ells gaire estona. Fins ara no havia anat mai expressament a veure una exposició que se'ls dediqués exclusivament: ho vaig fer al Getty Center de Los Àngeles (però en trobar-m'hi, hi havia anat més atreta per l'arquitectura de l'edifici i les vistes que per res més) i a la biblioteca d'Oxford (però era menudeta). Avui, però, ens hem fet un empatx de manuscrits il·luminats (unes autèntiques meravelles) a l'exposició de la British Library (ja ho sé, hi he anat dos vegades i mai a estudiar, encara; carnet sense estrenar): Royal Manuscripts: The Genius of Illumination (entrada de pagament, abans es veu que eren gratuïtes).


L'exposició tenia 6 sales plenes de manuscrits i explicacions (si no comptes les de l'audioguia ja en són prou) i nosaltres hem començat molt animades, aturant-nos molta estona a la sala introductòria (sobre com es fa i s'il·lumina un manuscrit) i a la primera sala, sense pensar que en quedaven cinc més. Així, ens hem familiaritzat amb els manuscrits d'Eduard IV (s. XV), en vida del qual es va fundar la Royal Library, actualment repartida entre el castell de Windsor i la British.

Els manuscrits exposats en aquesta sala eren en francès, perquè d'allí era el rei i de França van ser molts reis d'Anglaterra, mentre que quan hem entrat a la sala dels reis anglo-saxons (i, per tant, hem retrocedit en el temps) ens hem tornat a trobar textos en llatí, alguna inscripció en anglès. S'hi explica la cristianització per part de grups religiosos d'aquestes contrades, els regals de llibres cristians il·luminats de forma luxosa i les donacions de llibres que els reis feien a monestirs, que mostraven la seua generositat. Curiós veure els segells dels monarques, enormes, per signar els documents. Hi havia un altre apartat dedicat als normands (que al s. XI s'imposen als saxons) i després, seguint l'ordre cronològic ara, s'arriba als Tudor, amb Enric VII i Enric VIII, de la biblioteca del qual eren la major part dels manuscrits de l'exposició (encara que haguessin pertangut abans a altres grans personatges). S'hi veu la fe dels monarques, malgrat que Enric VIII va trencar amb el Papa i es va proclamar cap de l'Església Anglicana. En aquesta secció hi tenien el document que Enric VII va signar amb l'abadia de Westminster concedint-los privilegis, que els seus descendents continuarien. M'he fixat que en aquesta època Winchester, que apareix tan citat com a lloc de donacions i manuscrits il·lustrats, ja no té importància.

També hi ha seccions dedicades als arbres genealògics que es realitzaven per mostrar el dret legítim de governar dels reis o la seua dinastia poderosa i per saber a qui podia tocar regnar, llibres de lleis de monarques, miralls de prínceps perquè aprenguessin a governar (hi havia dibuixos de figures cèlebres que servien de model, com Salomó per a la justícia, amb representacions del judici de les dues dones que clamen que un xiquet és son fill o de tres joves que es disputen el regne del seu pare (no a la Bíblia; el rei Salomó demana que llencin fletxes al cos del pare difunt i quan un d'ells es nega a fer-ho sap que n'és l'hereu legítim), llibres sobre el coneixement del món (enciclopèdies, atlas, horòscops, cosmologia, bestiaris! de totes les èpoques, amb un retrat d'Elisabet I com a reina sàvia que sabia anglès, llatí, italià i francès, si no m'erro), els llibres que emparenten els monarques anglesos amb els gustos continentals (de fet, els reis anglesos clamaven el govern de França i en dominaven algunes parts. Atent, le parisien! Això ja es veu a la sèrie dels Tudor...), obres humanístiques del XV (l'exposició arribava fins a principis del XVI) i les composicions musicals (que fins i tot es podien escoltar) de l'època d'Enric VIII. En alguns dels llibres exposats que havien format part de la col·lecció d'aquest monarca hi ha anotacions que indiquen que els havia revisat buscant arguments per donar suport al seu divorci de Caterina d'Aragó.

Ho he deixat pel final perquè és un dels temes que més m'interessen: entre els models que podia seguir un bon governant estaven els dels llibres de cavalleries. Hi havia il·lustracions de Lancelot i del rei Artús, aquest darrer dins de llibres que feien compèndiums d'història (tan real com llegendària). Es veu que Enric VII, que va posar al seu fill Artús, havia fet portar la seua dona a Winchester perquè parís al lloc on es guarda la Taula Redona, us en recordeu? També hi havia il·luminacions del Roman de la Rose. I una altra cosa que m'ha encantat han estat els mapes, sobretot els que va dibuixar un clergue que indicaven com anar des d'Anglaterra fins a Terra Santa, tot i que no hi va anar mai (el mapa tenia dibuixets de les ciutats principals del camí, entre les quals sortia Torí!! Sí, ho he buscat expressament i de fet volia comprar-ne la postal, però no en tenien).

