dijous, 30 de juny de 2011

Ser multilingüe o no ser?

Aquesta tarda he anat a l'Institut d'Estudis Catalans a la presentació de l'estudi d'Ernest Querol Puig Ser multilingüe o no ser...? Les representacions de les llengües dels joves barcelonins promogut per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

Es tracta d'un estudi qualitatiu per veure com els joves de 23 a 27 anys de Barcelona que ja han tingut un primer contacte laboral perceben les llengües i quina importància i funcions els donen, tema que cobreix una franja d'edat que no ha estat gaire estudiada i que podria presentar una certa continuïtat amb les anàlisis dels projectes RESOL 1 i RESOL 2 del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB, que s'ocupen d'analitzar els usos lingüístics (de forma qualitativa, però sobretot quantitativa) i les representacions lingüístiques dels estudiants de 6è de primària i de valorar si hi ha canvis quan els mateixos estudiants passen a 1r d'ESO. En aquest cas, també s'han tingut en compte altres llengües a més del català i el castellà, tot i que les proves de competència per mirar si el domini que tenen de les llengües es correspon amb el que diuen només s'ha fet en aquestes dues llengües.

Però l'estudi que ens ha explicat Querol es basa en dos grups de discussió (amb estudiants amb i sense estudis universitaris i persones que en principi es pensava que tindrien actituds diferents quant al multilingüisme) al mateix grup. En total, només 17 persones han format part de la mostra que, per tant, no s'hauria de considerar representativa dels joves de Barcelona.

L'autor ha destacat el consens existent entre els joves dels dos grups pel que fa a la percepció de la importància d'aprendre les "llengües d'aquí" (català i castellà, que van utilitzar durant el debat, amb presència de code-switching) i la llengua internacional, l'anglès. Consideraven que saber una quarta o cinquena llengua, si no es dominava l'anglès, no aportava beneficis i el fet que una comunitat lingüística tingués fama de parlar fluidament aquesta llengua era un fre de cara a estudiar-la. Així, argumentaven que valia més saber francès (perquè els francesos suposaven que no tenien un coneixement gaire alt de l'anglès) que alemany o japonès. El factor laboral i les exigències de les empreses eren un altre factor que havia determinat que estudiessin unes llengües o unes altres, tot i que trobaven que els esfoços i diners que hi havien invertit no es veien compensats per la retribució econòmica.

Tot i que penso que la mostra s'hauria d'ampliar moltíssim i contrastar resultats, potser recollir les transcripcions dels dos grups de discussió (que van durar entre una hora i hora i mitja) o una selecció àmplia de les parts més significatives dels seus discursos i afegir-hi proves de competència en les llengües que diuen dominar, jo ja he començat a llegir-me'l.

P.S. Demà Eutrapèlia practicarà una altra llengua, l'italià, se'n va a Pisa i al Gran Premi de Motos.

dimecres, 29 de juny de 2011

Visita al Museu Blau de Barcelona

Imatge extreta del Gencat.

Aquest matí, aprofitant que era el penúltim dia d'entrada gratuïta al Museu Blau, situat al Fòrum de Barcelona, l'hem visitat. Pensàvem dedicar-li tot el matí, però amb una hora i quart ja n'hem tingut prou. De moment, només està a punt l'exposició permanent (on han portat part de la col·lecció que abans es trobava a la Ciutadella) i una exposició temporal que no sé si és digna d'aquest nom: ocupa un passadís al costat del que serà la sala d'actes i està dedicada als bestiaris: a la definició dels bestiaris medievals (que són els editats per Els Nostres Clàssics, però en versió normalitzada) s'hi han afegit il·lustracions. També consta d'una mediateca (que té pendent encara l'adquisició de moltes obres i que està pensada per a un públic tant infantil com adult, però general) i una botiga (no hi he vist cap bar o cafeteria). Espero que hi hagi una altra tanda d'entrades lliures quan la resta d'exposicions estiguin enllestides i la col·lecció permanent acabada (hi falten algunes maquetes, alguns rètols, que ara indiquen que estan "en construcció").

Quan vaig llegir que estaven a punt d'obrir un museu de ciències naturals a Barcelona em va venir al cap el de Londres, conegut pels esquelets de dinosaures que hi allotja, allò tan impressionant, ple de plafons explicatius i material per a tocar i experimentar (seguint l'estil del que aquí és el Caixafòrum, on abans estava el museu de la ciència i la tecnologia) i que vaig retrobar als museus naturals de Los Àngeles i Nova York. Abans d'això, jo no m'havia interessat mai gaire per la ciència. Però el nostre Museu Blau es queda curt, o potser és que encara està una mica verd. Anem a pams, perquè la idea és molt bona i, al meu parer, es podrien beneficiar de les suggerències dels visitants (grans i menuts, per favor, que els adults també hauríem de poder-hi aprendre i refrescar els ensenyaments de l'escola!!):