A la sortida he comprat postaletes a la botiga de records (caret i sense descompte).

dilluns, 19 de desembre de 2011

We wish you a merry Christmas


Aquesta és la decoració de Nadal que necessito al meu estudi de Londres. Aviat seré a casa per Nadal i, mentrestant, gaudeixo de les felicitacions dels iaios i de Pilar. Aquí ja fan vacances, però com que jo no ho sabia, segueixo gaudint del meu "recés"! Els bombonets me'ls he comprat jo: a falta de torrons...

dissabte, 17 de desembre de 2011

Londres és aglomeracions, caos i coes








Vi calent!

Alemany, alemany, alemany... com a segell d'"original" i qualitat.


Quina bona pinta.


Suposo que associar el Nadal als esperits i dels fantasmes a la por només pot venir pel Christmas Carol de Dickens.
El far del fons és un tobogan!!!! Per què quan era menuda no hi havia coses així??
M, recordes que la primera cosa que et vaig comprar a Torí va ser un angelet com aquests?

Ho he trobat molt graciós. Em recorda a les castanyes-ratolí que féiem a l'escola.
Els pessebres, tot i que deien que venien d'alemanya, aquest tipus de figuretes.

Per fi dins!
Les coes.
Coes per entrar. Christmas Wonderland al Hyde Park, completament a l'alemanya! Entre aquest i el de Rochester això s'està popularitzant, però és que als anglesos els agrada molt tot el que sigui menjar al carrer, paradetes de menjar... i els mercats de Nadal alemany lliguen amb això. Al de Roschester hi volia anar perquè està inspirat en Dickens, però és un viatget en tren (hi havia pensat anar dissabte passat) i al final he donat prioritat a altres coses (com descansar).

Hyde Park.

Houses of Parliament.
I quan s'acosta Nadal, encara més. Mai no s'aparten, van de pressa, xoquen contra tu, circulen per tot arreu, t'atropellen amb cotxets (hauríeu de veure quines marques de rodetes fetes amb fang que m'han quedat a la part de darrere dels pantalons), et xafen, t'espenen. I damunt et fan fer dos coes per a entrar al mateix lloc, ets dins i si has seguit per l'esquerra, per accedir a la part de l'esquerra et faran tornar a sortir del parc (es veu que de la dreta a l'esquerra sí que hi pots accedir directament) i tornar a fer la coa inicial, ara pel lateral dret... Increïble! Coes interminables, agreujades pel fet que si compres entrades anticipades pots passar a tot arreu directament (i això que l'entrada al parc era gratuïta, et cobren per atracció i compra un cop dins). I no sel's ha acudit res més que tancar l'entrada (no la sortida) de l'estació de metro del costat del mercat de Nadal, és a dir, que he hagut de travessar tot el Hyde Park, caminar fins a Oxford Street, buscar la parada i fer tres transbords per tornar a casa! Però tot això, tan abreujat i confús, és només el preàmbul, així després em podré saltar la crítica i explicar-vos directament el meu dissabte de llevar-me tard (i al final animar-me a fer, com veureu, força passejades malgrat el fred).

Fa dos estius vaig venir un dia a Londres i el primer que vaig fer va ser córrer al Parlament per trobar entrades per a una visita guiada, però les que quedaven eren per a moltes hores més tard i jo només havien anat a Londres per veure Henry VIII de Shakespeare al The Globe. Em moria de ganes d'entrar-hi, però em pensava que només obrien a l'estiu i, fa poc, vaig veure uns cartells al metro on hi deia que ara hi feien visites guiades els dissabtes durant tot l'any. M'ho vaig apuntar a l'agenda i fins fa dos nits no hi havia tornat a caure. Tot i que també pots comprar entrades per avançat, amb l'horeta marcada, m'he estimat més provar sort, sense pressions, quan m'he despertat he baixat al súper, he dinat a les 12 i he sortit cap al Parlament (no el més antic d'Europa, que va ser el català).

A un quart de dos ja entrava a una visita. Les sales són enlluernadores, hem entrat a la càmera dels Lords i a la dels Commons, ens han explicat com voten una llei quan hi ha desacord (els partidaris d'acceptar-la a una banda i els que no a l'altra i els compten mentre van sortint, cada persona és un vot i així no hi pot haver manipulacions). No sabia ni que fos tan antic (s. XI) ni que hagués estat un palau reial, on hi residien els reis fins al s. XV. M'ha semblat entendre que quan els monarques hi entren es converteix mentre hi són en palau reial i que fan onejar la seua bandera. El palau original es va cremar gairebé sencer, tret de la sala per on entren les visites després de passar el control i ser fotografiats (quina llàstima que et demanessin les targetes de visita al sortir, perquè m'agradava com havia quedat a la foto en blanc i negre que et fan en entrar).

Després d'assabentar-me una mica de les intrigues i manipulacions reials al Parlament britànic he decidit mirar de trobar el Christmas Wonderland, que sabia que estava a Hyde Park. Hi havia una gentada i molts de policies i molta i moltes coes. Ja us he explicat l'estat lamentable dels meus pantalons al sortir-ne: aquí ha faltat educació. He passejat pel parc fins que s'ha fet fosc. Estava molt animat. Tothom menjant, comprant... he vist més adults a les atraccions infantils (tot i ue n'hi havia per a totes les edats) que xiquets i m'ha sabut una mica de greu que al final no hi hagués anat amb J., perquè haguéssim xalat molt (tenien cotó de sucre). Ara bé, fins que S. no m'ho va explicar bé (aquesta setmana) em pensava que el públic del parc era més aviat infantil i per això no acabava de convèncer-me!!

P.S. També hi havia vi calent!

divendres, 16 de desembre de 2011

El meu rànquing de Londres

En realitat no faré en bé un rànquing, però sí un llistat dels indrets de Londres que recomano al turista que viatja a Londres per primera vegada (i que a mi m'agraden) i, com que m'ho ha demanat una amiga que vindrà a finals de gener durant dos dies i mig, ho intentaré adaptar a aquestes característiques i, si m'hi animo, llistaré el meu menjar anglès preferit. Com alguns ja sabeu sóc aficionada als rànquings des que els vaig descobrir ara ja fa uns anys a classe de sintaxi.

Encara que sigui molt obvi, per a mi, allò que em fa sentir que sóc a Londres és el Big Ben i les cases del Parlament, per això hi vaig expressament de tant en tant, perquè són part de la màgia de la gran ciutat (no dels petits barris) que és Londres. Però al Big Ben s'hi ha d'anar en metro i fer cap a la sortida que et deixa davant del rellotge, perquè quan alces és cap és impressionant! I, allà al costat mateix, hi teniu l'abadia de Westminster (una bellesa) i a l'altra banda del pont el London Eye (no apte per a butxaques escurades). Si vols veure la ciutat il·luminada pensa que a les 5 ja és fosc i l'atracció tanca cap a les 9, però si vols veure la vista panoràmica clara també ho has de tenir en compte (i la llum del migdia: no t'enlluernis).

A l'altra banda del riu pots fer la passejada vora el Tàmesi (a mi el creuer em va fer poc el pes) pel Southwark i passar per davant dels centres culturals, Tate, el restaurant d'ahir, the Globe, els mercats de Nadal, les fires de llibres utilitzats i mercats gastronòmics (si camines força arribaràs a la catedral de Southwark i al mercat de menjar més popular de la ciutat llevat del Covent Garden. Quan surtis del The Globe travessa el Millenium Bridge, que et porta directament a la catedral de St. Paul.

Altres indrets imprescindibles són el London Bridge i la torre (tothom se sent atret per les joies de la Corona, però hi ha molta coa i no és el que val més la pena de l'edifici). L'entrada a la torre és cara i no és una visita cara, així que si és la teua primera vegada a Londres, canvia-la per una passejada al Piccadilly Circus de compres, d'aparadors, a veure les llumetes o deixar-te endur per la gentada; més shopping o degustacions a Harrods (hi ha un apartat sencer d'articles de Nadal) o un musical.

Pel que fa als museus, és molt difícil triar-ne només un: si vas a la National Gallery, fes abans un llistat de les obres que no et vols perdre o simplement preparat per quedar-te embadalit a les primeres sales i no continuar endavant. És gratuït. Però jo recomano abans visitar el British Museum (perquè, a més de les col·leccions egípcia i romana i la pedra Rosetta, l'arquitectura m'hi atrau) i el Natural History Museu (necessites una tarda sencera per visitar-lo): comença pels dinosaures i continua per la part geològica. Per cert, Olivera, al centre Darwin et vaig copiar un herbolari amb un codi de barres i te l'he de donar.