Només entrar a l'exposició permanent (modesta), a mà dreta al costat de la bola del món, hi ha un dels dos vídeos del museu, dedicat als avenços científics que hem fet al llarg de la història per conèixer la Terra, explicar-la i situar-la a l'univers. És un documentari molt curtet, uns 5 minuts, llegit en català (ai, la fonètica!) i subtitulat en anglès i castellà (avui només els quedaven díptics i plànols en anglès, deu haver tingut èxit el mes de portes obertes), que fa d'introducció per a la primera part de l'exposició: un parell de maquetes de la terra i l'atmosfera i passem a les pedres (s'hauria d'ampliar, li cal un apartat pròpiament geològic i no un inventari de pedres. La pantalleta que dóna veu a un geòleg (com es fa més tard en els altres àmbits de l'exposició) sí que és un encert. La col·lecció impressiona, però d'aquí no en quedarà una llavor, no hi ha gaires panells explicatius i això es repeteix al llarg de la visita.

Més endavant ens trobem les plantes (ampliable), els microbis i els fongs (aquestes dues seccions m'han interessat especialment perquè m'aportaven coneixement nou i, tant les maquetes com les fotografies dels ordinadors interactius, eren força il·lustratives, els insectes (als cartells hi havia categories massa genèriques, com ara "escarabats" al n.1, sense especificar quins escarabats eren, una tisoreta...), els ocells (potser al fullet d'informació del visitant podrien ajudar-lo a trobar les espècies que busca? nosaltres buscàvem els "faciots" de La cançó del soldadet de Manel i no hi ha hagut manera, tot i que potser no hi eren), mamífers... Tota l'exposició sembla seguir la llei de l'acumulació i de les explicacions molt genèriques, divisió en grans categories (herbívors, fructívors, carnívors; grans predadors i petits; animals lents i animals ràpids, per exemple) i no només hi falta lletra (no s'hauria de limitar la informació al nom de l'animal, hi haurien de constar les característiques: origen, alimentació, si està en perill d'extinció, curiositats...) perquè normalment el visitant s'encanta amb una espècie concreta i en vol saber més coses i en la diversitat cadascú hi trobarà el que busca).

El sofà on es pot escoltar el cant dels ocells enregistrat durant 24 h. i en què el que sents correspon a la franja del dia en què ets allí ens ha plantejat si hi ha algú que pugui escoltar els ocellots nocturns i si es faran visites de nit (ara recordo la iniciativa del museu d'història natural de NY de grups de xiquets a passar-hi la nit, que es veu que va tenir tant d'èxit!).

La visita s'acaba amb un altre vídeo, que no hem entès que representava: ni plafó informatiu, ni subtítols ni veu en off. Eren paràsits? Microbis alimentant-se? Diria que no es reproduïen!

I aquesta és l'opinió d'una no-experta, compartida per la seua família.

Per cert, el matí l'hem acabat amb un bon dinar a la Barceloneta!

dimarts, 28 de juny de 2011

Propostes d'estiueig a Barcelona!

Ja fa 7 anys que estudio/treballo a Barcelona, encara que no hi visqui i, com normalment passa amb les persones que han viscut al mateix lloc durant molt de temps, encara em queda molta Barcelona per conèixer.

Vaig passejant i passo per davant d'un museu que sempre he volgut visitar, però en lloc d'entrar-hi m'afanyo una mica més per arribar al despatx aviat o perquè he quedat amb algú. Em trobo turistes que em demanen indicacions per arribar a palaus que no sabia ni que existien i parcs on m'hauria agradat perdre-m'hi acompanyada. I si a l'hivern és més o menys suportable, però a finals de juny envoltada de turistes i molta gent ociosa, amb la caloreta que tant dificulta la concentració i que t'ho posa difícil a l'hora de treballar es fa més difícil.

Així que avui, mentre tornava a casa en tren i el meu company de viatge estava cobert de cables que traspuaven una melodia de maquineta ofensiva, he decidit que durant aquest mes visitaré cada setmana un lloc de Barcelona o voltants (no tinc cotxe, haurà de ser en transport públic) i en penjaré la crònica al blog. És cert que començo fent una mica de trampa, perquè la sortida de demà ja la tenia prevista: aniré al Museu Blau, que ha obert fa poc i que s'anirà completant amb més col·leccions enguany; està dedicat a la història natural. Però per a les properes setmanes, tot i que ja tinc pensats alguns llocs, accepto les vostres recomanacions personals! Els que fa temps que em seguiu ja coneixeu els meus gustos i els que no... arrisqueu-vos-hi, que potser jo també ho faré!

dimarts, 21 de juny de 2011

Lloguer a Londres: caríssim!

El curs que ve voldria anar uns mesos a Londres, però, recordant l'experiència (angoixant de precerca) de Torino, fins aquesta setmana no he començat a mirar pisos seriosament. Són caríssims. A Itàlia ja m'ho van semblar, però vaig trobar un loft/estudi cèntric compartit amb una japonesa. Ara, en canvi, ara que no volia compartir-lo, veig que serà l'única opció i que el pis pot costar-me el sou sencer d'un mes. Ho veig magre. Segurament acabaré passant els primers dies a un hotel i buscaré l'allotjament in situ. L'altra opció que no he provat mai (tret de quan vaig estar al St. Catherine's college 15 dies) era agafar una residència universitària, però, tot i que he escrit correus a molta gent tots em diuen el mateix: si no estic matriculada a cap curs universitari no puc sol·licitar plaça. Una companya m'ha dit que ella va estar a un B&B, però no m'ho recomana: molt poc cèntric, per a un bon preu.