El temps que us quedi passeu-lo amb els esquirolets de Hyde Park (on ara està muntada la Wonderful Land nadalenca).

Ah, i a mi m'havien recomanat molt el Madame Tussaud's, però hi ha molta coa, és car i no és una de les meues prioritats...

P.S. No he estat gaire original, però vés, heu de veure tots els imperdibles!
P.P.S. Si us agraden els restaurants indis aneu a White Chapel.

Ah, i la llista dels menjars british que m'agraden:

1. El pa d'all.
2. El kiev chiken.
3. Aquells ous acroquetats escocesos.
4. Les cookies de Ben.
5. Steak pie.
6. L'esmorzar anglès (sense els fesols i la tomaca).
7. Fish'n chips.
8. El dinar de Nadal!

Per cert, aquell postre fet de galeta triturada i una salsa groguenca com es diu? És molt típic d'aquí i a mi no em convenç gaire...

P.P.P.S Que m'he deixat el Buckinham Palace! Amb el canvi de guàrdia...

Recomanació de restaurant

L'altre dia una amiga de la feina em va dir que vindria a Londres al gener, si li podia recomanar llocs per visitar i restaurants. A mi el menjar d'aquí no m'agrada gaire i sempre menjo el que jo em cuino (o compro cuinat al supermercat), però avui me n'he recordat. Fa unes setmanes vaig dinar a aquest restaurant, que té una vista preciosa del riu (brutet), les casetes del mercadet que Nadal que han posat a Southbank il·luminades, el London Eye i, si t'hi esforces, el Big Ben i el menjar és tan internacional com britànic: http://www.skylon-restaurant.co.uk/. M, pren-ne nota. Tot i que no és barat. Aviat penjaré, també, una llisteta de llocs per visitar si véns a Londres 2 dies i mig, com és el seu cas. Penso que potser serà útil a més lectors, perquè, com em va dir ella, tant anar amunt i avall i veure tantes coses i penjar-les al blog, es fa difícil triar.

Ah, parlant de menjar, ahir va ser molt divertit. Vam quedar per dinar tots junts els amics "dels dijous" i ja ens vam acomiadar abans de Nadal; però van tenir una gran sorpresa quan van descobrir què portava jo per a dinar (en una carmanyola): cigrons i... un steak pie! It's very British, em van dir. I jo, satisfeta, els vaig explicar que m'estava britashinitzant. Però un dels que m'ho va dir (anglès) s'estava cruspin un fish'n chips!

dijous, 15 de desembre de 2011

Aquests dies

m'he enganxat a Friends i en torno a mirar els capítols del primer al darrer: i, com que el casament de Ross amb Emily és a Londres, n'hi ha unes bones imatges al capítol 23 de la quarta temporada! I parlen del pollastre kiev, que m'encanta! (de fet, n'estic menjant ara mateix).

Una altra recomanació, aquesta literària: http://www.catradio.cat/audio/591254/Gent-de-cultura-Lola-Badia.

I encara un altre vincle relacionat amb Londres: http://mailadventures.blogspot.com/2011/12/in-74.html.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Bona nit?

No, no me n'he anat al Japó, aquí segueix sent una hora menys, però... és que avui m'he aixecat a les 5:15 a. m. (és a dir, de la matinada!) i, tapada amb 7 capes, l'abric boleta, el gorro, la bufanda i els guants he agafat un metro mig buit que m'ha deixat a Picadilly Circus (per fi han acabat de fer obres a la pantalla i ja es veu sencerea), que estava tot il·luminat perquè era de nit (com que a les 5 és nit plena, jo em pensava que a les 6 ja sortiria el so, però no, ha estat a les 9!). I a les 9 jo ja no em sentia els peus ni el cul ni res, congelada esperant dreta, fent coa a Trafalgar Square (la segona, que la primera, sent jo la primera d'arribar de TOTHOM, l'he feta a una tercera entrada que no era la correcta, tot i que se m'havia acabat unit gent) per poder entrar a l'exposició de la temporada (o del cicle/sigle): Leonardo Da Vinci. Painter at the court of Milan. Ahir, a darrera hora, N. i jo vam decidir anar-hi i a les 6:45 jo ja havia arribat. A la segona fila, teníem 15 persones davant i a les 9 ja no en véiem el final, però la taquilla no obria fins a les 10!!