Ara mateix Londres em sembla inassolible, esmunyedissa, però no la penso deixar de petja.

dilluns, 13 de juny de 2011

La gestió del patrimoni literari i el meu poble

Ja sabeu que he anat a un parell d'edicions de les jornades que Espais Escrits dediquen a la gestió del patrimoni cultural i que enguany ma cosina havia de decidir tema de treball de recerca de 2n de batxillerat i que em va demanar ajuda. Li vaig proposar dos temes, un dels quals tracta sobre la gestió del patrimoni cultural del nostre poble. Haurà de veure quin potencial cultural hi ha, també caldrà que especifiqui el que no tenim i que el compari amb la situació d'un altre municipi amb caracteróstiques similars, que cerqui quines activitats de dinamització (o de creació de nova riquesa, com la que vam relatar en aquest blog sobre el Priorat), els estudis que s'haurien de fer sobre determinats aspectes que es desconeixen del poble, un llistat dels que ja tenim, propostes de millora i iniciatives noves i, potser, una valoració dels costos (la inversió inicial) i guanys (potenciació del sector terciari, cultura i serveis, lligar la informació sobre restaurants, bars, botigues amb els itineraris o activitats proposades).

De moment, li he recomanat que es comenci a llegir el Manual de gestió del patrimoni literari i cultural de l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran, que també podeu consultar en línia: http://www.farreracan.cat/programcult/publicacions/assets/MANUAL_GEST_PL.pdf.

Jo ja l'he encetat, però com que està centrat sobretot en la literatura serà una mica difícil que ens ajudi perquè el nostre poble no és conegut pel valor dels seus escriptors, per exemple, tot i que insisteixo que hi ha espais que encara es poden omplir, activitats culturals que poden començar per anar adreçades a la gent del poble i als de la zona, rutes que poden estendre's per un terriori més gran i noves troballes arqueològiques, un assut i tradicions lligades a festivitats que poden ser encara més atractives. De moment, cal endreçar el naterial i veure què tenim.

dijous, 9 de juny de 2011

La nissaga catalana del món clàssic

La nissaga catalana del món clàssic és un projecte d'Auriga que pretenia agrupar en una sola obra els personatges de la nostra història que han rebut una influència més acusada dels clàssics, des de Sunifred Llobet i l'Abat Oliba fins a Maria-Mercè Marçal i Xavier Dupré, passant per prohoms com Ramon Llull, Bernat Metge, Joanot Martorell, l'autor anònim del Curial e Güelfa, el durant tant de temps menyspreat Corella, Jeroni Pau, Pere Antoni Beuter, Joan Lluís Vives, Joan Ramis, Víctor Balaguer, Jacint Verdaguer, Costa i Llobera, Rubió i Lluch, Maragall, Nicolau d'Olwer, Bosch Gimpera, Espriu, Triadú, Maria Àngels Anglada...

Aquesta tria traeix la formació eminentment literària de l'autora d'aquesta entrada, però entre els 65 personatges del llibre que s'ha publicat com a fruit d'aquest projecte segur que tot hom interessat per la (nostra) cultura i les arrels clàssiques hi trobarà allò que busca. A mi em criden l'atenció uns quants noms que encara desconec, per això friso per tenir-lo a les mans.

dilluns, 6 de juny de 2011

Missió impossible: l'Scrabble en català

El cap de setmana que ve J. i jo havíem organitzat la primera partida d'Scrabble de la meua vida. Evidentment, em refereixo a l'Scrabble en català, no hauria ni d'especificar-ho, si no fos perquè de moment a cap de les botigues de joguines que hem anat no l'hi tenien. Al Corte Inglés de Plaça Catalunya una dependenta ens ha explicat que creia recordar que fa molts anys n'havien tingut, però que venint de Madrid... (això darrer no ho he acabat d'entendre) i a la ciutat on visc m'han dit si fa no fa el mateix. Estem pensant a comprar-lo per Internet, n'hem vist uns quants en català i ens costarà el mateix.

Si no practiquem està clar que mai no podrem competir als tornejos que organitza aquest grup que he trobat navegant per la xarxa: el Club d'Amics de l'Scrabble en Català.

EnllaçAfegitó: com que aquest comentari ha tingut molt d'èxit (no em podia pensar que tanta gent escrivís al google "scrabble en català", "on trobar scrabble en català a barcelona", "scrabble català missió impossible", tanta, que em surt com a un dels comentaris més llegits de l'any només un mes després d'escriure'l) us voldria recomanar el web: http://www.wabble.org/ per jugar a l'Scrabble en català. El J. se n'ha anat a passar dos mesos fora just quan ens havíem enganxat a l'Scrabble i ara hi juguem cada nit en línia. Ah, i ara ja ho sabeu, a l'Abacus en tenen!