A les deu ja havíem esmorzat, fet passejades cap a l'arbre de Nadal del mig de la plaça (preciós, però no he tingut esma de fer fotografies) i jo em reservava un segon entrepà, que al final no ha calgut, per si l'entrada que ens tocava (un cop arribats els que les havien comprat a internet) era per a la tarda, perquè et sols haver d'esperar tres hores més i la gent que arriba cap a les 8:30 se sol quedar sense (això m'han dit, tot i que cada dia n'hi ha 500 a disposició dels primers que arriben). Però al final, de tant matineres, hem arribat al primer torn, el de les 10, que, un cop comprada l'entrada, et porta a una segona fila (això si no penses deixar res a la fila del penjarobes). Es tracta d'entrar de 10 a 10:30, perquè l'entrada caduca al cap de mitja hora. Jo ja ho sabia i, com que no m'havia de traure res, he esperat N. a la coa nova i hem aconseguit entrar a les 10:20! Dels que compren les entrades del dia, n'hi ha 50 a cada torn, els altres no sé quants són, però a l'exposició no hi cabia ni una agulla i era molt dur avançar entre la gent (nosaltres hem optat per llegir-ho tot directament de la guia que ens havien donat a les 9 a la coa exterior i no dels panells del costat de la pintura per poder dedicar-nos simplement a contemplar-la en una bona posició un cop davant de l'obra d'art. Són les 2 del migdia i acabo d'arribar a casa (torno a tenir malament el dit del peu, massa pressió, pobret).

I l'exposició és boníssima. La de Degas i la de Da Vinci han estat memorables. Realment val la pena l'espera i el fred. I això que ja pensàvem que l'havien acabat sobrevalorant amb tanta propaganda (un home de la coa m'ha explicat que fins i tot va sortir a la BBC i que va ser aleshores quan les entrades de dilluns a dimecres per avançat també es van acabar). Però no. És brutal les obres que hi ha, pintures i moltes esbossos, estudis de mans, de xiquets, de colls... que encara m'han agradat més que les pintures finals i que ajuden a entendre-les, fins i tot hi són els esquetxos primerencs que van servir-li per al Sant Sopar: disposicions de la taula, anotacions de Da Vinci per a la composició sobre detalls, estudis d'expressions de sorpresa i horror que apareixeran als rostres dels apòstols. També hi ha obres de deixebles seus (sobretot de Boltraffio) i una còpia que va fer un dels seus estudiants sobre el Sant Sopar, que ja sabeu en les condicions que està. No esmentaré les 93 obres de l'exposició, eh!

Han dividit l'exposició en 7 sales (la darrera de les quals queda fora mà): el músic a Milà (on hi ha, entre altres obres, estudis on pots veure disseccions del cervell); bellesa i amor, els retrats de dones de Leonardo (amb, per exemple, esbossos del cap i de les espatlles d'una dona, de les potes d'un gos, del cap d'un os i en destaco Dama amb un ermini i La Belle Ferronnière, la viva imatge de la bellesa); cos i ànima: Sant Jerònim penitent (més esbossos, entre els quals un del sistema nerviós i de calaveres, la pintura Sant Jerònim, que resulta que està en la mateixa posició que la Mare de Déu adorant que va aparèixer en una il·luminació en infrarojos de la segona versió de la Mare de Déu de les roques, com s'explica a vídeo del final del recorregut); pintant la divinitat (com a qualitat, "the divine"), la Verge de les roques (a més dels estudis i esbossos preparatoris estan les dos versions del quadre de Da Vinci una davant de l'altra, a costats oposats dde la sala, perquè les puguis comparar; la primera, dels anys 80 del s. XV, ve del Louvre i l'altra és la de la National Gallery, on érem. El paisatge del fons, tot i que no hi deia... pot ser Montserrat? En veure-ho n'he recordat un documental); la Madonna Litta: Leonardo i els seus companys (amb aquesta Madonna lactans i un esbós que m'ha agradat molt anomenat Verge i Nen amb gat); el miracle del talent: Leonardo i els francesos (quan el duc d'Sforza va haver d'abandonar Milà per culpa de les tropes de Lluís XII, quan pinta Christ as Salvator Mundi i la preciositat (de la qual he comprat postal) Esbossos per a una Mare de Déu i Nen Jesús amb Santa Anna i l'infant sant Joan Baptista); personalitat i emoció, l'Últim Sopar.

No patiu que, després d'una crisi de segells, n'he comprat un altre paquet (ja sabeu que aquí no els venen d'un en un).

dimarts, 13 de desembre de 2011

Tornaré a casa

i voldré pensar que durant aquest temps res no ha canviat i que potser cada dia som un pas més a prop dels nostres somnis (malgrat la crisi, que sabem com superar), perquè aquests darrers anys hi ha hagut moviment i la darrera vegada que vaig tornar d'Anglaterra hi havia hagut una manifestació multitudinària per la independència.

Voldré posar-me al dia, esperançada, i llegiré algun titular i em trobaré aquesta mena de coses.

http://www.ara.cat/cultura/Can_Ricart_0_608339312.html sobre la casa de les Llengües,

http://www.ara.cat/politica/Generalitat-espanyol-tribunals-limpagament-milions_0_608339296.html que els deutes, com sempre, no ens els paguem i encara som on som, (estafes i més estafes)

http://www.ara.cat/cultura/Cultura-qualifica-suspensio-Patronat-Salamanca_0_608339340.html i que els diners no són l'únic que no ens tornen. (I em preguntaré, una vegada més, no hi ha res signat? No es poden fer complir acords? La UE no hi pot fer res? Quina estafa d'estat democràtic!).

Prou, prou, prou (amb permís d'en Cuní). Quan jo torni vull dir prou. S'ha acabat. Fi. Estem a punt d'entrar al 2012, suposo que algú recorda que el 2014 es volien prendre decisions de debò, decisions sobre el que de veritat ens preocupa, però jo no veig cap campanya de sensibilització, només molt de desacord, molta crispació, molts atacs descarats als catalans i l'única força de la gent normal com tu.

I desitjaré no tornar a obrir un diari.

Volem internar-ho, però mireu què hi diu

al web de la National Gallery: (ep! i si aconsegueixes entrada encara t'has d'esperar més del que t'has esperat abans per entrar a l'hora que indica el bitllet. El darrer cop que vaig tenir bitllet numerat, per Degas, jo tenia les 2:30 i la meua amiga (les havíem comprat alhora) les 3:30 i no ens deixaven passar juntes!

All advance tickets are now sold out

A limited number of tickets will be available to purchase in person on each day of the exhibition. However these are subject to availability and likely to sell out quickly

Purchasing tickets in person

  • Ticket sales and exhibition entrance open at 10am
  • Ticketing services close at 5.15pm (6.15pm Sundays, 8.15pm Fridays and Saturdays)
  • Please allow for up to three hours queuing time, and expect to wait for a further period of time between ticket purchase and entry to the exhibition

See full opening times

Tickets: Timed-ticket entry

About timed-ticket entry

Full price £16.00

Ja tinc els vostres Christmas crackers!


Eh que són bonics? Ara només falta que me'ls deixin pujar a l'avió! (i ja aviso que serà difícil que n'entenguem les brometes). Per cert, ahir em vaig llegir la llegenda que contenia el meu caramel gegant i explicava l'origen (comercial) d'aquest artefacte (que explota una mica, espero que aquests no gaire, els de l'altre dia gairbé no ho feien). Es veu que se'ls va inventar un anglès anomenat, com no podia ser d'una altra manera, John Smith. Els va crear a semblança d'uns caramelets de sucre, embolicats en un mocadoret de paper, que va veure a París (tot i que la Wiki això no ho recull -en català ni tan sols n'hi ha entrada, fixeu-vos les poques llengües que li dediquen explicació). Se li va acudir que podia vendre'l i, per cridar més l'atenció, introduir-hi frases semblants a les galetes de la fortuna. Encabat, per augmentar encara més l'èxit, va veure com espetegava la llenya al foc i hi va afegir el mecanisme que fa la petita explosió. Va haver de traure-hi el caramel i substituir-lo per un regalet. Així, es va convertir en una tradició nadalenca de la qual, pel que he comprovat avui, els britànics no poden prescindir.

Després d'una mala nit i un mal despertar per coses pràctiques, l'exposició que he anat a veure amb S. m'ha apujat els ànims! Feia molt de temps que volia tornar a les galeries de Sommerset House, concretament, a la Courtland Gallery i ara hi feien una exposició temporal (una salta) que portava el títol temptador de The Spanish Line: Drawings from Ribera to Picasso. Jo l'Spanish line-thing ja l'havia oblidada, però recordava Ribera i Picasso. Així que avui, que feia un fred que pelava, hi hem anat. L'exposició ocupava només una sala del segon pis i hi havia sobretot esbossos. Murillo també. Però de Picasso, que ja sabeu que m'agrada molt, només n'hi havia dos dibuixos: un d'una dona despullada i un d'uns porquets! De fet, hi ha altres obres de l'autor a la resta del museu. Així que, quan hem acabat, hem visitat la sala de Lewis i un parell de sales més (per a mi, revisitades), però hem quedat que S. hi tornarà un altre dia, perquè se'ns feia tard per a tot el que volíem fer abans de dinar,

que és el que estic fent...

Bon profit!

dilluns, 12 de desembre de 2011

Obres de vori del s. XI per a un rei de Lleó, per Noemi Álvarez

Avui, una de les amigues que he conegut durant la meua estada a Londres, ha fet una conferència dedicada a la presentació de les obres de vori dels s. X i XI a "Hispània" (això ja té mèrit per si sol: es veu que les peces que han cridat més l'atenció dels estudiosos són les gòtiques!).

És historiadora de l'art i és la que em va fer de guia del vori l'altre dia, al Victoria & Albert Museum. La xerrada ha estat molt didàctica (i acompanyada d'imatges espectaculars!), tant, que gent com jo, que no em vaig fixar en les peces d'art d'aquest material fins que vaig "descobrir-les" al The Cloisters, l'hem seguida. En primer lloc, ha parlat sobre el vori com a material sumptuós, la legislació actual que prohibeix convertir-lo en una mercaderia, els animals d'on s'havia arribat a extraure i les tècniques de treball. En segon lloc, ens ha posat en context, explicant el panorama i la diversitat de la Hispània del s. XI. He trobat molt interessant el tractament que feien els moros del vori, utilitzat per decorar espills, recipients per a cosmètics i l'ampliació d'usos que li donen després els cristians, per decorar bastons eclesiàstics, a les capses de relíquies, les creus i crucifixions de Jesús.

A continuació, ha descrit els dis tallers principals de la Hispània del s. XI que treballaven el vori: Córdova i Cuenca al sud (des del s. X) i al nord, Lleó i San Millán de la Cogolla. Lleó era rica i el vori és una manera de mostrar aquest benestar econòmic. A més, Ferran I i Sanxa, monarques de Lleó, promovien les arts, com les peces de vori, per això n'hi ha esments en algunes de les produccions de l'època. Noemi s'està especialitzant en les peces de vori de Lleó i ens ha parlat de les més notables: el crucifix de Ferran I i Sanxa, el cofre de vori (Sant Joan i el cofre de Pelai) i el cofre de les beatituts, del qual ha presentat dos possibles reproduccions (dos hipòtesis diferents, una de les quals ha recreat ella mateixa).

Una dels aspectes que m'atreu més de viatjar és que sempre acabes adquirint nous interessos i coneixent coses que abans potser ni tan sols t'interessaven. Segur que a partir d'ara em miraré d'una manera diferent les peces de vori exposades als museus que visito i m'hi tornaré a fixar, encuriosida, com a The Cloisters.

diumenge, 11 de desembre de 2011

The Nutcracker



Aquí la setmana que ve ja acaben les classes, així que l'esperit nadalenc encara ho inunda tot més i, per celebrar-ho, avui he anat a veure un clàssic de Nadal: el Trencanous de la Royal Ballet Company a la Royal Opera House, en un horari boníssim, a les dos de la tarda (bo per a tot menys per dinar, és clar). M'encanta, m'encanta!! La meua preferida ha estat la ballarina que feia de Clara, tot i que potser la més aplaudida ha estat la del grand pas de deux. El meu primer ballet va ser en aquesta casa, ara fa tres anys, un Romeu i Julieta...

Aquest cap de setmana ha estat d'allò més relaxat i amb el fred que fa costa molta força de voluntat sortir de casa (per al ballet, però, no m'ha costat gens ni gota). Sort que ja he vist el que volia visitar de Londres, perquè ara és temps de gorret i jo ja vaig passar prou fred al gener de l'any passat!

dijous, 8 de desembre de 2011

El dinar de Nadal


N'hi ha que enguany tindrem dos dinars de Nadal (per què en diuen Christmas dinner si es menja per dinar i no per sopar?). Avui havia quedat amb els amics que us vaig dir per anar a fer un dinar de Nadal. Em penso que al W. també en fan un un dia d'aquests, ho vaig veure la setmana passada a l'ascensor, però em va parèixer molt car.

Per sis lliures servien aquest menú complet de Nadal, que consisteix en: tito rostit, carrotes, diria que col de Brussel·les (jo he demanat que no me'n posessin), pataques al forn, salsa de nabius, una mena de mandonguilla d'aparença però que de gust no s'hi assemblava gens, es diu rich nutty stuffing, que vindria a ser un farcit molt ple de d'avellanes o ametles, unes salsitxetes embolicades amb cansalada viada, salsa de pa (blanca) o un panet paregut al pie i la salsa del tito (marró). Encabat d'això porten directament el postre, que no m'ha agradat gens, hi havia panses per tot arreu (és el plat blanc amb pastissos surant-hi). Evidentment s'anomena Christmas pudding i en general no tenia gaire èxit. M'han preguntat què mengem nosaltres el dia de Nadal, així que els he parlat de la sopa plena o sopa de galets (fer-los entendre que la sopa porta pasta -ja sabeu que les seues solen ser de tomaca- ja era complicat, però per explicar jo que hi havia carn dins de la pasta i que per això es diu sopa plena m'he fet un bon embolic!), del cava i el torró. Un detall, el dinar de Nadal no incloïa aigua: o de l'aixeta o de casa!

M'ha encantat menjar-me un dinar tan tradicional. Fins i tot hi havia Christmas crackers, que no exploten, són aquests papers que pareixen caramenls gegants embolicats amb papers de colors. Cadascú tenia el seu. Els compren per Nadal, busques una altra persona, cadascú l'estira d'un extrem fins que es trenca i de dins en surt un regalet que només s'ha quedat a la mà un dels dos. A mi m'ha tocat una llibreteta diminuta i una llegenda que encara no m'he llegit. També inclouen un paperet amb una broma (una endevinalla d'aquestes que fa jocs de paraules i ha de fer gràcia, però sort que m'han explicat el doble sentit, que si no...!) i una corona de paper. Els he trobat molt bonics, aquests crackers, a veure si en trobo i us en compro.

dimecres, 7 de desembre de 2011

The Monument

El musical, al London Palladium.




The Monument des de baix.
Avui ens hem quedat a casa, però ahir, que ja començava a fer fretet, vam anar a un dels monuments menys visitats de Londres, que commemora el gran incendi de la ciutat i que es diu, precisament, THE Monument (al costat de la parada de metro que porta el seu nom). I mira que ja hi havia baixat, a aquella parada, però encara no havia mirat mai cap amunt i me l'havia perdut. Aquest cop, gràcies a la meua guia, la buscàvem i ens vam enfilar columna amunt per aconseguir unes bones vistes de Londres (ja us podeu imaginar que 311 escales més amunt el fred era encara més intens). Està molt ben situada, veus la Torre de Londres i el Tower Bridge, la germana de la Torre Àgbar, la catedral de St. Paul, que està allà a la vora i el London Eye. A la baixada et donen un certificat que notifica que has pujat totes les escales ^^ Ens faran turistes de l'any, malgrat que han estat uns dies tranquil·lets.

Encabat vam anar al Picadilly Circus i a Oxford Street de compres. Hi havia molta gent i es va posar a ploure, així que ens vam aixoplugar a un d'aquests Costa, que són una cadena, però aquest era molt acollidor i hi vam berenar (fan uns cafès immensos, i això que era un medium i no un large!). Per això sempre van amb el potet de cafè diluït. A les 7 vam fer cap al musical, The Wizard of Oz: va ser com si entréssim en un món de fantasia i vam tornar a casa saltironejant-ne les cançons (cosa que ja va bé per escalfar-se).

Ara J. ja s'encamina cap a l'aeroport...

P.S. He buscat una postal amb motius aràbics per a algú, al V&A i al British Museum, sense sort! Grrrr

P.P.S. També hem fet cultureta històrica i vam mirar la pel·lícula Elisabeth the II, sobre l'Armada Invencible i els pirates anglesos!

Peter Pan i Londres

Ahir, quan vam arribar a casa, m'havien enviat aquest vídeo de Peter Pan, la pel·lícula preferida de la infància de qui me la va enviar:

http://www.youtube.com/watch?v=NSgvifzaEU4. No només hi ha una vista aèria de Londres magnífica, sinó que Wendy i companyi viuebn al barri de... BLOOMSBURY!

I aleshores m'he adonat que jo, tret de l'hospital (i el zoo) ja havia fet tota aquesta ruta: http://www.visitlondon.com/maps/itineraries/peter-pan-day-in-london.

dimarts, 6 de desembre de 2011

I... ahir al British Museum




Resum fotogràfic de Natural History Museum amb J.






Confesso que els matins ens els hem pres amb calma, però les tardes han estat intenses! Les fotografies de més avall són del Natural History Museum, que segueixo pensant que és el més impressionant que he vist mai. A J. li agraden molt els dinosaures i a mi el museu m'encanta. Ara hi tenen una pista de gel davant!